Resseguim la Vall de Querol a l’Alta Cerdanya des de la Tor de Querol fins a Portè Pimorent i ens aturem a Courbassil.
El poble es distingeix per ser construït sobre un caos de granit. Courbassil en origen Chortvassill prové de Cort que designa un tancat per a bestiar i a vegades una granja o camp i del nom gal-romà Vassilius / Vassalus o vassall o súbdit.
El Castell de Querol va ser la seu administrativa de tota la vall. Les dues torres probablement daten dels segles XII o XIII, i la resta del perímetre de la fortificació de l'Edat Mitjana tardana.
El vell edifici ocupava tot el turó. Actualment, només queden dues torres. La torre occidental té tres pisos amb unes parets de 10 metres d’altura, restaurada externament. El segon pis està coronat amb un arc lleugerament arquejat.
A Courbassil, descobrim també la seva església.de Riutés que pertany al municipi de la Tor de Querol a l’Alta Cerdanya, a l’esquerra del riu d’Aravó, vora la seva confluència amb el riu de Sàlit.
La
vall de Querol és per la seva ubicació lloc de pas
per excel·lència i era una cruïlla, punt de trobada de la cultura catalana amb
l'occitana que ha
deixat les seves empremtes en cada racó de la vall.
El poble es distingeix per ser construït sobre un caos de granit. Courbassil en origen Chortvassill prové de Cort que designa un tancat per a bestiar i a vegades una granja o camp i del nom gal-romà Vassilius / Vassalus o vassall o súbdit.
El vell edifici ocupava tot el turó. Actualment, només queden dues torres. La torre occidental té tres pisos amb unes parets de 10 metres d’altura, restaurada externament. El segon pis està coronat amb un arc lleugerament arquejat.
4 comentaris:
Especialment la primera fotografia és impressionat des de la perspectiva en què està feta.
Una nova proposta interessant que permet descobrir racons de l'Alta Cerdanya que tan bé coneixeu.
Una abraçada.
Un lloc per apuntar, el castell impressiona tant per la seva situació com per la manera en que han quedat les runes, llàstima que la majoria dels nostres castells estiguin mig enderrocats, seria fantàstic veu-rels en la seva plenitud. Una abraçada i endavant.
Gràcies Manel,
La veritat és impressionant el que queda d'aquest castell roquer
Una abraçada
Gràcies Josep,
Amb el pas del temps ens queda gairebé tan sols les seves arrels!
Publica un comentari a l'entrada