Santa Maria de l’Estany és una joia
del romànic català, fou una de les principals abadies del país.
El segle X s’establí una petita comunitat de canonges per viure
seguint la Regla de sant Agustí.
L’església de Santa Maria, del
segle XII, conserva el mateix estil primitiu simple i auster: planta de creu
llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transsepte i
acabada amb tres absis. Cal destacar-ne l'escultura de la Verge, Marededéu
gòtica, d’alabastre del segle XIV.
Des de fa més de tres segles, el monestir és la seu de la parròquia de Santa
Maria de l’Estany. Del monestir medieval en resten l’església, les sales del museu i,
sobretot, l’extraordinari claustre romànic, una joia de l’escultura religiosa
de nivell internacional..
En les dependències del monestir s’hi conserva un important arxiu històric. En ell s'hi guarda una part de la documentació de l'antic monestir -compres, vendes, testaments, capbreus, etc-, d'entre la qual es pot remarcar una bona sèrie de pergamins dels segles XII, XIII i XIV. També s'hi guarden els llibres sagramentals -batejos, casaments, defuncions- de la parròquia de Santa Maria, així com diversos llibres notarials.
En les dependències del monestir s’hi conserva un important arxiu històric. En ell s'hi guarda una part de la documentació de l'antic monestir -compres, vendes, testaments, capbreus, etc-, d'entre la qual es pot remarcar una bona sèrie de pergamins dels segles XII, XIII i XIV. També s'hi guarden els llibres sagramentals -batejos, casaments, defuncions- de la parròquia de Santa Maria, així com diversos llibres notarials.
El poble ha crescut a redós del monestir i de l’estany que li donà nom.
2 comentaris:
Hola Maria,
En el reportatge anterior vaig trobar a faltar cap referència al Monestir. Naturalment no se't podia haver passat per alt una visita a aquest interessantíssim indret.
Ella no se'n recorda, però aquest va ser el primer edifici romànic que va visitar la Clara. Tenia poques setmanes quan hi vàrem venir. Hi he tornat en alguna altra ocasió. La veritat és que s'ho mereix.
Com ens tens habituats la col·lecció de fotografies ho il·lustren perfectament.
Una abraçada.
Hola Manel, vaig decidir separar la sortida del monestir perquè per ell sol ja es mereix tot un capítol,oi?
És un lloc fantàstic i es respira un ambient especial sobretot al claustre.
La Clara no se'n recorda, però segur que el va captar i viure!
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada