dijous, 3 de juliol del 2008

el pont Vell o de can Pélecs

Camí arran de mur que voreja els horts de l´antiga fàbrica i la sèquia fins arribar al pont de can Pèlecs.
Passem el pont, també conegut com a pont Vell i seguim pel camí que baixa cap a l´alzinar i que ens porta a la font i la bassa de can Pèlecs, situades sota el camí, al costat esquerre.

El pont Vell o de can Pèlecs està situat sobre el riu Ripoll rep el nom de l’antiga masia situada a poca distància i a la part dreta del riu.
Aquest pont fou construït l’any 1808 per ordre
del general
Josep Manso i Solà, durant Guerra del Francès, a causa del mal estat en què es trobaven en aquell temps els camins. En la seva construcció hi van col·laborarels municipis de Matadepera, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Sant Pere de Terrassa i el nostre, Sant Esteve de Castellar.
El pont es recolza sobre dos esperons de roca viva que delimiten els gorgs de can Pèlecs. Té quatre arcs de mig punt, de pedra tosca que salva el profund i engorjat tall que ha format el riu Ripoll en aquest indret d’uns 19 metres d'alçada. En la base del costat dret hi trobem les restes d’un rec medieval excavat directament a la roca.
Ara forma part d'un sender i per accedir als horts de l'entorn del riu.



6 comentaris:

Jordi Gavaldà ha dit...

Hola Maria!

Són xulissimes les excursions que ens fas pel Vallès Occidental. M'agrada el teu blog per que és molt personal, i això és el que han de ser.

El tema de la música és molt senzill, ho pots fer directament clicant en el meu a la barra inferior on posa DEEZER.COM, t'entrarà en una pàgina on podràs configurar-te els teus temes.

Si tens cap dubte, utilitza millor el fòrum de Panoramio que va iniciar en Jordi Carbonell amb el nom de Terrablog. l'adreça directa és:
http://www.panoramio.com/forum/viewtopic.php?p=92816#92816

Hi han postes de sol com des de la Torre d'es Jueu amb es Vedrà i es Vedranell, o des de platges de comte amb ses illes bledes, illa des bosc i s'Espartar, que per mi són més entranyables. Ara bé les sortides de sol tenen molts més aromes de les típiques herbes eivissenques.

Aviat marxaré, amb la càmera "implantada", per seguir descubrint més indrets màgics i compartir-los amb vosaltres.

Una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

gràcies Jordi, Castellar és el poble on visc, encara que jo sóc de Terrassa, al voltant del poble hi ha molts indrets per descobrir i malgrat el temps que fa que hi visc sempre en trobo de nous, crec que la càmera m'ajuda i a la vegada m'ensenya ja que amb ella aprenc que hi ha darrera de les imatges que capto.

bona vesprada

maria

jordi c. ha dit...

Hola Maria, aquests dos darrers articles m' han semblat molt interessants.

Castellar el conec molt superficialment i trobno que la darrera crescuda urbanística ha amagat l' essència d' aquest poble.

Coneixia la importància de la viuda Tolrà dins la vida econòmica del poble, però no havia vist mai fotos de les seves fàbriques.

Tot i haver pasat molts estius a Sentmenat, es curiós que sempre tingués més tirada cap a Caldes que cap a Castellar, De Castellar per exemple recordo les pujades al Puig de la Creu.

Suposo que aviat ens regalaràs la vista amb les fotos des d'el Puig ;-)

Bon cap de setmana, Jordi C.

Racons de la nostra terra ha dit...

hola jordi,
m'alegro que t'hagi agradat la passejada que vaig fer pel riu tot cercant un retall d'història.
Tens raó, castellar ha perdut la seva esséncia en part, com molts pobles, tot i que conserva racons força autentics i ben conservats com el nucli del poble i algunes cases i masies que vull visitar de nou per mostrar-vos-les i si, espero un dia clar (matinada o capvespre) per tornar al Puig de la Creu.

feliç cap de setmana!

maria

Camarandante ha dit...

Hola María!

He leído detenidamente estos dos últimos "posts" tuyos, muy interesantes por cierto, y cada vez entiendo mejor tu lengua aunque todavía me falta mucho. Me gustaron mucho las fotos del río Ripol y la chimenea de la fábrica textil. Ahora voy a leer todo de vuelta que seguro encuentro algo que se me había pasado.

Dale para adelante con el Deezer que es una maravilla y es muy fácil de configurar. (yo lo conocí en el blog de Andreu Vicens)

Te mando un abrazo, Enrique

Racons de la nostra terra ha dit...

moltes gràcies Enrique!
Intento explicar una mica com és el lloc on visc i com ha canviat al llarg dels segles.
Penso que qualsevol racó és interessant depenent de la mirada que tu hi posis.

rep una cordial abraçada!
maria

entrades al bloc