una nit de lluna plena...

Una nit de lluna plena
tramuntarem la carena
lentament sense dir res
si la lluna feia el ple
també ho feu la nostra pena..... corrandes de l'exili de Joan Oliver - Pere Quart -

De lluna plena

ha estat musicat per diferents autors Lluís Llach, Ovidi Motllor, el grup Pomada i aquesta versió de Sílvia Perez Cruz.
*

*
La lluna plena es pon de matinada darrera la serralada de Sant Llorenç.
Cada dia es pon, però es clar, és difícil que coincideixin tots els factors que incideixen, el moment just, el lloc adequat i sobretot llevar-se d'hora per contemplar-ho.

*
*

mirapeis - occitània

Miralpeix (en occità Mirapeis i en francès oficial Mirepoix) és un municipi d'occitània, del departament de l'Arieja, a la regió de Migdia-Pirineus.
Centre destacat del catarisme, la vila fou presa el 1209 per Simó de Monfort que la sotmeté al poder francès. Anys més tard, el 1279, quan era una prospera vila de 2000 habitants, fou completament destruïda per una riuada i va ser reconstruïda a l'altre costat del riu. El 1362 fou atacada per una partida de bandolers que hi van calar foc i la van destruir en part, però fou reconstruïda de nou.

De collage

Es mantenen les construccions originals dels segles XIII-XIV com la gran plaça porxada amb la coberta tota de fusta.
*
*

vals - església rupestre

Vals és testimoni d’una antiga ocupació humana, de la prehistòria a l’època moderna.
L’església rupestre Santa Maria, construïda sobre la roca, està formada de dues naus superposades.

L’escala, tallada a la roca i situada en una falla natural, permet accedir a la nau inferior i a l’absis que conté remarcables frescos de finals del s.XI, es pot admirar les diferents formes d’estil, carolíngi i romànic, així com les pintures romàniques que han donat, a traves dels segle, renom a aquest lloc singular.
*

*
*

arc de sant martí

De collage

Havia plogut a bots i barrals, era obscur, fosc.. i de cop es va fer de dia, un impressionant arc de sant martí, com no havia vist mai, omplia el cel de claror i color.
*
*
*

Cerdanya passejada. Palau - Oceja - Vilallobent - Age

Aquesta és una passejada que fem sovint, faci calor o fred, estigui nevat, plogui o faci sol, a la fresca del matí o al tombar la tarda, al capvespre.
*

De Palau a Oceja


passejada, volta circular: Palau - Oceja - Vilallobent - Age - Palau
*

Els camps d'Age un capvespre d'estiu.
*
Un passeig tranquil per observar els camps com canvien de color i es transformen al llarg de les estacions.
*

a Vilallobent,les roselles han invadit els camps.
*
Travessem quatre pobles units per la història i llengua comú i separats per una ratlla imposada per dos estats

*
*

d'Amer a Santa Brígida

Passejada per la vila d'Amer i enfilada a Santa Brígida on és contempla un paisatge imponent.






Amer és una vila molt bonica que té una de les places porxades més importants i grans de Catalunya. Situada en un lloc estratègic a l'extrem nord-oriental de la Selva, fronterer amb la Garrotxa al nord i el Gironès a l'est. La major part del terme s'estén per la totalitat de la vall baixa del Brugent.

El 9 de novembre de l'any 949 es consagra el monestir en presència dels comtes de Barcelona Borell i Miró. Entorn a aquest monestir es formarà aviat el primer nucli de la vila d'Amer.
El segle XV un fort terratrèmol destrueix l'església del monestir, el claustre, l'església de Sant Miquel i les 70 o 80 cases de la vila.
Aquest mateix segle es concedeix a Amer el privilegi de nombrar cònsols i consellers per la vila a més dels drets de taverna, fleca, tall de carns, pa pastat, peix, cansalada i civada.
El 8 de novembre es firma a Amer el compromís d'arbitratge del rei Ferran el Catòlic en el conflicte de remences, molta gent abandona la vila i Amer passa un dels moments més crítics de la seva història.
A la guerra dels Segadors, segle XVII, fou volada l'església de Sant Miquel, que ja no fou reconstruïda. Després amb la Guerra del Francès la vila és saquejada i incendiada.
L'any 1835 es produí l'exclaustració del monestir i l'abolició definitiva dels poder feudals que mantenia sobre el terme,
L'ocupació carlina de la població durant la Guerra dels Matiners en què Amer fou durant un temps centre d'operacions de les tropes carlines,
La prosperitat de l'agricultura va convertir el mercat d'Amer en un dels més importants de les rodalies i va anar acompanyada ben aviat per una incipient industrialització. El procés es va accelerar a partir de 1894 amb l'arribada de la línia de ferrocarril Girona-Olot.
Avui dia l’expansió del nucli urbà s'ha concentrat, sobretot, a banda i banda de la carretera i també cap a l'altra riba del Brugent.
*
*
*

solstici d'estiu al Canigó

De capvespre als Cortalets

*
Capvespre als Cortalets

El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus degut el gran i sobtat desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes.



Després d'haver passat la nit al refugi dels Cortalets, enfilem muntanya amunt de bon matí, la vista és fantàstica, el dia molt bo.
Fem una ruta circular. Pugem per l'esquerra del Canigó, camí del Barbet, el rodegem pel sud fins a trobar el camí que ve del refugi de Mariailles i ens enfilem per la xemeneia, que no presenta gaires dificultats. La primera meitat està formada per una mena de graons que es pugen amb facilitat, són excepcionals les vistes dels gendarmes i les parets de pedra que l'envolten, fa impressió veure l'estimbat als nostres peus. Els darrers metres d'ascens són els més drets però en sortir descobrim que ja som al cim del Canigó (2784m), un cop dalt disfrutem d'haver aconseguit el cim sense cap problema i baixem per l'altra banda que és com un passeig.

tot enfilant el Canigó
*
*
El Canigó muntanya d'un alt valor simbòlic per als catalans. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no era França. El Canigó simbolitza el naixement de la nació i llengües catalanes. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.
El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons com Muntanyes de Canigó,
*
i també el poema Canigó, de Verdaguer.
*
*
*