dilluns, 11 de juliol del 2016

Circular al Turó de les Formigues - Sant Miquel de Solterra


    Anem fins el Montseny amb la intenció de pujar fins el turó de les Formigues o Sant Miquel de Solterra, situat entre Sant Hilari Sacalm, Santa Creu d'Horta i Osor, és el cim més elevat de les Guilleries, amb 1.204 metres.
    Aquest dia d’estiu assolellat anem cercant un indret ombrívol per mitigar la calor. Anem fins a Sant Hilari Sacalm i seguim per la pista forestal que porta a Osor. Un cop arribem a la font dels Abeuradors iniciem el camí tot pujant per una pista forestal que surt a l’esquerra de la font, és ample i ombrívol, fins arribar al coll de Llevanyes
   Seguim el camí que s’enfila a l’ombra del Puig Sa Cadires. A l’alçada de la Font Sa Guarda, deixem el camí ample a la dreta que mena a Osor i ens enfilem per un corriol fresat pel vessant obac, entremig de faigs i castanyers, que ascendeix de forma constant fins arribar a dalt del Turó.
   La Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, construïda sobre les restes de la torre del castell de Solterra, documentat ja al segle X. Sols s’endevina la base d’una torre rodona, sobre la que s’hi ha instal·lat una creu, la creu de les Guilleries (any 1957).
   És una gran creu de ferro forjat amb formigues també de ferro a la base, que fan referència al fenomen de les formigues alades que envaeixen aquest indret a la tardor
  Hi han altres petites restes, les de la capella de Sant Miquel (segle XIII) que va resistir fins a principis del segle XX, actualment en resten alguns carreus de la base de les parets.
   Dalt del cim la vista és impressionant, però avui hi ha una mica de calitja que no deixa apreciar del tot el paisatge. Veiem les Guilleries i s’aprecia el perfil dels Pirineus
    Els frondosos boscos del Montseny esquitxats d’algunes masies.
   El poble de sant Hilari Sacalm. Deixem el cim pel mateix corriol on ens hem enfilat,
    però baixem per un altre camí en sentit oposat que baixa molt dret, cal tenir cura de les fulles que tapen el camí i el fort pendent
    Arribem al Borrell, una masia enrunada on hi trobem un ramat d'ovelles que descansa a l’ombra de les parets que s’aguanten dempeus encara.
    Deixem la masia a la dreta i planegem per una pista forestal fins a arribar al camí per on hem pujat tot tancant el circuit.
    Al llarg del camí hem trobat un munt de maduixers que ens han obsequiat amb els seus fruits
     i diversitat de flors
   Cal dir que tot el camí es fa sota l’ombra dels arbres que fa molt agradable l’excursió.

Powered by Wikiloc
un cop a baix veiem lluny el turó que hem deixat enrere
* * *

dimecres, 6 de juliol del 2016

La Vall d'Incles - Una volta per l'estany de la Cabana Sorda


Anem fins a Canillo a Andorra amb la intenció de fer un recorregut i descoberta de La vall d'Incles, situada entre Soldeu i Tarter, on hi ha un munt de rutes per fer.
   Iniciem el recorregut a la carretera d’accés de la Vall d’Incles. Ens aturem davant el majestuós Alt de Juclar (2.688m) que presideix la vall.
   Una multitud de flors de muntanya, de tots colors pinten el paisatge impregnant-lo amb el seu perfum. Un mosaic de prats, pastures i molleres, amb bordes arreu
     Abans d’arribar al final de la pista d’uns 2,5 km de recorregut, on hi ha la Badalosa, (una ermita romànica, un grup de cases, un petit aparcament i una zona de pícnic...) prenem a l’esquerra un camí que segueix el fons de la vall en direcció al Port d’Incles
   El riu d'Incles que porta les aigües del riu de Juclar i del riu del Manegor que baixa del Port d'Incles.
    El camí s’acaba quan unes cases impedeixen el pas i hem de cercar de nou la ruta tot enfilant-nos pel mig d’una tartera. Aviat les vistes comencen a ser impressionants, la vall d'Incles, la zona de Juclar, de Siscaró...
   Quan recobrem de nou el camí ens enfilem en diagonal i travessem el bosc seguint el curs del riu Manegor que baixa del port d’Incles
   Deixem a la dreta el trencall que mena als estanys del l'Anrodat i l'Illa i el camí que porta al port d’Incles per seguir a l’esquerra un camí que ascendeix d’una forma constant

   Predomina el bàlec que s'assembla a una ginesta però nana, d'uns 50-80 cm d'alçària, molt ramificat i de branques rígides, grisenques i estriades. Fa coixinets a les landes de muntanya, en sòls silicis, especialment a solana, als estatges subalpí i alpí.
   Joan Coromines, en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana diu: Mai no ha estat l'argelaga ni cap planta punxent o espinosa, com diu [AlcM] i La meva vida de muntanyenc em permet d'assegurar que no es diferencia de la ginesta, als ulls de l'observador llec però atent, més que per la seva talla nana i l'escassa ufanor de les seves flors, però creix amb tronc més robust i en masses enormes, sovint quasi impenetrables.
    Fins arribar a l’estany de Cabana Sorda a 2.295 m d’altitud. Contemplem la gran bellesa d’aquest racó d'alta muntanya.
   Cabana Sorda. Per Sorda se’n diu d’un espai tancat, com una gran raconada envoltada de vessants molt drets
   A pocs metres de l’estany, hi ha el refugi de Cabana Sorda amb capacitat per a 20 persones. De tornada travessem un prat alpí fins arribar a un collet on hi ha l’indicador cap a l’estanyó del Querol, continuem en direcció sud
  Deixem enrere els Assaladors de la Cabana Sorda i baixem arran del barranc de Fenefau

El sender baixa tot vorejant el rierol de la font dels Comellassos, per endinsar-se al bosc de la Pinosa.


   Les gramínies, al final de la primavera, amb flors tan espectaculars com la grandalla.
   L’últim tram el fem per sobre i al costat del rierol fins trobar de nou la carretera d’accés
   on retornem al punt d’inici. Marxem amb la idea de tornar-hi aviat per explorar un altre racó de la vall.
* * *

dilluns, 6 de juny del 2016

La Tèrmica del Besòs i el pont del Petroli



  Tornem a Sant Adrià del Besòs amb la intenció de veure com es desenvolupen els treballs de recuperació a l’entorn de les mítiques xemeneies de la central tèrmica.
    El ple municipal de Sant Adrià del Besòs va aprovar una proposta de resolució que declarava com a bé cultural d'interès local  les mítiques Tres Xemeneies i l'edifici de la sala de turbines de l'antiga central tèrmica.
    Segons aquest document, la conservació és recomanable per la relació del conjunt amb la història i la cultura de Catalunya. "És una construcció singular, original i única des del punt de vista estructural. És un dels edificis més alts de Catalunya i d'Espanya (200 metres)", defensa l'informe. Les xemeneies "representen el major canvi tecnològic gradual i endavant que hi ha hagut en un sol lloc en matèria de producció elèctrica des de 1913 fins a l'actualitat".
   Les xemeneies, de 90 metres, es troben just a sobre de les calderes, també de 90 metres, i per tant assoleixen una alçada total d'uns 180 metres. Els últims 20 metres de xemeneia, fins a un total de 200 metres d'alçada, van ser afegits posteriorment a la seva construcció. Aquests són clarament diferenciables de la resta per la seva construcció metàl·lica. Aquest augment de 180 a 200 metres va ser necessari per la capa d'inversió tèrmica al voltant dels 170-190 metres en la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona.
    L’últim cop que vam visitar la tèrmica del Besòs, el març del 2011 ens vam moure per un indret caòtic però no exempt d’interès, vam passar per entre mig de runes i per sota dels quatre pantalans de les canonades que captaven aigua de la mar per refrigerar la central i que ara han desaparegut
                                                                                                              pantalan desaparegut
   El desmantellament del complex d'Endesa és una obra faraònica i no està previst que finalitzi abans d'aquest any. Comporta esborrar i tractar qualsevol resta de la tèrmica, excepte la sala de turbines i les tres xemeneies.
    La resta ha desaparegut: naus, edificis no industrials, d'oficines, vestuaris, magatzems ... i també dels equips electromecànics com les turbines, tancs d'aigua o bombes d'alimentació.
                                                                                     runes i passos subterranis desapareguts
   A més de les construccions en terra, també s’han demolit els quatre pantalans de les canonades que captaven aigua de la mar per refrigerar la central, hi ha pendent el trasllat d'un enorme col·lector. Dins del caos actual, es mantenen les canonades d’obra vista i decorades pels artistes grafitters.
   L'última vegada vam tenir una certa dificultat de transitar per la zona que ara es manté, on hi havia les piràmides pintades s’ha ampliat i convertit en una platja nudista improvisada i des d’aquest punt es fa difícil accedir a la platja de Badalona perquè l’accés està tancat per un envà d'obra i llauna fins al mar.
   Nosaltres però ens enfilem a l’estreta passera i sortim a l’altra banda on comença la platja de Badalona i el passeig ara urbanitzat
    Des d’aquest punt veiem el pantalà o pont del petroli, l’últim cop que hi vam passar estava en procés de restauració, ara totalment recuperat permet endinsar-se al mar en un agradable passeig
   El Pont del Petroli és un pantalà de Badalona construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna i, des del 2009, remodelat com espai d'ús ciutadà i científic.
   Està situat en la platja del Pont del Petroli, davant el passeig Marítim del barri del Progrés, endinsant-se en el mar uns 250 m amb una alçada de 6 m
   L'any 2001 es va anunciar la intenció de desmuntar el pantalà, però un col·lectiu de submarinistes, fotògrafs i altres amics del Pont del Petroli, encapçalats per Josep Valls, es van mobilitzar per defensar la conservació d'aquesta estructura representativa de la zona.
    Esperem que la tèrmica del Besòs tingui un final feliç com ha estat el pont del petroli de Badalona.

dimarts, 31 de maig del 2016

Un tomb pel torrent de Colobrers i el riu Ripoll



   Fem un tomb pel torrent de Colobrers i tornem riu Ripoll amunt fins a Castellar de nou. Entre Castellar i Sabadell trobem un racó ombrívol i humit per on circula el torrent de Colobrers, també conegut amb el nom de torrent de la Tosca, una petita joia on es pot passejar arran del torrent de curs curt però sinuós,
      Neix a la serra del Vent, a Castellar del Vallès, amb uns 6 km de longitud travessa el pla de la Bruguera i, en entrar al terme de Sabadell, s'encaixa al terreny tot formant unes ribes altes i abruptes, s’ajunta amb el Ripoll a can Pagès.
   Sortim de Castellar i anem pel pla de la Bruguera fins a la torre Turull, creuem uns camps entremig de la Vidriera Vilella i la torre Turull
   Arribem a la font de can Moragues on seiem a la bassa/safareig sota la majestuosa alzina
   Es troba situada dins de la finca de la torre Turull, la bassa rep el nom de Can Moragues perquè havia estat el safareig d'aquesta masia, l'aigua de la font es una de les principals aportacions al torrent de Colobrers.
   Entrem al torrent de Colobrers , crèiem que desprès de les pluges baixaria més aigua, però tan sols un fil d’aigua omple el curs del torrent.
   L'aigua que aporta el torrent procedeix de la font de Can Moragues i també dels diferents aqüífers de la zona. Part d'aquesta aigua es capta en una mina i es condueix per galeries subterrànies, recs i fins i tot un petit aqüeducte.
    El 199 1'Escola Taller de Medi Ambient la Salut van netejar i arranjar el torrent, la font i la bassa de Can Moragues. Van construir unes passeres i van barrar accessos per delimitar un únic traçat, amb la intenció d'estalviar erosió innecessària. També van publicar un itinerari.
   Creuem vàries passarel·les de fusta que trobem al llarg del recorregut per travessar el torrent
    La ventada del desembre passat va afectar el torrent. Els arbres caiguts de pi blanc, plàtans i pollancres van impedir la mobilitat i es va treballar per obrir l’accés, arreu es veu el que queda d’aquells arbres majestuosos que es van tombar.


  El microclima molt humit durant bona part de l’any, afavoreix el creixement i conservació d’arbres: saücs, plàtans, pollancres, avellaners....
   com de plantes: falgueres, la cua de cavall hi és abundant entre moltes altres pròpies del lloc
   Trobem la font de la Tosca, parets verticals de pedra tosca recobertes de molses i falzies, formant un degotall continu, racons molt humits, on raja l’aigua en forma de degotalls formant grans panels de molsa fent formes espectaculars.
    La Foradada és un gran forat artificial, fet pels pagesos a finals del segle XIX, per desviar el curs natural del torrent i no malmetre la zona d’horta dels voltants, en cas d'aiguats.
   Gairebé al final del recorregut, el torrent de Colobrers passa entremig de Can Garriga i Can Pagès i s'ajunta amb el riu Ripoll prop del pont Nou de Castellar.
   Creuem el Ripoll pel pont i passem per sota la carretera, iniciem el camí de tornada prop del riu Ripoll. El camí ara és ampla i assolellat i hi circulen vehicles de tota mena
   El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI hi fabricava paper per exportar a Gènova.
   La vista de les barraques i horta que ocupa tota la plana sota de Can Bages és impressionant
    Trobem un forn de calç, una estructura excavada en un marge superior al peu del camí que ressegueix el riu, a l'aiguabarreig del Torrent de Ribatallada amb el riu Ripoll.
   El torrent de Ribatallada fa de partió dels dos termes, som ja a Castellar de nou
   Busquem una sortida tot creuant de nou el Ripoll per una estreta passera però els camins estan tancats per l’horta que creix en qualsevol racó
    A l’alçada del Molí de’n Busquets creuem el Ripoll per sobre d’unes pilones que ens faciliten el pas consisteix en  28 pilars de formigó armat de 30 cm de diàmetre i 35 cm d’alçada amb una separació entre eixos de 80 cm, s’ancoren a la llosa de pedra existent a la llera del riu, d’uns 23 metres de llargada aproximadament.
   Abans de remuntar el camí que ens enfila fins a Castellar seiem a les parets, sota d’una figuera, de la sèquia Monar o rec Monar que és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll.
   El nom prové de la paraula moliner en llatí. Després de les riuades de 1962, la major part es féu malbé i entrà en un procés de degradació irreversible. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans a prop del riu.
  Arribem a Castellar per can Carnè
   Acabem el recorregut a la plaça de la Miranda, darrera de l’institut on hi ha el "Pitu de can Barba"

Powered by Wikiloc
* * *

entrades al bloc