El Castell de Castellcir, anomenat de La Popa per la forma
de vaixell de la roca sobre la que està construït, data del segle X.
El Camí del Castell és un antic camí rural que uneix el nucli antic del poble de Castellcir i el Castell.
Sortim de Castellcir, pel camí que baixa fins la riera del mateix nom, sense travessar-la, seguim riera amunt, fins el fons de la vall i pugem dalt del turó on és troba situat el castell.
Pel camí passem pel costat de la Torrassa dels Moros, restes d’una antiga torra de defensa.
Abans d’entrar al castell per les escales de la porta principal, donem una volta pel peu de l'esperó rocós, per la part est, i contemplem la seva forma balmada i de vaixell, i que li dóna el nom popular de la Popa.
El conjunt del castell està format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca.
La longitud de la plataforma on s'assenta el castell és d'uns 100 metres, mentre que l'amplada no supera mai els 7. Això fa que el recinte sigui allargassat, amb el cos principal cap a ponent i la capella en el de llevant.
El castell té un únic accés, situat al sector nord-oest del cos principal. Un cop traspassat aquest portal, ens trobem dins, un espai cobert amb volta de canó.
De la sala que hi havia al nord-est, només en queden els basaments de les parets i una altra sala, que tenia a l'interior una cisterna.
Els primers documents que parlen del
castell de la Popa daten del 1107 quan, pertanyent a Guillem Ramon d’Òdena, aquest noble va testar a favor d’Arnau i Ponç, la Roca de Castellcir amb les seves batllies, parròquies i pertinences, tal com li havia llegat el seu pare, encara que es tenen constàncies prèvies de l'existència del lloc. Com és habitual en aquest tipus d'edificis, la seva propietat passà a mans de diferents cavallers i nobles, i va ser lloc de batalles i setges diverses, fins que al segle XX va ser venut a un particular.
Les edificacions que formaven el castell es van preservar força bé fins a la meitat del segle XX, perquè hi hagué masovers durant molt de temps, cosa que va propiciar que utilitzant les seves dependències evitessin abans la seva ruïna, si bé alterant bona part de les seves estructures com a castell. Una part de les dependències van ser aprofitades com a corrals, estables i pallers. En fotos, fetes al voltant del 1920, es pot veure com era..
Un cop vist el castell anem cap a una masia abandonada, la Casa Nova, com si anéssim a la
Sauva Negra, per poder veure el castell des d’un altre angle i després baixem travessant camps i per l’altra banda de la riera.
12 comentaris:
Maria,
Aquesta és una nova, per a mi, descoberta.
Només veure la primera imatge, la del castell damunt la roca, m'ha fet pensar en el santuari de Rocacorba, entre el Gironès i el Pla de l'Estany, la roca i la construcció al damunt són molt i molt similars.
D'entre totes les bones i interessants fotografies m'ha agradat especialment aquella en que es veu la muntanya de Montserrat per un forat.
Enhorabona per aquesta nova aportació.
Una abraçada.
Fantàstic reportatge amb bones fotos Maria, fa molt de temps que tinc ganes d'anar-hi i al veure el teu bloc m'en han vingut mes. T'hi pots apropar bastant amb el cotxe? Una abraçada i endavant.
Que bé Manel!
És ben cert que s'assemblen, he mirat per internet i està clar que hi hem de fer-hi una visita.
Hem compartit les descobertes, oi?
Una abraçada
Val la pena Josep i si que t'hi pots acostar més amb el cotxe. És una passejada fins al turó on hi ha el castell que remunta una mica però poc tram i accessible.
Una altra opció és anar-hi per la Sauva Negra preciosa fondalada on hi ha una fageda, és més llarg el camí però potser més planer, ara a la tardor una delícia.
Una abraçada
Felicitats Maria per aquest fantàstic i complert reportatge, així com per les fotos.
Una magnífica excursió, Maria, que em retrotrau a l'adolescència, tant quan hi he tornat, com ara llegint el teu excel·lent treball. La primera fageda que vaig conèixer va ser precisament a la Sauva Negra.
gràcies Marta, espero que us sigui útil si un dia us hi voleu apropar.
És veritat que és una magnífica excursió i la Sauva Negra un racó meravellós, m'alegra haver us fet reviure uns bons records.
Oh! A nosaltres ens agrada molt, anar-hi. Com que el Manel és de Castellterçol s'ho coneix bé, perquè queda a prop. L'any passat hi vam anar a celebrar el meu aniversari amb la família. Però no en sabia tantes coses!! Que ben documentada que aneu, Maria! Així fa goig! Petons
Gràcies Marina, nosaltres també ens agrada d'acostar-nos-hi i hi hem anat des de diferents llocs, un indret que és preciós i ben aprop la Sauva Negra que ara a la tardor s'omple de colors i que et recomano per fer-hi una passejada
Si, també hi hem estat, a la seuva negra!
Caram Maria quin blog més guapo que tens i quines sortides més recomenables!
Saps que la meva família vé de Castellterçol, els meus pares viuen allà i força sovint als estius fem aquesta ruta!
Una abraçada i fins la tarda!
Publica un comentari a l'entrada