Hem tornat als llacs de la Pera, en orígen Pedra. Hi havíem pujat aquestes vacances de Pasqua, i ara hi tornàvem per fotografiar la bellesa incomparable de l'indret, amb la sort que havia nevat de nou i força.
La visió de l'Estany desaparegut sota la neu, integrat en el paisatge i custodiat pel Monturull i el Perafita, convida a quedar-se i deixar anar els sentits.
Sortim del refugi del Fornell, estació d'esquí nòrdic d'Aransa, i enfilem pel mig del bosc fins al pla de les Pollineres, a partir d'aquest punt fem drecera atravessant sovint la pista principal, per camins visibles marcats en prats i boscos.
*
*
 |
| De Travessa dels llacs de la Pera |
El passeig va ser un goig ja que travessant el bosc i prats tan sols es sentia les nostres passes que xafaven la neu flonja i els ocells que malgrat el temps apuntaven que la Primavera havia arribat.
S'acostava una tormenta que no ens va impedir que un cop arribats al llac situat més alt, ens enfilèssim fins trobar una roca i treure'ns les raquetes i la motxilla per gaudir de la pau, el silenci i la bellesa del indret.
S'acostava una tormenta que no ens va impedir que un cop arribats al llac situat més alt, ens enfilèssim fins trobar una roca i treure'ns les raquetes i la motxilla per gaudir de la pau, el silenci i la bellesa del indret.
*
*
4 comentaris:
Un paisatge realment bonic, Maria. Fa poc hi vam ser però en comptes d'anar cap als estanys vam pujar a la Tossa Plana, també preciosa, amb tanta neu... i sembla que encara tindrem més dies! Petons
Tens raó Marina, aquesta primavera ha estat i és per gaudir-la amb aquest paisatges nevats que l'hivern ens ha negat!
una abraçada
Quina sèrie magnífica de fotos, que tot i no ser del tot estranyes sí que resulten una mica inhabituals per l'època.
Recordo en aquests boscos nevats, una Setmana Santa, haver pogut observar per primera i única vegada un gall fer. Fa molt anys d'això però encara ho tinc ben fresc a la memòria.
L'abraçada... dissabte.
gràcies Manel, va ser inusual però magnífic, ho vam disfrutar!
A reveure aviat! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada