dimarts, 29 de setembre del 2015

Priorat de Serrabona al Rosselló



   Santa Maria de Serrabona és un priorat situat a la regió dels Aspres, al Rosselló. El priorat es troba a 600 metres d'altitud, en mig d'un alzinar a uns 7 km de Bula d'Amunt.
   Destaquen els capitells del claustre però sobretot la imponent tribuna que divideix l'església en dues parts. L'edifici és construït amb pissarra, i l'escultura amb marbre rosa del Conflent.
   La tribuna s’aixeca al bell mig de la nau de l’església. És una plataforma suportada per sis voltes que reposen en columnes, a més dels murs. Aquesta tribuna servia també de separació entre dos trams d’església, el reservat a la comunitat i el que utilitzaven els fidels que tenien entrada per la porta oberta a la nau lateral del nord.
   A la tribuna hi ha representats tota classe d'animals: lleons, àguiles, centaures.....i altres elements amb simbolisme cristià. Foren necessaris setanta anys per a construir aquest element únic del romànic català.
   La plataforma amb la seva barana incomplerta acollia el cor. La part superior de la tribuna era accessible per la comunitat i es podia utilitzar de trona ja que és oberta a la nau, de fet la façana decorada està encarada a la part reservada als fidels.
   La nau en volta de canó apuntada, ha conservat en una de les parets un fragment de fresc. La majoria de les parets era pintada d’aquesta manera.
   El baptisteri situat a la nau lateral, on es creu que accedien els parroquians per seguir el culte.
   El claustre d’una sola galeria orientat a ple sud. consta de tres pilars que separen tres arcades, esculpits seguint la tècnica del trepant
    El portal es adornat per dues columnes amb capitells, malauradament robats l’any 2000 que han estat reemplaçats per còpies

   La torre del campanar és alta, de 18 metres, amb una coberta de doble pendent que la cobreix
   Anys enrere quan vam aparèixer per aquest racó del món, vam quedar meravellats per la tribuna situada al centre de la nau, per la singularitat i bellesa arquitectònica dels seus capitells de marbre.
  Vam tornar-hi de nou al cap d'un temps i només vam poder voltar per fora perquè el monestir estava tancat. Finalment aquest estiu hem pogut fer la visita, tornar a contemplar i deixar-nos sorprendre altre cop pel que ja coneixíem amb calma i captar-ho en imatges.
    Un breu resum de la història ens situa a l'any 1069 on s’instal•la una comunitat de monjos que segueixen les regles de Sant Agustí. En un document de l’any 1102 es fa referència a l’existència de germans i germanes converses, pel que cal considerar que en el seu començament aquesta comunitat tenia caràcter mixt
    Els religiosos agustinians fan vida comunitària com a monjos i també es cuiden del servei parroquial. L’any 1151 es consagra el nou edifici en presència de bisbes i d’abats. L’evocació d’aquesta cerimònia es materialitza per creus gravades dins les parets de la nau i l’abadia. El priorat i des de llavors pren el nom de Santa Maria de Serrabona
    La gran crisi econòmica i demogràfica del segle XV significa l’acabament del priorat. A la manca de recursos s’afegeix la falta de disciplina i la vida en comunitat es relaxa. L’any 1448 un prior és cessat per “crims enormes”, dels quals ignorem la natura. L’any 1592 tots els priorats agustinians són suprimits. Un any més tard el priorat i els seus bens són donats a la nova diòcesi de Solsona, que els conserva fins l’any 1896.  Durant dos segles és la parròquia del llogaret de Serrabona, pastors i ramats es refugien ocasionalment al claustre o dins l’església. El 1819 una part de la nau s’enfonsa i l’any 1822 pobre i despoblat el priorat és suprimit
 
   A partir de l’any 1836 es realitzen les primeres obres de consolidació completades el segle XX en nombroses campanyes de restauració que asseguren el salvament definitiu de l’edifici. A partir de l’any 1968 és obert al públic i esdevé un dels primers monuments històrics del romànic català.
*
*

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Una meravella visual molt ben explicada i documentada.
Gràcies Maria.

El pare ha dit...

Quina gran descoberta! No la coneixia ni n'havia vist imatges. Sens dubte que és un indret a visitar.
Les fotografies són engrescadores de veritat.
Gràcies, noia.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Espectacular! Fa temps hi volia anar, però es feia fosc i després d'un bon tros de carretera estreta i plena de revolts vaig fer mitja volta. Està clar que hi haig de tornar. Gràcies per compartir-ho.

Racons de la nostra terra ha dit...

Val molt la pena Manel, estic segura que t'agradarà molt.
Una abraçada

Racons de la nostra terra ha dit...

A veure si a la propera tens més sort, et recomano que miris abans la web per saber l'horari sobretot un cop passat l'estiu perquè no et trobis el priorat tancat.
Bona sort!

Josep Balius Planellas ha dit...

Molt bon reportatge Maria,i ben documentat, un bon lloc per anar i aprendre de la nostre historia, serà qüestió d'anar-hi. Una abraçada i endavant.

entrades al bloc