dimarts, 20 de setembre del 2016

Les gorges de Nyer i la Capella de la Roca

  Les gorges de Nyer ofereixen un espectacle grandiós en un lloc sorprenentment poc conegut.

    Sortim de Nyer i enfilem per un camí asfaltat que es converteix més endavant en una pista forestal fins a l'entrada de la gola on trobem la Capella de la Roca i les ruïnes de l'antic castell (segle XI)
   El castell de la Roca de Nyer és una edificació defensiva medieval en runes, situat a l'entrada de les gorges de Nyer a l'esquerra del Mentet, al Conflent
    El castell fou construït entre els segles X i XI com a punt estratègic defensiu a l'entrada de les gorges del Mentet, i remodelat els XV i XVI abans de ser abandonat. Comprenia una capella, esdevinguda ermita i coneguda com Mare de Déu de la Roca. El conjunt d'edificacions fou reformat diverses vegades al curs dels segles; materials del castell, en ser abandonat, van ser reutilitzats per l'edificació del santuari. El castell està inscrit, per decret, com a monument històric des del 6 de maig de 1965.

    Santuari (la Mare de Déu de la Roca), capella de l’antic castell de la Roca de Nyer, situat a l’esquerra de la riera de Mentet, a la sortida de les gorges de Nyer, aigua amunt de l’actual poble de Nyer (Conflent).
   Seguim per un estret camí que transcorre per sobre i paral·lel a les gorges
   Les Gorges de Nyer estan excavades en gneis. Excel·lents per iniciar-se en el barranquisme, sense gaires dificultades, de recorregut aquàtic. Salts, molts tobogans i algun ràpel en el caos final son los al·licients que amaga una de las esquerdes més belles del Canigó.

  El descens de las Gorges de Nyer però, està prohibit a causa de uns despreniments en el camí d’accés, l’any 1997.

   La vista és impressionant, la verticalitat de les parets i i el riu Mantet que corre al fons de l'engorjat sobre la roca blanca que destaca sobre el negre de les parets que l'envolten.
     Cal anar en compte en alguns punts on el camí s'estreny.
   Travessem tres túnels gairebé seguits

      Un dels quals amb dues obertures
    El camí s'acaba de cop quan veiem a l'altra banda el que queda del pont.
    El camí és en realitat el que queda d'un projecte de carretera Nyer a Mantet però la riuada del 17 octubre 1940 es va emportar el pont i destruí el camí, al final el projecte va ser abandonat.
   Tornem pel mateix lloc fins a la Capella de la Roca i les ruïnes de l'antic castell
      Més endavant prenem un camí a l’esquerra que ens mena al poble de Nyer de nou, ara per un camí diferent més a prop el riu.
   Nyer és un municipi del Conflent, a la dreta de la Tet, entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet.
    El municipi s’estén per la vall de Nyer, la vall de la riera de Mentet que s’obre pas a través de les gorges de Nyer, i, al sud-oest, pel vessant de la dreta la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera.
   Nyer, esmentat ja el 871 com a possessió del monestir d’Eixalada, és al voltant de l’església parroquial.
     El castell de Nyer, situat dins el poble i restaurat al començament del s. XX, pertanyia als senyors de Nyer que era una de les famílies que protagonitzaren les famoses guerres de bandolers entre Nyerros i Cadells. L'origen dels dos bàndols, se situa al segle XIII, arran de les lluites de les cases dels Cadell, senyors d'Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer




   Els nyerros eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII. El bàndol rival eren els Cadells amb qui mantenien una lluita constant. Es diu que els nyerros defensaven els drets dels senyors, mentre que els cadells eren partidaris dels drets de camperols i ciutadans.

