Caminada pels indrets paisatgístics i històrics de Sant Pere de Vallhonesta fins a l’antic hostal de Sant Jaume al camí Ral i assoliment d'un nou cim el Puigsoler
Comencem l'excursió a Sant Vicenç de
Castellet, just en un aparcament
davant de l'escola pública Puigsoler. Creuem un pont per sobre
l'autopista C-16.
Deixem la pista per un corriol que ens mena via GR-4
cap a Sant Pere de Vallhonesta, aquest corriol ben fresat, va guanyant
metres entre el sotabosc per un corriol que va rodejant la muntanya fins que ens porta
al Coll de Sant Bernat, punt de trobada dels camins d'anada i tornada de
la nostra ruta on albirem el campanar de Sant Pere des del mateix coll
Sant Pere de Vallhonesta, ermita del
segle XII de la que en destaca el seu campanar en forma d'espadat, ja
sense cap campana però en molt bon estat de
conservació, i on hi ha el refugi de Can
Campaner, que en el passat era la casa del capellà i feia funcions de
rectoria.
La rectoria que era d’una persona que en tenia cura, punt de trobada del centre excursionista i que l’església va immatricular recentment
Tot deixant enrere Sant Pere, el camí segueix davallant vers la vall,
antic terme de Vallhonesta i ple de masies
que deixem
enrere ja a l'altre vessant de la Vallhonesta, punt on trobem la
cruïlla amb una pista i un corriol que segueix recte amunt amb un
cartell indicador de Sant Jaume de Vallhonesta
El corriol guanya alçada de forma moderada, amb vistes
cap al Puigsoler i Montserrat.
Passem a tocar d'una antiga barraca de pedra, i albirem per primer cop
les immenses ruïnes de Sant Jaume de Vallhonesta.
De seguida arribem a l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, en un
estat semi ruïnós però que no deixa d'impressionar-nos i ens fa volar la
imaginació de com devia ser la vida en aquest punt del concorregut Camí
Ral de Barcelona a Manresa.
Entrem en el túnel que
comunicava amb les dependències,
les restes del molí per produir oli
d'oliva o l'esplanada empedrada a l'altre extrem de l'edifici.
portals d'entrada
Un cop rodejat desfem el camí per sota, ja dins del camí Ral i passem
per sota de la restaurada ermita de Sant Jaume de Vallhonesta
Seguim una
estona el camí Ral per un tram ben planer, fins que agafem una
desviació, a la dreta, tot sortint de la pista. Seguim endavant, altre cop guanyant alçada fins al davant les restes de la masia la Serra, del segle XV.
Punt d'accés cap al Puigsoler, passem a tocar de les ruïnes de la masia remuntant uns metres
per un petit corriol que gairebé no es veu i agafem el camí carener
que ja de forma molt planera ens deixarà just sota el cim del Puigsoler
Després de remuntar un parell
d'esglaons de roca ja som al capdamunt, un pessebre i una senyera assenyalen el cim que es troba a 525
metres d'altitud i ens ofereix unes fantàstiques vistes de 360 graus,
Deixem el Puigsoler per un corriol
que davalla amb rapidesa i que surt del mateix cim, de seguida veiem
davant nostre
a
destacar les vistes a la sempre present muntanya de Montserrat El travessem i seguim endavant ara ja
en un fort desnivell que ens durà de seguida fins el coll de Sant
Bernat,
punt d'unió amb la ruta que havíem fet en l'anada i que ara ja
farem en direcció contrària per arribar en no massa estona al punt
inicial de la caminada.
2 comentaris:
Una bona caminada i preciós reportatge Maria, m'has fet gaudir una estona. Una abraçada i salut.
moltes gracies Josep!
Publica un comentari a l'entrada