*
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa assenyalen l'emplaçament de la primitiva població d'Ègara, antecessora de la Terrassa actual.
El nucli primitiu d'Ègara s'estenia per una petita carena com una proa a la confluència dels torrents de Monner i de Vallparadís. L'actual Carrer Major de Sant Pere, situat a la part més alta d'aquest carener.
Una basílica -un tipus d'edifici romà que es va convertir en model per als primers temples cristians- va ser el nucli del nou bisbat i després de la seva catedral, a l'espai ocupat ara per l'església de Santa Maria i per l'antiga rectoria. Al llarg d'un segle es van construir nous edificis. Un santuari d'ús funerari, l'actual església de Sant Miquel, amb una cripta subterrània. Una església parroquial, l'actual església de Sant Pere . El palau episcopal i les seves dependències, al costat de la seva catedral. Aquesta va ser la gran catedral d'Ègara, invisible durant molts segles: perdut el seu rastre en la història, intuïda diverses vegades, ha estat recuperada en el segle XXI.
*
*
En plena època romana Ègara obtingué el títol i estatut de municipi romà. En són testimoni les bases i columnes aprofitades en èpoques posteriors a l’església de Sant Miquel.
Sota el mosaic romà que antecedeix l'actual basílica de Santa Maria han aparegut restes de cases romanes sobre les quals es va construir, al pas del segle IV al V, una basílica o església que fou la Seu del bisbat d'Ègara, erigit entorn del 450.
Un primer baptisteri, que ara es troba dins l'àmbit de l'actual basílica o església de Santa Maria.
*
De la primitiva època de construcció es conserva la capçalera de l'església de Santa Maria, el perímetre total de l'església de Sant Miquel i l'absis tricònquid de l'església de Sant Pere.
Aquest important conjunt té una rica ornamentació pictòrica: els absis de Sant Miquel i de Santa Maria, el retaule de Sant Pere, l'absidiola de l'església de Santa Maria..
És doncs una joia del preromànic i un conjunt únic a Europa que fou declarat monument històrico-artístic el 1931, i és un dels més interessants de tot el país i visita obligada per als amants de l'art.
*
*
Aquest racó totalment restaurat ara, em guarda molts records d'infància quan corríem i jugàvem pel "bosquet" ara desaparegut, per tal de realçar la imatge de les esglésies i el seu entorn.
*
*
*
*
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa assenyalen l'emplaçament de la primitiva població d'Ègara, antecessora de la Terrassa actual.
El nucli primitiu d'Ègara s'estenia per una petita carena com una proa a la confluència dels torrents de Monner i de Vallparadís. L'actual Carrer Major de Sant Pere, situat a la part més alta d'aquest carener.
Una basílica -un tipus d'edifici romà que es va convertir en model per als primers temples cristians- va ser el nucli del nou bisbat i després de la seva catedral, a l'espai ocupat ara per l'església de Santa Maria i per l'antiga rectoria. Al llarg d'un segle es van construir nous edificis. Un santuari d'ús funerari, l'actual església de Sant Miquel, amb una cripta subterrània. Una església parroquial, l'actual església de Sant Pere . El palau episcopal i les seves dependències, al costat de la seva catedral. Aquesta va ser la gran catedral d'Ègara, invisible durant molts segles: perdut el seu rastre en la història, intuïda diverses vegades, ha estat recuperada en el segle XXI.*
*
En plena època romana Ègara obtingué el títol i estatut de municipi romà. En són testimoni les bases i columnes aprofitades en èpoques posteriors a l’església de Sant Miquel.
Sota el mosaic romà que antecedeix l'actual basílica de Santa Maria han aparegut restes de cases romanes sobre les quals es va construir, al pas del segle IV al V, una basílica o església que fou la Seu del bisbat d'Ègara, erigit entorn del 450.
Un primer baptisteri, que ara es troba dins l'àmbit de l'actual basílica o església de Santa Maria.
*
De la primitiva època de construcció es conserva la capçalera de l'església de Santa Maria, el perímetre total de l'església de Sant Miquel i l'absis tricònquid de l'església de Sant Pere.
Aquest important conjunt té una rica ornamentació pictòrica: els absis de Sant Miquel i de Santa Maria, el retaule de Sant Pere, l'absidiola de l'església de Santa Maria..
És doncs una joia del preromànic i un conjunt únic a Europa que fou declarat monument històrico-artístic el 1931, i és un dels més interessants de tot el país i visita obligada per als amants de l'art.
*
*
Aquest racó totalment restaurat ara, em guarda molts records d'infància quan corríem i jugàvem pel "bosquet" ara desaparegut, per tal de realçar la imatge de les esglésies i el seu entorn.
*
*
*
*
10 comentaris:
Gràcies Maria, per descobrir-nos la bellesa del nostre patrimoni, i retornar al record del nostre passat, que ha forjat tot un poble, un país.
Una abraçada
gràcies jordi, per la teva valoració tan positiva d'un lloc tan emblemàtic per mi i que és patrimoni de tots!
una abraçada
maria
Hola Maria, un post de molta actualitat ja que fa ben poc que s'ha acabat la restauració. De moment ja m'has engrescat per passar-hi, espero que s'animi més gent i recomano a qui no el conegui que el visiti.
Efectivament jordi, val la pena fer-hi una visita, ja que aquest reportatge és un petit tast del que podreu contemplar.
feliç jornada
maria
Cal reconèixer que Terrassa té indrets i monuments preciosos (també de modernistes, com la masia Freixa que em té el cor robat).
Si a això hi sumem el teu saber fer i la contextualització històrica que ens hi has fet... ja no hi manca res!
moltes gràcies per les teves amables paraules.
estic contenta de que el reportatge t'hagi agradat.
maria
Maria, a mi també m'has engrescat. Aquestes església de Terrassa no les he visitat mai. Ara ens has posat el caramel a la boca...
Gràcies doncs.
gràcies manel,estic segura de que t'agradarà fer-hi una visita.
bona nit!
maria
Maria,
Aquest divendres ens hi vàrem arribar i només puc dir que ens va encantar. Una excel·lent feina de recuperació la que s'hi ha fet.
Només un però; com està malauradament passant en massa llocs. Desprès de fer pagar una entrada, que moltes vegades no és gens econòmica, no et permeten fer fotografies a l'interior.
És un tema que em treu de polleguera.
Gràcies una vegada més pel vostre reportatge.
Salut.
hola manel! celebro que t'hagi agradat i em sap greu que no puguessis fer fotos, jo també m'hi vaig trobar.
Vaig fer el reportatge en dos dies, el primer no vaig tenir cap problema ja que encara no s'havia innagurat, el segon dia ja no vaig poder fer fotos sobretot de la rectoria, a sant miquel en vaig fer un parell d'amagat.
tens tota la raó, a mi també em sap greu no haver pogut completar el reportatge.
records blancs des del Vallès avui tot nevat!
maria
Publica un comentari a l'entrada