Fem un tomb pel torrent de Colobrers i tornem riu Ripoll
amunt fins a Castellar de nou. Entre Castellar i Sabadell trobem un racó ombrívol i humit per on
circula el torrent de Colobrers, també conegut amb el nom de torrent de
la Tosca, una petita joia on es pot passejar arran del torrent de curs
curt però sinuós,
Neix a la serra del Vent, a Castellar del Vallès, amb uns 6 km de longitud travessa el pla de la Bruguera i, en entrar al terme de Sabadell, s'encaixa al terreny tot formant unes ribes altes i abruptes, s’ajunta amb el Ripoll a can Pagès.
Sortim de Castellar i anem pel pla de la Bruguera fins a la torre Turull, creuem uns camps entremig de la Vidriera Vilella i la torre Turull
Arribem a la font de can Moragues on seiem a la bassa/safareig sota la majestuosa alzina
Es troba situada dins de la finca de la torre Turull, la bassa rep el nom de Can Moragues perquè havia estat el safareig d'aquesta masia, l'aigua de la font es una de les principals aportacions al torrent de Colobrers.
Entrem al torrent de Colobrers , crèiem que desprès de les pluges baixaria més aigua, però tan sols un fil d’aigua omple el curs del torrent.
L'aigua que aporta el torrent procedeix de la font de Can Moragues i també dels diferents aqüífers de la zona. Part d'aquesta aigua es capta en una mina i es condueix per galeries subterrànies, recs i fins i tot un petit aqüeducte.
El 199 1'Escola Taller de Medi Ambient la Salut van netejar i arranjar el torrent, la font i la bassa de Can Moragues. Van construir unes passeres i van barrar accessos per delimitar un únic traçat, amb la intenció d'estalviar erosió innecessària. També van publicar un itinerari.
Creuem vàries passarel·les de fusta que trobem al llarg del recorregut per travessar el torrent
La ventada del desembre passat va afectar el torrent. Els arbres caiguts de pi blanc, plàtans i pollancres van impedir la mobilitat i es va treballar per obrir l’accés, arreu es veu el que queda d’aquells arbres majestuosos que es van tombar.
El microclima molt humit durant bona part de l’any,
afavoreix el creixement i conservació d’arbres: saücs, plàtans, pollancres, avellaners....
com de plantes: falgueres, la cua de cavall hi és abundant entre moltes altres pròpies del lloc
Trobem la font de la Tosca,
parets verticals de pedra tosca recobertes de molses i falzies, formant un degotall continu, racons molt humits, on raja l’aigua en forma de degotalls formant grans panels de molsa fent formes espectaculars.
La Foradada és un gran forat artificial, fet pels pagesos a finals del segle XIX, per desviar el curs natural del torrent i no malmetre la zona d’horta dels voltants, en cas d'aiguats.
Gairebé al final del recorregut, el torrent de Colobrers passa entremig de Can Garriga i Can Pagès i s'ajunta amb el riu Ripoll prop del pont Nou de Castellar.
Creuem el Ripoll pel pont i passem per sota la carretera, iniciem el camí de tornada prop del riu Ripoll. El camí ara és ampla i assolellat i hi circulen vehicles de tota mena
El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI hi fabricava paper per exportar a Gènova.
La vista de les barraques i horta que ocupa tota la plana sota de Can Bages és impressionant
Trobem un forn de calç, una estructura excavada en un marge
superior al peu del camí que ressegueix el riu, a l'aiguabarreig del
Torrent de Ribatallada amb el riu Ripoll.
El torrent de Ribatallada fa de partió dels dos termes, som ja a Castellar de nou
Busquem una sortida tot creuant de nou el Ripoll per una estreta passera però els camins estan tancats per l’horta que creix en qualsevol racó
A l’alçada del Molí de’n Busquets creuem el Ripoll per sobre
d’unes pilones que ens faciliten el pas consisteix en 28 pilars de formigó armat de 30 cm de
diàmetre i 35 cm d’alçada amb una separació entre eixos de 80 cm, s’ancoren a la
llosa de pedra existent a la llera del riu, d’uns 23 metres de llargada
aproximadament.
Abans de remuntar el camí que ens enfila fins a Castellar seiem a les parets, sota d’una figuera, de
la sèquia Monar o rec Monar que és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll.
El nom prové de la paraula moliner en llatí. Després de les riuades de 1962, la major part es féu malbé i entrà en un procés de degradació irreversible. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans a prop del riu.
Arribem a Castellar per can Carnè
Acabem el recorregut a la plaça de la Miranda, darrera de l’institut on hi ha el "Pitu de can Barba"
