De l'aqüeducte romà de Can Cua fins a Sant Pere de Riu, passant pel pont del Diable i la Font de Ferro.
L'aqüeducte romà de Can Cua, a Pineda de Mar al Maresme, recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.
A la dreta de la carretera d'Hortsavinyà, a l'altura de Can Cua, al bell mig d'un camp, hi ha les restes més interessants de l'aqüeducte: quatre arcades conservades en força bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dC. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dC.
aqüeducte Can Cua, font de Ferro, pont del Diable i Sant Pere de Riu
El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte, lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d'alçades diferents. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfície plana a la part de fora. Tot i així, són força irregulars en mida i color (groguenc, rogenc, negre).
Hi ha restes d'altres arcs pels voltants, es creu que formaven part del mateix sistema hidràulic, així com l'arcada que hi ha al costat de la font del Ferro
imatges de la platja, vila de Pineda i Santa Mª de Pineda
*
*
 |
| |
A la dreta de la carretera d'Hortsavinyà, a l'altura de Can Cua, al bell mig d'un camp, hi ha les restes més interessants de l'aqüeducte: quatre arcades conservades en força bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dC. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dC.
aqüeducte Can Cua, font de Ferro, pont del Diable i Sant Pere de Riu
El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte, lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d'alçades diferents. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfície plana a la part de fora. Tot i així, són força irregulars en mida i color (groguenc, rogenc, negre).
Hi ha restes d'altres arcs pels voltants, es creu que formaven part del mateix sistema hidràulic, així com l'arcada que hi ha al costat de la font del Ferro
imatges de la platja, vila de Pineda i Santa Mª de Pineda
*
*
6 comentaris:
Que curiós que a Pineda també hi hagi un Can Bufí, em pregunto quants en deu haver-hi repartits pel mon :-)
"In illo tempore" havia acampat a Can Bufí. I resulta que mai he estat a Sant Pere de Riu. Hauré de posar-hi remei.
Bonica excursió, bonic reportatge fotogràfic.
Com és habitual en els teus posts, Maria, las imatges són esplèndides i la ruta proposada per indrets poc coneguts, una idea més a la cartera.
Doncs no ho sé pas Jordi, ho haurem d'esbrinar.
salutacions
maria
Gràcies Josep,si vols anar a Sant Pere pel camí veuràs que està tallat per l'autovia del Maresme,ara s'hi accedeix per un camí asfaltat dins el parc Natural. És interessant el molí i el pont del Diable que hi ha abans d'aribar-hi i des de dalt de Sant Pere, avui convertit en casa de colònies, i si la vegetació no t'ho impedeix,cal enfilar-se més amunt, pots veure una bonica vista del Maresme. Doncs res més, tan sols dir que tinguem unes interessants i boniques passejades. maria
moltes gràcies Manel, tan sols afegir que jo desconeixia aquest indret també, ha estat gràcies a un altre blogger que el vaig descobrir.
Els blocs doncs, són una font de coneixement, el problema és la manca de temps per fer tot el que t'agrada en tots els camps.
records i a reveure aviat
maria
Publica un comentari a l'entrada