 
Powered by Wikiloc

dilluns, 11 de juliol del 2016

Circular al Turó de les Formigues - Sant Miquel de Solterra


    Anem fins el Montseny amb la intenció de pujar fins el turó de les Formigues o Sant Miquel de Solterra, situat entre Sant Hilari Sacalm, Santa Creu d'Horta i Osor, és el cim més elevat de les Guilleries, amb 1.204 metres.
    Aquest dia d’estiu assolellat anem cercant un indret ombrívol per mitigar la calor. Anem fins a Sant Hilari Sacalm i seguim per la pista forestal que porta a Osor. Un cop arribem a la font dels Abeuradors iniciem el camí tot pujant per una pista forestal que surt a l’esquerra de la font, és ample i ombrívol, fins arribar al coll de Llevanyes
   Seguim el camí que s’enfila a l’ombra del Puig Sa Cadires. A l’alçada de la Font Sa Guarda, deixem el camí ample a la dreta que mena a Osor i ens enfilem per un corriol fresat pel vessant obac, entremig de faigs i castanyers, que ascendeix de forma constant fins arribar a dalt del Turó.
   La Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, construïda sobre les restes de la torre del castell de Solterra, documentat ja al segle X. Sols s’endevina la base d’una torre rodona, sobre la que s’hi ha instal·lat una creu, la creu de les Guilleries (any 1957).
   És una gran creu de ferro forjat amb formigues també de ferro a la base, que fan referència al fenomen de les formigues alades que envaeixen aquest indret a la tardor
  Hi han altres petites restes, les de la capella de Sant Miquel (segle XIII) que va resistir fins a principis del segle XX, actualment en resten alguns carreus de la base de les parets.
   Dalt del cim la vista és impressionant, però avui hi ha una mica de calitja que no deixa apreciar del tot el paisatge. Veiem les Guilleries i s’aprecia el perfil dels Pirineus
    Els frondosos boscos del Montseny esquitxats d’algunes masies.
   El poble de sant Hilari Sacalm. Deixem el cim pel mateix corriol on ens hem enfilat,
    però baixem per un altre camí en sentit oposat que baixa molt dret, cal tenir cura de les fulles que tapen el camí i el fort pendent
    Arribem al Borrell, una masia enrunada on hi trobem un ramat d'ovelles que descansa a l’ombra de les parets que s’aguanten dempeus encara.
    Deixem la masia a la dreta i planegem per una pista forestal fins a arribar al camí per on hem pujat tot tancant el circuit.
    Al llarg del camí hem trobat un munt de maduixers que ens han obsequiat amb els seus fruits
     i diversitat de flors
   Cal dir que tot el camí es fa sota l’ombra dels arbres que fa molt agradable l’excursió.

Powered by Wikiloc
un cop a baix veiem lluny el turó que hem deixat enrere
* * *

dimecres, 6 de juliol del 2016

La Vall d'Incles - Una volta per l'estany de la Cabana Sorda


Anem fins a Canillo a Andorra amb la intenció de fer un recorregut i descoberta de La vall d'Incles, situada entre Soldeu i Tarter, on hi ha un munt de rutes per fer.
   Iniciem el recorregut a la carretera d’accés de la Vall d’Incles. Ens aturem davant el majestuós Alt de Juclar (2.688m) que presideix la vall.
   Una multitud de flors de muntanya, de tots colors pinten el paisatge impregnant-lo amb el seu perfum. Un mosaic de prats, pastures i molleres, amb bordes arreu
     Abans d’arribar al final de la pista d’uns 2,5 km de recorregut, on hi ha la Badalosa, (una ermita romànica, un grup de cases, un petit aparcament i una zona de pícnic...) prenem a l’esquerra un camí que segueix el fons de la vall en direcció al Port d’Incles
   El riu d'Incles que porta les aigües del riu de Juclar i del riu del Manegor que baixa del Port d'Incles.
    El camí s’acaba quan unes cases impedeixen el pas i hem de cercar de nou la ruta tot enfilant-nos pel mig d’una tartera. Aviat les vistes comencen a ser impressionants, la vall d'Incles, la zona de Juclar, de Siscaró...
   Quan recobrem de nou el camí ens enfilem en diagonal i travessem el bosc seguint el curs del riu Manegor que baixa del port d’Incles
   Deixem a la dreta el trencall que mena als estanys del l'Anrodat i l'Illa i el camí que porta al port d’Incles per seguir a l’esquerra un camí que ascendeix d’una forma constant

   Predomina el bàlec que s'assembla a una ginesta però nana, d'uns 50-80 cm d'alçària, molt ramificat i de branques rígides, grisenques i estriades. Fa coixinets a les landes de muntanya, en sòls silicis, especialment a solana, als estatges subalpí i alpí.
   Joan Coromines, en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana diu: Mai no ha estat l'argelaga ni cap planta punxent o espinosa, com diu [AlcM] i La meva vida de muntanyenc em permet d'assegurar que no es diferencia de la ginesta, als ulls de l'observador llec però atent, més que per la seva talla nana i l'escassa ufanor de les seves flors, però creix amb tronc més robust i en masses enormes, sovint quasi impenetrables.
    Fins arribar a l’estany de Cabana Sorda a 2.295 m d’altitud. Contemplem la gran bellesa d’aquest racó d'alta muntanya.
   Cabana Sorda. Per Sorda se’n diu d’un espai tancat, com una gran raconada envoltada de vessants molt drets
   A pocs metres de l’estany, hi ha el refugi de Cabana Sorda amb capacitat per a 20 persones. De tornada travessem un prat alpí fins arribar a un collet on hi ha l’indicador cap a l’estanyó del Querol, continuem en direcció sud
  Deixem enrere els Assaladors de la Cabana Sorda i baixem arran del barranc de Fenefau

El sender baixa tot vorejant el rierol de la font dels Comellassos, per endinsar-se al bosc de la Pinosa.


   Les gramínies, al final de la primavera, amb flors tan espectaculars com la grandalla.
   L’últim tram el fem per sobre i al costat del rierol fins trobar de nou la carretera d’accés
   on retornem al punt d’inici. Marxem amb la idea de tornar-hi aviat per explorar un altre racó de la vall.
* * *

entrades al bloc