Sortim de les afores de Mataró prop de Sant Andreu de Llavaneres amb la intenció d’arribar a Sant Pol, al final ens quedarem a Canet on agafarem el tren per retornar al lloc d’inici.
Creuem les poblacions de Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar.
Fins aprop d'Arenys hi ha un passeig entre la via i el mar que pren diferents noms depenent de la població que travessem, a Caldetes passeig de la
Musclera i passeig dels Anglesos.
Sant Andreu de Llavaneres inicialment estava format per nombroses masies escampades pel sector muntanyós, presidides per l'antiga església parroquial.
Nosaltres
seguim al costat del barri de Can Sanç que es va poblar a la segona
meitat del segle XIX per mariners i pescadors que construïren una línia
de casetes amb planta baixa i pis. Als inicis del segle XX es va
convertir en un lloc d'estiueig i veiem interessants cases d'estil
modernista.
Caldes d'Estrac es popularment coneguda amb el diminutiu de Caldetes, el topònim deriva del llatí caldarios, i del nom de persona Astaracum procedent d'Aquitània.
Abans d’arribar a Arenys s’acaba el camí coincidint en un túnel de la via i ens veiem obligats a enfilar-nos fins a la carretera per travessar el turó per dalt i creuar la via després.
Arenys de Mar tingué una gran importància marítima durant els segles XVIII i XIX. El port d'Arenys era l'únic existent a tota la costa nord de Barcelona, és l'exemple més evident de la llarga tradició marinera de la vila.
Finalment arribem a
Canet de Mar, Canet
del llatí cannetum significa lloc de canyes.
De gran tradició marinera i turística, és un important centre cultural, són de gran interès les cases modernistes de Domènech i Montaner.
Ha estat un recorregut interessant on podem destacar els ports d'Arenys i Sant Andreu, els passeigs que recorren la platja a la major part de l'itinerari, la dificultat de seguir arran de mar poc abans d'arribar a Arenys i unes platges amplies i endreçades.
6 comentaris:
Quina sèrie tan bona de fotografies, Maria, els contrallums, les ombres, les diagonals de vies i catenàries... un goig per a la vista.
A Arenys només us va faltar enfilar-vos fins al cementiri, el cementiri de Sinera, terreny Espriu. La vista del mar i de la costa des de dalt hagués estat la cirereta d'aquest bon pastís.
M'ha agradat acompanyar-vos en aquesta caminada.
Una abraçada.
gràcies Manel,
Valoro molt sempre els teus comentaris, ja veus que he tingut en compte l'horitzó marítim, oi?
va ser una agradabele passeig i celebro que t'hagi agradat!
una abraçada
Bonica passejada i molt ben recollida a les fotografies. Acostumats a les muntanyes de vegades oblidem l'encís del mar.
Una abraçada
Gràcies Joan,
tens tota la raó!
una abraçada
Excel·lent aquest joc amb les línies, diagonals, paral·leles, perpendiculars, s'hi pot trobar de tot. Curiosament jo també tinc per penjar un reportatge entre Mataró i Canet, en el meu cas fet en bicicleta, o sigui que m'és totalment familiar cadascun dels racons. que has fotografiat.
salutacions.
Joan
Gràcies joan!
Quina casualitat, es veritat que es pot fer molt bé amb bicicleta però nosaltres anem una mica en plan tranquil!
espero el teu reportage aviat,doncs!
salutacions
Publica un comentari a l'entrada