Itinerari circular
a l'entorn de Vallferosa, una vall situada gairebé al centre geogràfic de
Catalunya, a la comarca del Solsonès, travessada per les rieres de Llanera, Vallferosa i Comabella. Trobem boscos, masies, conreus en
petits camps i pastures.
Ens dirigim cap al Cementiri dels Nens Xics, tombes antropomòrfiques excavades a la roca, setze tombes medievals juntes, alguna d’elles de petites dimensions.
Ens aturem a Santa Maria de Sasserra, ermita i actual seu parroquial de Vallferosa des de l'any 1940 ja que es traslladà a aquest indret perquè durant la guerra Civil van cremar la parròquia de Sant Pere.
Travessem la carretera i anem cap a Clavells, és una gran
masia que fou seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa.
No hi ha paraules per descriure la sensació que sentim en veure la torre de Vallferosa. Ens trobem davant d'una obra mestra de la arquitectura militar europea del segle X. de 32 metres d'alçada
És l'única edificació que resta en peu des del primer mil•leni, amb unes dimensions i característiques similars, molt ben conservada i de molta alçada en relació amb els anys i poca base que té.
Les espitlleres tenien un sistema inèdit, ja que eren molt grans i estaven protegides per unes fustes que s'unien al front en diagonal per poder-se defensar millor.
Aquestes construccions es van estendre des de la costa fins al país basc, sent precursores dels castells europeus.
Entrem a dins la torre i pugem fins dalt mitjançant diferents trams d'escales de paret.
Sota la torre queda dempeus però sense teulada, l'església neoclàssica construïda el 1698 i al seu voltant runes de les edificacions que formaven el poble de Vallferosa.
De l'antic nucli del poble de Vallferosa només en queden les runes de les cases, dos cementiris, una tomba medieval, restes d'una església romànica i a sobre l'estructura de l'església neoclàssica de Sant Pere
Del Castell de Vallferosa no en queda ni rastre ja que amb tota probabilitat es va aprofitar la pedra per construir l'església i les cases del poble.
Travessem la riera
de Vallferosa i veiem de lluny el perfil de la torre i les runes que l'envolten que ens acomiaden.
Arribem a Fustagueres, on trobem una premsa de vi de pedra, un encuny a la roca per fer oli de ginebre, era un ungüent medicinal molt utilitzat abans i un forn d’obra.
Acabem aquí aquest recorregut per les empremtes que ha deixat la història en aquesta bonica vall i que sobreviuen al pas del temps.
9 comentaris:
Fantàstica excursió Maria, una gran torre en el bellmitg de nostra terra, desde dalt es deu gaudir d'una bona vista. Una abraçada i endavant.
òndia!! un lloc totalment desconegut encara per mi i, sense dubte, un lloc que caldrà conèixer. Quines fotografies més fantàstiques que ens has presentat, Maria, per a fer-nos venir salivera...! Petons
Certament, aquesta torre impressiona. Bonica excursió!.
Josep, la torre és impressionant i val molt la pena contemplar-la de prop!
Marina, t'ho ben recomano, que facis una passejada i la puguis contemplar in situ!
Una abraçada
veritat, oi? vam gaudir de l'excursió i la vista que ens va proporcionar les pedres que ens expliquen la història que han viscut!
Fa anys hi vàrem estar. M'ha agradat veure de nou la torre de Vallferosa que és realment impressionant. La novetat ha estat el veure que es pot visitar i pujar-hi fins a dalt. Quan hi torni ja sé que em toca.
Una abraçada.
Manel, crec que val molt la pena fer una incursió per dins, és sorprenent!
una abraçada
Molt bon reportatge i fotos Maria. Quan ens queda per descobrir! Què bonica la Torre, sense dubtes queda apuntada. Gràcies per descobrir-nos aquests indrets.
Publica un comentari a l'entrada