fent camí per l´entorn de Vallvidrera

  Des de l’estació del Baixador de Vallvidrera fem camí pel parc de Collserola, un dels entorns mes frondosos i bonics

  Resseguim camins i  ens enfilem pel camí fins a la font de la Budellera

A l’obaga del cim del Tibidabo, tocant a Vallvidrera, en un fondal d’una atracció singular s’hi amaga la font de la Budellera, 

la més popular d’entre les que es conserven al Parc de Collserola, ordenada a base de murs, terrasses i escales, data de la segona meitat del segle XIX.

L’entorn de la Font es va restaurar el 1988 inspirant-se amb el projecte original de J.C. N. Forestier (1918). També s’hi col·locà, una font de xarxa i una obra d’en Tàpies que representa l’escut de Barcelona.

Ens enfilem fins a dalt de la torres de Collserola

La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona

Excel·lent punt panoràmic de Barcelona 

 Baixem capa Vallvidrera i la creuem fins al carrer Mont dÓrsa

 Seguim un camí que ens porta a la font de l’Espinagosa, oasi de tranquil·litat

 Allà veiem una família de porcs senglars que han sortit a passejar

Arribem al pantà de Vallvidrera, avui amb poca aigua. Aquest petit embassament està situat a l’obaga de la serra i es nodreix de les aigües que baixen del torrent Sot de la Cua del Bacallà.

La presa del pantà de Vallvidrera es va inaugurar l’any 1864 per subministrar aigua al municipi de Sarrià. Tot i que durant molts anys va estar abandonada, ara s’ha convertit en un espai tranquil per passejar i gaudir del paisatge i de la natura.

El pantà compta amb una zona de pícnic a tocar de la caseta d’Aigües i fins i tot un senzill restaurant, on ens aturem a fer un mos

Seguim fins la Mina Grott és un túnel de gairebé un quilòmetre i mig que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l’estació inferior del Funicular de Vallvidrera. Es va construir l’any 1855 per portar l’aigua del pantà fins a l’antic municipi de Sarrià.

 A principis de segle XX, el jove enginyer Carles Emili Montañés va presentar un projecte per fer un trenet que trasllades als barcelonins que anaven a gaudir de la natura a Collserola. 

  El 13 de juny de 1908 es va fer el viatge inaugural d’un vagó elèctric que tenia una capacitat per a 36 passatgers. El trajecte durava sis minuts i tenia un preu de 35 cèntims. La instal·lació va deixar de funcionar l’any 1909 i actualment es prohibeix l’accés a la gruta.

Arribem l’església de Santa Mª de Vallvidrera, una antiga parròquia esmentada al segle X. Va ser nucli original de Vallvidrera i actualment es pot visitar el cementiri els caps de setmana i dies festius.

Acabem el recorregut  a Vil·la Joana, fou una de les masies més importants de Vallvidrera. Documentada des del segle XVI 

Powered by Wikiloc

Passejant per la Vallhonesta seguint el cami Ral

    Caminada pels indrets paisatgístics i històrics de Sant Pere de Vallhonesta fins a l’antic hostal de Sant Jaume al camí Ral i assoliment d'un nou cim el Puigsoler

   Comencem l'excursió a Sant Vicenç de Castellet, just en un aparcament davant de l'escola pública Puigsoler. Creuem un pont per sobre l'autopista C-16. 

  Deixem la pista per un corriol que ens mena via GR-4 cap a Sant Pere de Vallhonesta, aquest corriol ben fresat, va guanyant metres entre el sotabosc per un corriol que va rodejant la muntanya fins que ens porta al Coll de Sant Bernat, punt de trobada dels camins d'anada i tornada de la nostra ruta on albirem el campanar de Sant Pere des del mateix coll

 Sant Pere de Vallhonesta, ermita del segle XII de la que en destaca el seu campanar en forma d'espadat, ja sense cap campana però en molt bon estat de conservació, i on hi ha el refugi de Can Campaner, que en el passat era la casa del capellà i feia funcions de rectoria.

   La rectoria que era d’una persona que en tenia cura, punt de trobada del centre excursionista i que l’església va immatricular recentment

 Tot deixant enrere Sant Pere, el camí segueix davallant vers la vall, antic terme de Vallhonesta i ple de masies

que deixem enrere ja a l'altre vessant de la Vallhonesta, punt on trobem la cruïlla amb una pista i un corriol que segueix recte amunt amb un cartell indicador de Sant Jaume de Vallhonesta

 El corriol guanya alçada de forma moderada, amb vistes cap al Puigsoler i Montserrat. Passem a tocar d'una antiga barraca de pedra, i albirem per primer cop les immenses ruïnes de Sant Jaume de Vallhonesta.

