tramuntarem la carena
lentament sense dir res
si la lluna feia el ple
també ho feu la nostra pena..... corrandes de l'exili de Joan Oliver - Pere Quart -
 |
| De lluna plena |
*
*
La lluna plena es pon de matinada darrera la serralada de Sant Llorenç.
Cada dia es pon, però es clar, és difícil que coincideixin tots els factors que incideixen, el moment just, el lloc adequat i sobretot llevar-se d'hora per contemplar-ho.
*
*
5 comentaris:
Molt bones les fotos, Maria, d'una fantàstica lluna.
Del poema d'en Joan Oliver... només dir que és un d'aquells que em neguen els ulls.
Salut!!!! Graciel.la
Gràcies Graciel·la, vaig estar de sort, ja que hi vaig ser en el moment oportú.
Estic d'acord amb tu, el poema és d'una gran riquesa i sensibilitat!
una abraçada
maria
Quina lluna!!!!!!!!!
Espectacular!!!!!
Bon cap de setmana.
gràcies jordi!
maria
Hola Maria, finalment t'he trobat al twitter, i d'aquí al bloc... Fantàstica la Sílvia P i la lluna, esplèndida.
Ens veiem el proper dimecres. Una abraçada. Mercè
Publica un comentari a l'entrada