Fem camí per sobre del meandre més gran i sinuós que el riu Ter descriu a la plana de Vic d’una sèrie de més de vint giravolts abans d’encaixar-se i convertir-se en el pantà de Sau.
Seguim el tram final del sender de petit Recorregut PRC-40, iniciant la caminada al parador de Sau. Ens enfilem pel frondós i obac camí envoltat de vegetació que ens abraça per totes bandes, tot deixant escletxes entre els arbres per fer el tafaner i contemplar a sota el mirall de l’aigua que roman estancada.
Predominen les alzines i els roures, amb el suau ventijol, els arbres deixen caure les fulles que formen una catifa que cruix al nostre pas; a dalt el cel, la claror queda mitigada per la fresca ombrel•la de les branques que s’abracen.
Hem fet el camí abans de les pluges i per aquest motiu veiem al mig d’una llesca de terra una masia mig enrunada que apareix quan les aigües baixen i la deixen al descobert, és trist i ens preguntem com deuria ser la vida ran de riu abans que la presa ho inundés tot.
Cap llevant divisem la torre del campanar de l’antiga parròquia de Sau, avui sota les aigües.
A la riba contrària on som, hi hagué en altre temps una ermita romànica del s.XI anomenada Sant Vicenç de Verders, que a l’inundar el territori fou desmuntada a peces i reconstruïda al parc de can Deu, a Sabadell.
Voltem el turó del Quintà i rodegem el serrat dels Moros.
De cop se’ns apareix lluny encara el monestir i ja no el perdrem de vista fins al final del sender.
Hem arribat al final del recorregut i ja som al peu del monestir. Descobrirem la història i els racons que s’amaguen darrera les parets d’aquest indret meravellós.
*
*
Seguim el tram final del sender de petit Recorregut PRC-40, iniciant la caminada al parador de Sau. Ens enfilem pel frondós i obac camí envoltat de vegetació que ens abraça per totes bandes, tot deixant escletxes entre els arbres per fer el tafaner i contemplar a sota el mirall de l’aigua que roman estancada.
Predominen les alzines i els roures, amb el suau ventijol, els arbres deixen caure les fulles que formen una catifa que cruix al nostre pas; a dalt el cel, la claror queda mitigada per la fresca ombrel•la de les branques que s’abracen.
 |
| De camí al monestir de Sant Pere de Casserres |
Cap llevant divisem la torre del campanar de l’antiga parròquia de Sau, avui sota les aigües.
A la riba contrària on som, hi hagué en altre temps una ermita romànica del s.XI anomenada Sant Vicenç de Verders, que a l’inundar el territori fou desmuntada a peces i reconstruïda al parc de can Deu, a Sabadell.
Voltem el turó del Quintà i rodegem el serrat dels Moros.
De cop se’ns apareix lluny encara el monestir i ja no el perdrem de vista fins al final del sender.
Hem arribat al final del recorregut i ja som al peu del monestir. Descobrirem la història i els racons que s’amaguen darrera les parets d’aquest indret meravellós.
*
*
2 comentaris:
Maria,
Farà cosa d'un any vàrem visitar la zona, primer el monestir de Sant Pere de Casserres i després ja l'embassament i la punta de la torre del campanar de Sau. Les vistes des del monestir són certament espectaculars.
Ara bé, seguir aquest camí veig que dóna moltes més possibilitats. Les fotografies són molt bones tant amb plans generals com més detallats.
Gràcies per compartir aquesta nova passejada.
Una abraçada.
Gràcies Manel, la veritat és que és una breu passejada però que et permet arribar-hi d'una forma pausada tal com es devia fer abans, potser.
una abraçada
maria
Publica un comentari a l'entrada