dissabte, 8 de febrer del 2014

De Sanavastre a Mossoll i passeig arran del Segre



  Fem un tomb per Sanavastre i ens acostem al riu Segre tot passejant, és un recorregut senyalitzat arran del riu que mena a Santa Maria de Quadres, abans d’arribar-hi però ens dirigim per l’interior fins a Mossoll.

  Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre és una església romànica del poble de Sanavastre, és protegida com a bé cultural d'interès local. D'una sola nau amb arc de canó i dues capelles laterals de mig punt. No forma absis.
   Al costat dret de l'altar s'hi troba la sagristia. El cor és de fusta i dóna accés al campanar, el qual es troba a la façana oest i és en forma d'espadanya, amb dues obertures de mig punt. A mitja alçada s'obre tanmateix un ull on hi ha esculpides boletes. L'interior està enguixat, excepte un tros repicat. La porta s'obre al costat sud. Consta com a parròquia en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839. Fou una de les esglésies més batudes en 1198 pels partidaris del comte de Foix i Arnald de Castellbó, emportant-se tot lo millor.    Santa Maria de Mosoll és una església romànica situada a Mosoll que pertany al municipi de Das a la comarca de la Baixa Cerdanya.
   Surt documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de final del segle X. Va pertànyer al monestir de Sant Martí del Canigó i va patir com tantes altres esglésies de la Cerdanya, el saqueig i incendi per part de les tropes càtares del comte de Foix i el vescomte de Castellbò el 1198.
   A unes excavacions portades a terme l'any 1975 al paviment, va aparèixer ocupant tota la planta, una trentena de sitges ovoides a tocar l'una de l'altra, les seves mesures són aproximadament d'un metre de diàmetre i d'1,50 de profunditat. Segons alguns arqueòlegs, eren sepultures i d'altres opinions els donen com sitges, anteriors a la construcció de l'església.
   A la part exterior no té cap element decoratiu, destaca el campanar de cadireta de dos ulls i amb l'amplada de tota la façana.

   Un frontal d'altar sobre fusta del segle XIII amb diverses escenes representant l'Adoració dels Mags, Maria amb Jesús, la Presentació, l'Anunciació i la Dormició de la Verge , es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.
Queden restes de pintura mural amb el pantocràtor i apostolat als murs de l'absis.
 
 

A l'altra banda del riu veiem els tossals d'Isòvol i Olopte com destaquen sota el Puigpedrós emblanquinat

6 comentaris:

Rafel ha dit...

Felicitats Maria, gran reportatge i molt detallat, jo aniré cap a Das,, d'aquí un mes

El pare ha dit...

Que agradable és visitar la Cerdanya, seguir els camins i descobrir els seus tresors. Fa més d'un any vaig ser-hi i les teves imatges, a més de fer-m'ho reviure, em donen la visió d'una època de l'any diferent.
Una abraçada.

Josep Balius Planellas ha dit...

Maria, preciós i gratificant reportatge, un bon passeig a la vora del riu, una abraçada i endevant.

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Rafel, que disfrutis de l'estada a Das.

Racons de la nostra terra ha dit...

Ben cert Manel, és un indret on les quatre estacions configuren un paisatge sempre canviant!
Una abraçada

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Josep, la veritat és que si que va ser molt agradable i interessant el recorregut.

entrades al bloc