 |
| De santa maria savall |
Santa Maria Savall és un convent/església enrunat, situat a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.
Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra, ja que està davant del massís del mateix nom.
Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada pels senyors de Cassoles i hi visquè una comunitat de donades, sota l'obediència d'un rector. Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al s XVIII i culte fins al XIX.
*
Després de llegir el bloc – conèixer Catalunya - , vam anar a cercar-la, el dia que vam decidir fer una passejada de la Sauva Negra al castell de la Popa.
Ens va costar trobar-la, ja que està en molt mal estat i la vegetació l’abraça per tot arreu i gairebé no es veu, vam travessar un filat que l’envolta i la veritat se’t trenca el cor quan veus i sents que aquell paratge tan bonic i aquelles pedres que ens parlen d’històries passades s’ha deixat caure d’aquesta manera , a canvi i incomprensiblement a prop hi ha una urbanització monstre i fantasma perquè està mig abandonada, que ha destrossat gairebé tot el que quedava de l’entorn.
*
*
5 comentaris:
Si n'hi ha de patrimoni malmès!
Aquesta urbanització fantasma deu ser la del Puigsagordi, oi?
Doncs si que ho és és la de puigsagordi, tans diners malversats, entorn destruit i cap per la bonica ermita que mor a poc a poc,oi?
Maria,
Tots els colors de la tardor en una sèrie d'imatges precioses, molt pensades, per altra banda com és habitual en el teu bloc.
Veient-lo, el bloc, em va venir de gust d'intentar mostrar allò que m'és proper i he començat aquesta nova aventura, m'agradaria saber-ne la teva opinió.
http://elracodelpare.blogspot.com/
Una abraçada. Manel.
gràcies manel, he visitat el teu nou bloc i està clar que sembla molt interessant, haig de llegir els articles en calma. De moment et segueixo per fer-ho i ja et faré les preguntes quan ho vegi més clar, però - és a l'entorn de Banyoles o més enllà?
bona nit i feliç nou bloc1
maria
De moment he començat pel que tinc més proper, senzillament perquè en tinc més material, però no té perquè tenir uns límits tan estrets.
Gràcies, Maria.
Manel.
Publica un comentari a l'entrada