boucle del llac d'Aude

El llac està situat al peu del roc de l'Aude, cim de 2 377 m. d'altitud, és el punt més alt de l'estació dels Angles a prop de l'estany de la Bullosa i la vall de Lladura que forma part del massís del Carlit, entre l'Alta Cerdanya i el Capcir.

De boucle del LLac d'Aude

*
Aquest estany  és el punt del naixement del riu Aude que rep successivament sobre la seva riba esquerra: el Lladure descendent dels llacs de Camporells, la Galba venint de l'estany del Diable, la Bruyante que reuneix les aigües dels llacs del Donezan i el Rebenty.
*
 

Nosaltres vam agafar un trencall, ben indicat, abans d’arribar al pantà de la Bullosa i ens vam enfilar per un camí en mig del bosc, un cop arribats al llac vam continuar, tot passant pel refugi de la Balmetta que hi ha sota els peus del Puig Peric, per deprés travessar la passarel·la de Maurice Marty, un pont de fusta que permet creuar el curs del riu Tet, seguir arrant de la Bullosa, fins arribar al lloc on havíem iniciat el camí.
*

 *

*

capvespre a Eina

Un passeig a Eina, un poble amb un encant especial, al capvespre d'una tarda d'estiu.
*

De capvespre a Eyna

*
El poble d'Eina cresqué al voltant de l'església romànica de Sant Miquel, força reformada avui en dia, i també a les immediateses d'una petita fortalesa senyorial. Actualment, el poble també compta amb una estació d'esquí força concorreguda a l'hivern.
*

*
*

Balada arqueològica a Eyne

Aquesta és una passejada que surt del poble d'Eyna, amb un recorregut circular i que ens porta a veure i contemplar diferents monuments i jaciments del municipi: El Port, Roca Flàvia, Pla de Bac, Dolmen del Molí, Dolmen de la Borda o dels Pasquerets, Dolmen de Lo Pou, Senyal de la Perxa, Menhir del Molí d'Eina.
*

De balada archeólogique a Eyne

*
L'ocupació humana del terme d'Eina data, almenys, d'entre el 2000 i el 1500 aC, moment en què se situen algunes de les construccions megalítiques que hi ha a la zona. Pel municipi sembla que també hi passava la via romana que procedia del coll de la Perxa i es dirigia cap al sud, la qual fou arranjada i modificada en època napoleònica. Part del seu traçat segueix essent visible actualment. Durant l'edat mitjana i en època moderna les fargues potenciaren l'explotació dels jaciments de ferro existents al terme.
*
*
*

*
*

els estanys de Camporells

Camporells és una zona de llacs, situada al nord de les Bulloses i a l'oest de l'estació d'esquí de Formigueres, quan arribem ens trobem als seus peus el Puig Peric, amb els dos cims.

*

De llacs de Camporells

*

Abans d'entrar al poble de Formigueres, agafem un trencant a l'esquerra i seguim la carretereta que porta a l'estació d'esquí. A l'aparcament superior surt una pista forestal que recorre l'estació de Formigueres i ens porta al final del primer telecadira.

*

Un cop allà el camí enfila per un corriol perfectement senyalitzat fins dalt de la Serra de Mauri a 2100m d'alçada, i deixem al darrera nostre els cims de Cambres d’Aze, Puigmal, Canigó....de cop apareix el Puig Peric amb els llacs als seus peus, de fet l'últim tram fins al refugi de Camporells serà de baixada.
La vista sobre la vall d'Espousuille és molt bonica.

*

*

*

la Sèquia de Manresa

La Sèquia és un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.

Considerada com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval, ja que té un desnivell de tan sols 10 metres en un recorregut de 26 quilòmetres, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època en què va ser construït.

De La Sequia de Manresa -1- De Balsareny a l'aqüeducte de Conangle

 

Nosaltres la vam recórrer en tres etapes que ens va permetre gaudir del paisatge i l'entorn en diferents èpoques de l'any.

La primera part a l’hivern, sortint de Balsareny a la Resclosa dels Manresans que és el punt d’inici de la Sèquia, on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semiel•liptica i feta amb troncs de fusta, però actualment coberta amb formigó.
Havia plogut força i baixava un bon doll d’aigua, el camí és estret i la sèquia és a prop del riu, fent un passeig entre arbres i horts molt agradable.
*
*

De la Sèquia de Manresa - 2 - de Conangle a la Sala

El segon tram, a la primavera en un esclat de vida i color, vam veure fins i tot una nútria que arran de sèquia explorava el terreny tot cercant el seu cau.
Es van construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa la Sèquia, com el de Conangle, el Vilar o el de Santa Maria.. que són considerats veritables monuments. Malgrat tot, prop de Sallent, l'aquaducte del Vilar es va esquerdar a causa dels retrucs de les mines i ara es troba en estat ruïnós. L'aigua va ser desviada, doncs, per un gran sifó que travessa la vall.

