Volta a l'estany d'Ivars

   L'estany d'Ivars i Vila-sana és un autèntic oasi d'aigua enmig del Pla d'Urgell. Arribem al capvespre i decidim tornar-hi demà per fer una volta complerta a l'estany.

    L'endemà iniciem el recorregut a Vilasana

   Situat al bell mig de la plana de Lleida, l'estany d'Ivars i Vila-sana és l'aixopluc de centenars d'espècies d'aus, algunes de migratòries i d'altres establertes tot l'any a la zona.

   És una conca endorreica (fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d'una regió no desemboca a la mar, sinó que ho fa en depressions interiors on constitueixen estanys i aiguamolls)

 

    La formació d'aquest estany es remunta milers d'anys enrere i és causat per les condicions geològiques d'aquests terrenys: Era una llacuna natural formada en una petita depressió interior de fons impermeable que feia que les aigües es retinguessin allà

   Tot això va canviar amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell,

   Alguns estius arribava a assecar-se completament. Antigament l'indret es coneixia com el clot de l'infern, per la terrible sequedat de l'estiu i el fred intens i desolador dels hiverns.

   Hi va haver un primer intent de dessecació l'any 1914, però no va reeixir perquè el regants de la zona s'hi van oposar. Més endavant la conjuntura històrica i el fet que els promotors del "Proyecto de Saneamiento" pretenien obtenir més terrenys de conreu va contribuir a la dessecació i desaparició de l'estany l'any 1951, en contra de la voluntat popular.

   L'estany havia restat ben viu a la memòria popular. Això va fer que després de 40 anys es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels 90, l'ajuntament d'Ivars assumí la voluntat de tirar endavant el procés de recuperació de l'estany.

   El 19 de febrer de 1993 se signa un protocol de recuperació de l'estany amb els ajuntaments d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell i la Diputació de Lleida.

   Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior amb 135ha de superfície i amb unes dimensions màximes de 2500 metres de llargada, 800 metres d'amplada i una profunditat de 3,8 metres

   Actualment es tracta d'una llacuna d'aigua dolça. L'aigua d'entrada, arran del projecte de recuperació que s'hi ha executat, prové del canal d'Urgell i correspon a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recuperació. El desguàs de l'estany drena vers un afluent del riu Corb.

    Al llarg de l'estany s'hi han recreat illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.

   Nosaltres fem la volta a peu, a través d'un camí principal ben senyalitzat d'uns dos quilòmetres i mig de longitud, del qual també surten altres camins que ens permeten recórrer altres indrets del Pla d'Urgell.

   Hi ha dues zones d'arribada, una a cada extrem, amb aparcament, caseta d'informació i plafons d'interpretació d'on parteix un itinerari naturalista principal que les enllaça.

    Al llarg del recorregut pel perímetre de l'estany trobem diversos punts d'observació d'ocells, construïts amb fusta i que permeten observar-los sense espantar-los.

  A l’entorn de l’estany i al llarg de les sèquies i canals d’aigua, s’hi desenvolupen comunitats vegetals pròpies de zones humides. Entre aquestes comunitats, cal assenyalar el canyissar i el tamarigar, tot i que també s’hi localitzen freixes de fulla petita, àlbers...

   Les aus aquàtiques poblen l’espai, amb la presència de la fotja, el cabusset, el cabussó emplomallat, l’ànec collverd, el corriol petit, el camallarg, una important colònia reproductora de gavina riallera i altres espècies

   També hem vist diferents nius de cigonyes, un davant de la masia Cal Sinen i

   L’altre al bell mig de l’estany

    L'historiador Josep Maria Solé i Sabaté ha dirigit un treball de recerca històrica a través d'entrevistes a gent gran de la comarca que reconstrueix la importància que va tenir al seu dia l'estany per a l'economia i la vida social de la gent del Pla d'Urgell, i el que va significar la seva dessecació a mitjan segle XX.

 

  Fem l’última volta a l’estany quan els sol ens acomiada de nou