De seguida arribem a l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, en un estat semi ruïnós però que no deixa d'impressionar-nos i ens fa volar la imaginació de com devia ser la vida en aquest punt del concorregut Camí Ral de Barcelona a Manresa.

Entrem en el túnel que comunicava amb les dependències,

les restes del molí per produir oli d'oliva o l'esplanada empedrada a l'altre extrem de l'edifici.

portals d'entrada

Un cop rodejat desfem el camí per sota, ja dins del camí Ral i passem per sota de la restaurada ermita de Sant Jaume de Vallhonesta

 Seguim una estona el camí Ral per un tram ben planer, fins que agafem una desviació, a la dreta, tot sortint de la pista. Seguim endavant, altre cop guanyant alçada fins al davant les restes de la masia la Serra, del segle XV.

Punt d'accés cap al Puigsoler, passem a tocar de les ruïnes de la masia remuntant uns metres per un petit corriol que gairebé no es veu i agafem el camí carener que ja de forma molt planera ens deixarà just sota el cim del Puigsoler

Després de remuntar un parell d'esglaons de roca ja som al capdamunt, un pessebre i una senyera assenyalen el cim que es troba a 525 metres d'altitud i ens ofereix unes fantàstiques vistes de 360 graus,

Deixem el Puigsoler per un corriol que davalla amb rapidesa i que surt del mateix cim, de seguida veiem davant nostre

a destacar les vistes a la sempre present muntanya de Montserrat El travessem i seguim endavant ara ja en un fort desnivell que ens durà de seguida fins el coll de Sant Bernat,

punt d'unió amb la ruta que havíem fet en l'anada i que ara ja farem en direcció contrària per arribar en no massa estona al punt inicial de la caminada.

Powered by Wikiloc

Passeig per la Vall de Mur

      Fem un tomb per la Vall de Mur a Sant Llorenç de Savall

        Iniciem el recorregut a l'ermita de mare de deu de les Arenes

 i tot seguit pugem per la riera de les Arenes fins a la masia del Dalmau

 trobem un banc al mig del bosc aprop de la masia

 una barraca

       arribem a la masia del Dalmau El Dalmau és un mas del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), situat a la vall de Mur, a la vora del torrent de la font del Cubell, situat a uns replans anomenats Quintana del Dalmau, molt a prop de Sant Pere de Mur.

és un dels massos més antics del terme, ja citat el segle XII sota domini del monestir de Sant Llorenç del Munt. El mas prosperà durant l'edat mitjana i pogué superar la crisi de la baixa edat mitjana, durant aquest període es va aprofitar de la seva relativa bonança econòmica i s'annexionà els terrenys dels anomenats massos rònecs (abandonats) del voltant, aconseguint ser el mas més pròsper de la regió durant els segles xv i XVI. Va ser habitat fins al segle XX per la família Dalmau.

contraforts

Es conserva la casa, la masoveria i diverses dependències agrícoles. El conjunt degué ser reformat i ampliat durant els segles XVII i XVIII segons indiquen les dates gravades a les llindes. Conserva notables elements arquitectònics d'aquests segles com un portal dovellat, diferents finestrals i un rellotge solar.[

 

     Ens enfilem per un corriol que surt de darrera de la casa fins al peu de sant Llorenç per contemplar els turons i canals

Baixem fins a Sant Pere de Mur. La capella és petita i de planta rectangular. No conserva avui dia la mateixa imatge que oferia en l'època de la seva inauguració en el 1101. En el segle XVIII el temple experimentà obres de reformes capgirant-se l'orientació del temple i suprimint-ne l'absis original. A migdia i a tramuntana s'hi poden veure encara dues portes tapiades, de caràcter romànic.

El nom original de la capella és Sant Pere del Mur però més endavant va prendre el nom de Dalmau per la proximitat amb la masia. 

Anem a trobar un camí que ens porta fins a la masia del Daví

pel camí trobem un antic safareig

i ens desviem abans d'arribar a l masia per veure la font

Arribem al Daví 

El Daví és una obra del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Masia de la vall de Mur, situada al fons d'aquesta, sota la paret de la Morella. Consta de planta baixa, pis i golfes amb la teulada a dues aigües.

Aquesta masia està documentada des del segle XII. La seva època més prospera va ser als segles XVI i XVII, moment en què incorporà alguns masos rònecs de la vall de Mur

de tornada passem pel pi de les Quatre Besses on conflueixen les rieres de Santa Agnès, la del Dalmau i la riera Seca que es converteix en la riera de les Arenes que es per on baixem

fins a trobar el pont de la carretera que va Sant Llorenç del Munt

on acabem la passejada