*

*

De La Sèquia de Manresa -3 - De la Sala al Parc de l'Agulla

No es recomanable fer la sèquia a l’estiu sobretot per la calor. En aquest últim tram el paisatge s’eixampla, hi ha pocs arbres i apareixen els grans camps de conreu de cereals, amb molt poc pendent, la sèquia fa moltes esses tot seguint la forma del terreny.
Nosaltres vam estar de sort, ja que va ser un dia núvol i fresc que accentuava el color torrat dels camps de blat a punt de segar.

L'aigua de la sèquia ha trigat unes vint hores a arribar, des de l'inici a Balsareny fins el punt final al Parc de l'Agulla.

*

*

el Tarbassó i els estanys de Rabassoles

Ascensió al pic de Tarbesó (2364 m) comarca occitana del Donasà, a l'Alta Arieja. Aquest cim, de formes suaus pel vessant nord i més abrupte pel sud, s'alça sobre la zona lacustre dels estanys de Rabassoles; malgrat la seva modesta alçada, el fet d'estar separat dels cims més destacats d'aquest sector del Pirineu el converteix en una magnífica talaia.

De coll de Palleres - Tarbasso i llacs

Sortim del coll de Palhèras (2001 m) en direcció sud-oest, seguint els senyals del GR 7B per una pista en suau pendent. El Tarbesó s’alça evident en aquella direcció. Al cap d'una estona abandonem la pista que marxa a mà dreta i el GR que ho fa per l’esquerra (rètol indicador) per seguir per un corriol (senyals grocs) ben fressat que s’enfila fins al llom de la carena, que seguim en direcció al cim. El pendent va augmentant fins que assolim el pic de Tarbesó (2364 m).

Al cim gaudim d’una extensa panoràmica de les muntanyes que ens envolten, la Dent d’Orlu, el Roc Blanc, el Puig Peric, el Carlit..., entre d'altres. Avancem uns metres en direcció sud per poder veure també, als nostres peus, els tres estanys de Rabassoles.

Des del coll anem baixant en direcció nord fins arribar a la pista que hem deixat a l'inici de la caminada, per la qual retornem al punt de partida.
*

Parc Natural de la Serra del Montsant - congost de Fra Guerau

Aquest bell paratge que forma el riu Montsant quan s’obre pas entre roques imponents de formes arrodonides, entre la Serra de la Llena i la del Montsant, és un dels llocs més emblemàtics del Parc Natural.
L'ermita de Sant Bartomeu és un dels racons més bonics del Montsant, és l'única ermita romànica de la serra, amb uns cirerers de pastor impresionants i al costat esquerra una petita balma a on teniu assegurada l'aigua tant a l'hivern com a l'estiu.

El congost deu el seu nom a l’anacoreta Fra Guerau que habità en una balma propera al riu, a l’Edat Mitjana, al costat de la qual s’hi alça l’ermita romànica de Sant Bartomeu. L’entrada al congost s’inicia a les Cadolles Fondes, unes basses esculpides a la roca que ha modelat l’acció de l’aigua. Un altre dels atractius és el pontet penjat que cal travessar sobre el riu per arribar a l’ermita.

Del fons de la vall a les crestes més altes, aquest recorregut ens permet gaudir dels contrastos del paisatge del vessant nord del Montsant.
El camí, quasi tot el temps en forma de sender, l a senyalització ens permet seguir la ruta en els moments de dubte.
Té una certa dificultat en alguns trams: l'ascens llarg i sostingut, la baixada, molt forta al començament, cal anar amb compte també en el moment de superar les crestes dels ventadors.

És un recorregut adequat per qualsevol època de l'any però no s'hauria de realitzar en cas de boira i cal tenir molta precaució si les roques estan mullades.

Un cop acabada la ruta vam dinar a Santa Magdalena, on hi ha una excel·lent lloc sota d'uns espléndits plataners que fan una ombra que s'agraeix. Després a Ulldemolins per comprar oli i vi de la terra, descobrir els seus racons i un passeig per la bonica vila de Vimbodí, per acabar al capvespre a Poblet sota la pau del monestir.

*

*

*