Volta per la La Serra de Cardó fins al cim

   Pugem al sostre de la comarca de la Ribera d'Ebre, el Xàquera o Creu de Santos  a la Serra de Cardó i visitem algunes de les ermites.

   Sortim de l’aparcament al costat de l’antic balneari i seguim el camí dels frares, està marcat amb senyals grocs (PR-C-80)
   L’origen del balneari, que s’abastava d’aigües bicarbonatades i arsenicals provinents de les seves múltiples fonts, avui inexistents, es remunta al 1866 quan un grup d’empresaris tortosins n’adequaren les antigues dependències del convent. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat primer com a seu de les Brigades Internacionals i més tard, coincidint amb la Batalla de l'Ebre, com a hospital de l'exèrcit republicà. Acabada la guerra el balneari va continuar la seva activitat fins l'any 1967. 

    Trobem les ruïnes de l’ermita de la Trinitat, que va ser transformada en casa de pagès i passem per dins de les restes de l’ermita de Sant Àngel.

   El 1605 uns frares de l’ordre dels carmelites descalços es van establir a una cova prop de l’actual ermita de la Columna. L’any següent la congregació va construir una capella, que fou la llavor del convent de Sant Hilari de Cardó i del ermitatge, amb un total de tretze ermites actualment en estat ruïnós. A principis del segle XIX havien 24 frares, però arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, el convent va quedar abandonat i fou saquejat.

   El camí s’endinsa pel bosc i puja per sota una cinglera fins assolir el Portell de Cosp i la teixeda de Cosp, on hi més de 200 exemplars. La font del Teix, hi ha un abeurador pel ramat. El teix que li dóna el nom està al costat de la font. Entrem dins la Cova Llòbrega, des d’aquest punt s’albira el mar, les muntanyes de Vandellós, Tivissa i les cingleres del Montsant.

    Seguim ascendint pel cantó assolellat de la muntanya i assolim el portell  Es fa patent l'abast del gran incendi de l'agost de 1995, que va cremar fins a 1.235 ha. A la zona assolellada creix el margalló, que es treballa a Rasquera i altres poblacions de la comarca per fer cistells, senalles o cabassos.

   Passem a l'altra banda del fons del torrent i accedim a un punt senyalitzat al peu d'un caos de roques fins a al punt més alt del recorregut. Xàquera o Creu de Santos, cim culminant de la serra amb molt bona vista sobre els entorns, veiem el Delta, les serres del Boix i del Montsià, el massís del Ports de Beseit, les serres de Pàndols i Cavalls, les serres del Montsant i de Llaberia, la Mola de Colldejou, les muntanyes de Tivissa i Vandellós...

    Tornem pel mig del bosc, a l’obaga, on alzines, roures i aurons cobreixen el terreny. Baixem pel barranc de la Columna, cal cercar el millor pas degut a les restes d'un esfondrament que ha espatllat el camí.

    Pugem pels graons del trencall que duu a l'ermita de Sant Simeó o de la Columna, la més singular del conjunt de Cardó. L'indret, és solcat d'agulles, pilars i perfils verticals. A l'altra banda del barranc, la visió de l'edifici suspès sobre l'agulla és espectacular.

Arribem al Balneari de Cardó, fi de l'excursió.