La Tèrmica del Besòs i el pont del Petroli

  Tornem a Sant Adrià del Besòs amb la intenció de veure com es desenvolupen els treballs de recuperació a l’entorn de les mítiques xemeneies de la central tèrmica.

    El ple municipal de Sant Adrià del Besòs va aprovar una proposta de resolució que declarava com a bé cultural d'interès local  les mítiques Tres Xemeneies i l'edifici de la sala de turbines de l'antiga central tèrmica.

    Segons aquest document, la conservació és recomanable per la relació del conjunt amb la història i la cultura de Catalunya. "És una construcció singular, original i única des del punt de vista estructural. És un dels edificis més alts de Catalunya i d'Espanya (200 metres)", defensa l'informe. Les xemeneies "representen el major canvi tecnològic gradual i endavant que hi ha hagut en un sol lloc en matèria de producció elèctrica des de 1913 fins a l'actualitat".

   Les xemeneies, de 90 metres, es troben just a sobre de les calderes, també de 90 metres, i per tant assoleixen una alçada total d'uns 180 metres. Els últims 20 metres de xemeneia, fins a un total de 200 metres d'alçada, van ser afegits posteriorment a la seva construcció. Aquests són clarament diferenciables de la resta per la seva construcció metàl·lica. Aquest augment de 180 a 200 metres va ser necessari per la capa d'inversió tèrmica al voltant dels 170-190 metres en la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona.

    L’últim cop que vam visitar la tèrmica del Besòs, el març del 2011 ens vam moure per un indret caòtic però no exempt d’interès, vam passar per entre mig de runes i per sota dels quatre pantalans de les canonades que captaven aigua de la mar per refrigerar la central i que ara han desaparegut

                                                                                                              pantalan desaparegut
   El desmantellament del complex d'Endesa és una obra faraònica i no està previst que finalitzi abans d'aquest any. Comporta esborrar i tractar qualsevol resta de la tèrmica, excepte la sala de turbines i les tres xemeneies.

    La resta ha desaparegut: naus, edificis no industrials, d'oficines, vestuaris, magatzems ... i també dels equips electromecànics com les turbines, tancs d'aigua o bombes d'alimentació.

                                                                                     runes i passos subterranis desapareguts
   A més de les construccions en terra, també s’han demolit els quatre pantalans de les canonades que captaven aigua de la mar per refrigerar la central, hi ha pendent el trasllat d'un enorme col·lector. Dins del caos actual, es mantenen les canonades d’obra vista i decorades pels artistes grafitters.

   L'última vegada vam tenir una certa dificultat de transitar per la zona que ara es manté, on hi havia les piràmides pintades s’ha ampliat i convertit en una platja nudista improvisada i des d’aquest punt es fa difícil accedir a la platja de Badalona perquè l’accés està tancat per un envà d'obra i llauna fins al mar.

   Nosaltres però ens enfilem a l’estreta passera i sortim a l’altra banda on comença la platja de Badalona i el passeig ara urbanitzat

    Des d’aquest punt veiem el pantalà o pont del petroli, l’últim cop que hi vam passar estava en procés de restauració, ara totalment recuperat permet endinsar-se al mar en un agradable passeig

   El Pont del Petroli és un pantalà de Badalona construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna i, des del 2009, remodelat com espai d'ús ciutadà i científic.

   Està situat en la platja del Pont del Petroli, davant el passeig Marítim del barri del Progrés, endinsant-se en el mar uns 250 m amb una alçada de 6 m

   L'any 2001 es va anunciar la intenció de desmuntar el pantalà, però un col·lectiu de submarinistes, fotògrafs i altres amics del Pont del Petroli, encapçalats per Josep Valls, es van mobilitzar per defensar la conservació d'aquesta estructura representativa de la zona.

    Esperem que la tèrmica del Besòs tingui un final feliç com ha estat el pont del petroli de Badalona.