Anem a Beseit a visitar la vila i també el Parrissal, una
ruta que remunta el riu Matarranya, endinsant-se als Ports fins a l’estret del
Parrissal
Seguim el camí paral•lel al curs del riu, ens aturem a la a les pintures rupestres de l
a Fenellasa.
Riu amunt, els gorgs es succeeixen i les passeres de fustes o troncs ens ajuden a avançar en aquells llocs on seria impossible fer-ho sense entrar a l'aigua. Creuem el riu a gual, de pedra en pedra, per sort baixa poc aigua que ens facilita el camí però alhora llàstima perquè es veu la llera un xic eixuta.
A mesura que ens apropem al final apareixen davant nostre les espectaculars agulles de les Gúbies del Parrissal. Després d'un tram pel mig del bosc, creuem el llit del riu entremig de grans blocs de roca, sota els quals ha desaparegut. Superat el caos, avancem a tocar de la paret fins arribar a l'espectacular Estret del Parrissal, un estret engorjat limitat per parets de roca de més de 60m d'alçada i només 1,50 metres d’amplada
Per salvar aquesta zona dels estrets reculem fins al Pas del Romeret, un camí equipat que puja uns 100 metres per sobre del Parrisal, té equipament i graons amb passos verticals La primera part és més fàcil, amb algun pas i grimpada. Les vistes es van obrint a les estranyes formacions del Parrisal, escarpades parets que cauen cap al barranc i esculpides agulles que són difícils de veure des de baix.
A l’arribar a la part més delicada, un aèria baixada, equipada amb graons i cadenes uns quants de la colla la fan i desfan, mentre que altres ens quedem a dalt, al final per manca de temps també retornem tots plegats, pel camí que havíem fet abans.
Beseit és una vila i municipi del Matarranya. Està situada al peu dels Ports. Els orígens de la localitat es remunten a dos nuclis creats pels àrabs Abu Zeit i Zeit que es corresponen amb l'actual barri de la Botera i el de Santa Anna.
Durant el segle XII, es va reconquerir Beseit. Els Templers van deixar petjada en el patrimoni del terme, d'aquesta època daten alguns portals, una part de l'església i edificacions civils diverses. Es van cremar moltes edificis durant la guerra Civil
Aprofitant el cabal del riu Matarranya, que al seu pas per Beseit salva un desnivell important i l'aigua adquireix molta força, es van construir una sèrie de molins al llarg del seu curs. Aquests eren fariners, almàsseres, centrals hidroelèctriques, martinets, paperers....
Des del segle XV al XIX, funcionaven 9 molins paperers, com la fàbrica de Solfa (avui hotel), la de Morató, la de Martí, o la de Noguera (actualment convertida en galeria d'art).
El paper era d'una gran qualitat, tal és així que Goya l'utilitzava per als seus gravats i alguns molins van treballar per Heraclio Fournier en l'elaboració de cartes.
12 comentaris:
Un lloc molt interessant i unes fotos molt boniques. Gràcies Maria
Quina passada de recorregut i de fotos!!! A veure si algun dia convenço a algú per arribar-m'hi. Gràcies per compartir-ho.
Què curiós un altre bloger que segueixo també ha penjat la mateixa excursió avui mateix...
És un lloc increible i les fotos precioses. Ja fa temps que volem anar als Ports, i quan més veiem més ganes.
Bon reportatge!
Potser aquesta és una de les propostes més engrescadores de les publicades, Maria. i ja és difícil de triar.
La bellesa del paisatge és molt gran i les passeres i altres equipaments de la via la fan molt atractiva.
Una abraçada.
gràcies a tu mariadina, per apreciar-ho!
Gràcies Ramon, amb els recorreguts tan interessants que fas per les gorges, estic segura que no et decebrà!
Gràcies Marta, és un indret molt bonic que val la pena recórrer!
Gràcies Manel, potser si que és un lloc especial, sobretot en alguns punts del recorregut que et deixa bocabadat.
Una abraçada
Maria, que bé has sabut captar la llum del Parrissal! Sens dubte, un dels llocs més bonics dels Ports.
Gràcies, penso que és un dels llocs emblemàtics que no et pots deixar perdre quan estas per aquestes contrades
Fantàstic reportatge Maria, unes fotos excel·lents que et fan veure la magnificència d'alguns dels llocs per els que heu passat. Una abraçada i endavant.
Gràcies Josep, va ser una excursió magnífica!
Publica un comentari a l'entrada