La comarca del Capcir té indrets
bellíssims, un d’ells és la vall de la Galba que comunica la plana amb la població occitana d’Ax dels Termes per
la Portella i la vall d’Orlú.
Arribem a Esposolla (1523 m) i comencem la ruta, seguim
una pista entre bosc i gaudim d'una vall preciosa ran de riu i a més amb força
neu. A l'estiu es possible fer una aproximació en cotxe fins a La Jaceta.
Continuem fins el Pont dels Plans
de l'Orriet (1625 mts.) punt on s' ajunten els dos camins que surten del poble
d'Esposolla.
Creuem el riu Galba fins al refugi de la Jaça colgat per la neu on ens aturem i seiem a sobre un arbre tombat per fer un mos.
Som als límits de l'extens bosc de Camporelles, una pineda de pi negre que s’estén per la baga de la vall amb exemplars d’avet. Ascensió suau però constant al peu del puig del Pla de Bernat.
Creuem el riu Galba fins al refugi de la Jaça colgat per la neu on ens aturem i seiem a sobre un arbre tombat per fer un mos.
Som als límits de l'extens bosc de Camporelles, una pineda de pi negre que s’estén per la baga de la vall amb exemplars d’avet. Ascensió suau però constant al peu del puig del Pla de Bernat.
Tornem enrere perquè la boira ho
cobreix tot i ens priva la visió. Se sent el cant dels ocells durant tot el
trajecte i alguns borrons dels arbres treuen el cap i es que malgrat la gran
quantitat de neu, flairen la primavera.
No hem pogut fer tot el
recorregut però el que hem vist ha valgut la pena perquè ens ha encisat aquesta
vall i sobretot ara amb aquest mantell que la cobreix
8 comentaris:
Una altra magnífica proposta. Les fotografies amb aquesta nevada són una passada. Destaco especialment aquelles en que es veu el torrent serpentejant dibuixat pel important gruix de neu.
Una abraçada.
gràcies Manel! sempre hi ha indrets interessants però aquest ho era especialment i es veritat que era impressionant veure la gran quantitat de neu vora el riu gairabé com una paret!
una abraçada
Preciós, Maria! Has fet una ressenya molt útil. Que bonic, el nostre país!! Petons
Impressionants les fotos!
Per algunes es podria dir que esteu de passeig pels Alps. Quins gruixos de neu tant besties, amb una mica de sort aquest estiu no faltarà aigua!
No cal esser pagès per acordar allò de "any de neu, any de Déu!". I aquest hivern la podeu fruir d'allò més.
Per cert, la neu us ha amagat la galba que, si no recordo malament, és un tipus argila.
Que ens tinguis acostumats a bones fotografies no ens estalvia de dir-ho.
gràcies Marina!
celebro que t'hagi agradat!
una abraçada
Es veritat Laia, crec que mai havia vista tanta neu en aquestes contrades!
Esperem que tinguis raó i no ens falti l'aigua! Petons
Tens tota la raó i a veure si es veritat la dita que ja ens convé....molta sort.. o millor dit justícia!
Gràcies per l'aclariment sobre la Galba com a tipus d'argila, haurem de tornar-hi a l'estiu per comprovar-ho!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada