Ens enfilem al pla de Busa des de Sant Lleïr de la Valldora i tornem arran del riu d'Ora fins al monestir romànic de Sant Pere de Graudescales.
Sortim de Sant Lleir en direcció al pla de Busa, travessem
el pont romànic, en aquest racó trobem la serradora de ca l’Ambrós i l’Estudi,
antiga escola reconvertida en museu de la vall d’Ora. Al llarg del riu d’Ora
s’hi troben uns quants molins fariners.
Creuem el Pujol, masia important i arribem al peu del cingle
on ens enfilem , seguim un camí mil·lenari que aprofita replans, cornises i
canals per anar guanyant alçada, arribem a la Balma Roja on ens aturem per
esmorzar.
Al cap de poc som al peu d’una escala 1200 m Ens
hi enfilem i després per la canal amb
l’ajuda d’uns graons de fusta ben encaixats a la roca i un cable per ajudar-nos
a salvar un tram força vertical.
Des del pla de Busa caminem pel costat dels penya-segats amb
impressionants vistes de la vall.
Arribem al Mirador al pla de Busa on tenim una amplia vista,
en direcció nord veiem la Serra del Verd, el Cadí, el Pedraforca, Ensija, els
Rasos de Peguera.
Passem arran de cingle pel grau de l’Esguerrat el camí és
aeri, en alguns trams la baixada és sobtada, al fons de la vall podrem veure la
palanca sobre el riu Aigua d’Ora i l’església de Sant Pere. La pluja ens acompanya cap al final
Sant Pere de
Graudescales és una església romànica
situada a la Valldora a la falda dels cingles de la serra de Busa,
a la ribera d'Aigua d'Ora, solitària enmig d'un paratge de
gran bellesa natural, al municipi de Navès.
És l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins.
El monestir va ser consagrat l'any 913 i a l'any 960 s'hi erigí el monestir
dels benedictins. La comunitat benedictina va decaure al segle XIII
però fins a l'any 1504
no hi va desaparèixer el culte. Cap el 1680 s'ensorrà la part de
ponent de la nau, cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per
aïllar la part sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule
de Sant Pere fou traslladat a la parròquia de Busa.
L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna.
Als anys 60
es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als anys 80
hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes de
construccions annexes que enlletgien el conjunt i mig l’amagaven.
La tornada a Sant Lleïr
la fem creuant la palanca per la pista que segueix el marge
esquerra del riu Aigua d’Ora, coincident amb un tram del GR 1, convenientment
marcat amb senyals blancs i vermells. Arribats a Sant Lleïr passem pel costat de
l’ermita i accedim al punt d’inici de la nostra excursió.
Més informació de la ruta i d'altres itineraris pel Solsonès al llibre Camins del Solsonès
8 comentaris:
Aquesta caminada és espectacular, amb uns quants elements que la fan singular. La pujada per l'escala, els cingles i les balmes, el pla d'una gran bellesa i més en aquesta època amb molta flor, i unes vistes sorprenents.
Fantàstica.
Una abraçada.
gràcies manel, fins i tot la pluja ens feia sentir bé!
una abraçada
Quin paisatge, Maria, i quins monestirs, i quines roques més espectaculars! Em guardo la ruta, que sempre és fantàstic seguir nous senders. I més si tenim ressenyes tan ben documentades com la teva. Petons!
María, quina excursio, segur que quan ets dalt de les cingleres sembla tal-ment com si estiguesis tocant el cel, es una sensacio marevellosa, els paisatges magnifics, no tinc paraules, felicitats per l'article i endevant, una abraçada.
gràcies Marina celebro que et sigui útil i que el puguis disfrutar! val la pena!Petons!
Gràcies Josep,és ben cert que aquesta és una excursió magnífica en tots els aspectes! una abraçada!
Magnífica excursió tanmateix. Suposo que coincidirem que Busa no s'oblida mai. Salutacions.
Ben cert, mai! i sempre al tornar-hi descobrirem racons nous!
salutacions
Publica un comentari a l'entrada