Recorregut circular fins a Santa Margarida
de Vinyoles, ascensió al Puig Cornador on neixen les rieres del Lluçanès i de
Matamosses i tornada per Sant Pere de Serrallonga.
Les vistes del Lluçanès al
sud i de les Lloses i dels cims del Pirineu Oriental al nord són esplèndides.
Sortim de la masia de Torrats a Alpens i passem pel costat de la roca de Pena, una
curiosa formació de roca amb aspecte de mur, lloc de gran bellesa, possiblement fruit de l’erosió i
descomposició natural de la pedra i que
probablement donà origen al nom d’Alpens. Deixem a la dreta la font de les
Matamosses
Arribem a un prat que hi ha al costat de Pujampí, una masia enrunada
situada en un lloc privilegiat
Seguim pujant fins arribar al coll
Tallat, punt d’encreuament de camins i nexe d’unió amb el Ripollès.
Anem cap a Santa Margarida de Vinyoles que ja existia el 1208 i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guardia de Ripoll.
El 1854 s’edifica l’església actual.
Seiem a l’esquena del pou i veiem tot el Lluçanès sota nostre. Som al “seient del Rei”
Tornem enrere fins al Coll Tallat per tal d’enfilar-nos pel dret fins al Puig Cornador 1212m, sota nostra i al sud veiem una gran part del Lluçanès,
al fons la carena prelitoral des del Montseny fins a Montserrat, al nord els boscos i camps de les Lloses i al fons el Pirineu on s’aprecia el Taga, el Puigmal..
Descendim suaument per la carena, coll de les Bruixes que forma la divisòria natural entre el Ripollès i el Lluçanès, el Pirineu corre paral•lel amb nosaltres
Deixem a l’esquerra la masia de Serrallonga de Dalt
Ermita de Sant Pere de Serrallonga que fou una parròquia rural esmentada el 938 amb el nom de Vilallonga que pertanyia a Ripoll. Sufragània d’Alpens des del segle XIV, és un petit edifici preromànic amb planta gairebé quadrada.
Arribem a la masia abandonada de Serrallonga de Baix. En aquest punt ens desviem i baixem primer per entre els camps abandonats de la masia i després per entre el bosc que cada cop es fa més espès fins arribar a la carretera.
Creiem que no és una bona opció i es millor baixar per la pista ben ampla, fins a trobar un rètol amb un gran mapa del Lluçanès, després cal seguir una estona per la carretera fins a arribar a la masia de Torrats on hem deixat el cotxe, prop d’Alpens.
10 comentaris:
Una ruta molt interessant i agradable!!
Molt bé!
Bona ruta amb fabuloses vistes i ben documentada, no s'ha escapat ni l'ocell de la teva cambra, senzillament molt bona. Una abraçada i endavant.
Un recorregut molt ben triat i recomanable, sí. Bon article i gran reportatge fotogràfic. M'han agradat molt les panoràmiques del poble.
Merescut, el reconeixement de blog patrimoni.gencat!
Des d'Alpens, gràcies!
Lluís Suriñach - blog "Gent d'Alpens"
Ruta típica dels senderistes alpensins, i dels molt amics que ens visiten amb ganes de caminar i descobrir el nostre entorn. De fet hi ha una petita variant que alguns coneixem com "els 3 cims". Aquesta ruta implica pujar a Santa Margarida (es pot fer per diferents camins), a Puigcornedor i també al Puigdon que és la muntanya més alta del Lluçanès, ja que els altres dos cims pertanyen al Ripollès. El Puigdon s'hauria de pujar abans d'enfilar la baixada cap a Sant Pere de Serrallonga i suposaria uns pocs minuts de camí. Aquí ho deixo per si algú s'anima a fer els 3 cims.
Web molt interessant, si m'ho permeteu hi posaré un enllaç des de www.alpensholidays.com per tal que pugui orientar el camí als nostres hostes.
Jesús Vinyes propietari de AlpensHolidays
gràcies Rafael!
Josep, la veritat és que em faltava temps per captar bé tota la màgia del recorregut!
Gràcies Lluís, m'alegra saber que es valora la sortida des del mateix Alpens.
Gràcies Jesús per la informació d'aquesta variant, haurem de fer via cap el Puigdon!.
Si que pots enllaçar el bloc, quan publiquem les sortides sempre esperem que puguin ser útils
Maria, em fas descobrir indrets on no he estat mai, gairebé cada post teu és una agradable sorpresa.
Quina mina per a la fotografia les masies mig enrunades, oi? Com sempre l'aportació fotogràfica és de luxe.
Una abraçada,
Gràcies Manel, el Lluçanès té molts racons no massa coneguts i de gran bellesa.
És una barreja de sentiments però sobretot de tristesa quan veus les runes d'una masia ( i n'hi ha tantes) i et preguntes com deuria ser la vida dels que l'habitaven abans.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada