dilluns, 6 de juny del 2016

La Tèrmica del Besòs i el pont del Petroli



  Tornem a Sant Adrià del Besòs amb la intenció de veure com es desenvolupen els treballs de recuperació a l’entorn de les mítiques xemeneies de la central tèrmica.
    El ple municipal de Sant Adrià del Besòs va aprovar una proposta de resolució que declarava com a bé cultural d'interès local  les mítiques Tres Xemeneies i l'edifici de la sala de turbines de l'antiga central tèrmica.
    Segons aquest document, la conservació és recomanable per la relació del conjunt amb la història i la cultura de Catalunya. "És una construcció singular, original i única des del punt de vista estructural. És un dels edificis més alts de Catalunya i d'Espanya (200 metres)", defensa l'informe. Les xemeneies "representen el major canvi tecnològic gradual i endavant que hi ha hagut en un sol lloc en matèria de producció elèctrica des de 1913 fins a l'actualitat".
   Les xemeneies, de 90 metres, es troben just a sobre de les calderes, també de 90 metres, i per tant assoleixen una alçada total d'uns 180 metres. Els últims 20 metres de xemeneia, fins a un total de 200 metres d'alçada, van ser afegits posteriorment a la seva construcció. Aquests són clarament diferenciables de la resta per la seva construcció metàl·lica. Aquest augment de 180 a 200 metres va ser necessari per la capa d'inversió tèrmica al voltant dels 170-190 metres en la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona.
    L’últim cop que vam visitar la tèrmica del Besòs, el març del 2011 ens vam moure per un indret caòtic però no exempt d’interès, vam passar per entre mig de runes i per sota dels quatre pantalans de les canonades que captaven aigua de la mar per refrigerar la central i que ara han desaparegut
                                                                                                              pantalan desaparegut
   El desmantellament del complex d'Endesa és una obra faraònica i no està previst que finalitzi abans d'aquest any. Comporta esborrar i tractar qualsevol resta de la tèrmica, excepte la sala de turbines i les tres xemeneies.
    La resta ha desaparegut: naus, edificis no industrials, d'oficines, vestuaris, magatzems ... i també dels equips electromecànics com les turbines, tancs d'aigua o bombes d'alimentació.
                                                                                     runes i passos subterranis desapareguts
   A més de les construccions en terra, també s’han demolit els quatre pantalans de les canonades que captaven aigua de la mar per refrigerar la central, hi ha pendent el trasllat d'un enorme col·lector. Dins del caos actual, es mantenen les canonades d’obra vista i decorades pels artistes grafitters.
   L'última vegada vam tenir una certa dificultat de transitar per la zona que ara es manté, on hi havia les piràmides pintades s’ha ampliat i convertit en una platja nudista improvisada i des d’aquest punt es fa difícil accedir a la platja de Badalona perquè l’accés està tancat per un envà d'obra i llauna fins al mar.
   Nosaltres però ens enfilem a l’estreta passera i sortim a l’altra banda on comença la platja de Badalona i el passeig ara urbanitzat
    Des d’aquest punt veiem el pantalà o pont del petroli, l’últim cop que hi vam passar estava en procés de restauració, ara totalment recuperat permet endinsar-se al mar en un agradable passeig
   El Pont del Petroli és un pantalà de Badalona construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna i, des del 2009, remodelat com espai d'ús ciutadà i científic.
   Està situat en la platja del Pont del Petroli, davant el passeig Marítim del barri del Progrés, endinsant-se en el mar uns 250 m amb una alçada de 6 m
   L'any 2001 es va anunciar la intenció de desmuntar el pantalà, però un col·lectiu de submarinistes, fotògrafs i altres amics del Pont del Petroli, encapçalats per Josep Valls, es van mobilitzar per defensar la conservació d'aquesta estructura representativa de la zona.
    Esperem que la tèrmica del Besòs tingui un final feliç com ha estat el pont del petroli de Badalona.

dimarts, 31 de maig del 2016

Un tomb pel torrent de Colobrers i el riu Ripoll



   Fem un tomb pel torrent de Colobrers i tornem riu Ripoll amunt fins a Castellar de nou. Entre Castellar i Sabadell trobem un racó ombrívol i humit per on circula el torrent de Colobrers, també conegut amb el nom de torrent de la Tosca, una petita joia on es pot passejar arran del torrent de curs curt però sinuós,
      Neix a la serra del Vent, a Castellar del Vallès, amb uns 6 km de longitud travessa el pla de la Bruguera i, en entrar al terme de Sabadell, s'encaixa al terreny tot formant unes ribes altes i abruptes, s’ajunta amb el Ripoll a can Pagès.
   Sortim de Castellar i anem pel pla de la Bruguera fins a la torre Turull, creuem uns camps entremig de la Vidriera Vilella i la torre Turull
   Arribem a la font de can Moragues on seiem a la bassa/safareig sota la majestuosa alzina
   Es troba situada dins de la finca de la torre Turull, la bassa rep el nom de Can Moragues perquè havia estat el safareig d'aquesta masia, l'aigua de la font es una de les principals aportacions al torrent de Colobrers.
   Entrem al torrent de Colobrers , crèiem que desprès de les pluges baixaria més aigua, però tan sols un fil d’aigua omple el curs del torrent.
   L'aigua que aporta el torrent procedeix de la font de Can Moragues i també dels diferents aqüífers de la zona. Part d'aquesta aigua es capta en una mina i es condueix per galeries subterrànies, recs i fins i tot un petit aqüeducte.
    El 199 1'Escola Taller de Medi Ambient la Salut van netejar i arranjar el torrent, la font i la bassa de Can Moragues. Van construir unes passeres i van barrar accessos per delimitar un únic traçat, amb la intenció d'estalviar erosió innecessària. També van publicar un itinerari.
   Creuem vàries passarel·les de fusta que trobem al llarg del recorregut per travessar el torrent
    La ventada del desembre passat va afectar el torrent. Els arbres caiguts de pi blanc, plàtans i pollancres van impedir la mobilitat i es va treballar per obrir l’accés, arreu es veu el que queda d’aquells arbres majestuosos que es van tombar.


  El microclima molt humit durant bona part de l’any, afavoreix el creixement i conservació d’arbres: saücs, plàtans, pollancres, avellaners....
   com de plantes: falgueres, la cua de cavall hi és abundant entre moltes altres pròpies del lloc
   Trobem la font de la Tosca, parets verticals de pedra tosca recobertes de molses i falzies, formant un degotall continu, racons molt humits, on raja l’aigua en forma de degotalls formant grans panels de molsa fent formes espectaculars.
    La Foradada és un gran forat artificial, fet pels pagesos a finals del segle XIX, per desviar el curs natural del torrent i no malmetre la zona d’horta dels voltants, en cas d'aiguats.
   Gairebé al final del recorregut, el torrent de Colobrers passa entremig de Can Garriga i Can Pagès i s'ajunta amb el riu Ripoll prop del pont Nou de Castellar.
   Creuem el Ripoll pel pont i passem per sota la carretera, iniciem el camí de tornada prop del riu Ripoll. El camí ara és ampla i assolellat i hi circulen vehicles de tota mena
   El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI hi fabricava paper per exportar a Gènova.
   La vista de les barraques i horta que ocupa tota la plana sota de Can Bages és impressionant
    Trobem un forn de calç, una estructura excavada en un marge superior al peu del camí que ressegueix el riu, a l'aiguabarreig del Torrent de Ribatallada amb el riu Ripoll.
   El torrent de Ribatallada fa de partió dels dos termes, som ja a Castellar de nou
   Busquem una sortida tot creuant de nou el Ripoll per una estreta passera però els camins estan tancats per l’horta que creix en qualsevol racó
    A l’alçada del Molí de’n Busquets creuem el Ripoll per sobre d’unes pilones que ens faciliten el pas consisteix en  28 pilars de formigó armat de 30 cm de diàmetre i 35 cm d’alçada amb una separació entre eixos de 80 cm, s’ancoren a la llosa de pedra existent a la llera del riu, d’uns 23 metres de llargada aproximadament.
   Abans de remuntar el camí que ens enfila fins a Castellar seiem a les parets, sota d’una figuera, de la sèquia Monar o rec Monar que és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l’aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll.
   El nom prové de la paraula moliner en llatí. Després de les riuades de 1962, la major part es féu malbé i entrà en un procés de degradació irreversible. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans a prop del riu.
  Arribem a Castellar per can Carnè
   Acabem el recorregut a la plaça de la Miranda, darrera de l’institut on hi ha el "Pitu de can Barba"

Powered by Wikiloc
* * *

dijous, 5 de maig del 2016

D'Oix a Talaixà, Sant Aniol d'Aguja i Sadernes



   Anem a fer un tomb pel cor de la Garrotxa, sortim d’Oix fins a Talaixà per després arribar a Sant Aniol d’Aguja i acabar el recorregut a Sadernes.
   Oix és un nucli de població de Montagut situat al marge esquerre de la riera d'Oix. Destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, segle X, el castell d'Oix, construït el segle XV i el pont romà
   Sortim d'Oix per darrera de l'església i després de travessar un pontet seguim vorejant la riera, fins travessar una palanca
   Ens endinsem a la Vall d'Homonier, fins a les ruïnes de la Sansò
   Seguim ara el Gr11, que travessa un bosc de castanyers, fins a la masia del Vaquer, a on s'acaba la pista i la voltem per darrera fins a Talaixà.
   El Coll de Talaixà, comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d'Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa, d'aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que es convertí en hostal donada l'afluència de viatgers de l'època.
   Talaixà és un petit nucli de població pertanyent al terme municipal de Montagut i Oix. Les cròniques daten Talaixà als voltants del segle IX
    Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L'església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel•la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Munt.
    L'any 1918 a la zona hi habitaven prop de 130 persones, patint un fort despoblament a la segona meitat del segle XX, arribant als 10 habitants al 2009. Al 2010 es va reconstruir l'església de Sant Martí de Talaixà i es va començar a reconstruir una casa per part del Centre Excursionista d'Olot amb la finalitat de convertir-la en un refugi de muntanya.

   Seguim el camí GR11 i ens trobem amb la masia de La Quera, està deshabitada i es troba en un estat ruïnós molt avançat. És una gran casa amb una ermita incorporada i amb aires de fortalesa.
    El camí GR11 passa a prop de la casa, en aquest tram va des de Talaixà a Sant Aniol d'Aguja
   passant pel Salt de la Núvia.
   Arribem a l’antic monestir d'Aguja que va ser fundat l'any 859 per un grup de monjos benedictins procedents de Santa Maria d'Arles, al Vallespir.
   L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. És un temple de reduïdes dimensions, d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada.
   Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra. Abandonada i en ruïnes hi ha Can Sastre, antiga rectoria i refugi.
   A la dreta de la font parteix el camí que ens portarà al Salt del Brull,
   abans però trobarem el Gorg Blau.
   Seguim ara el curs de la riera de sant Aniol on la creuem en alguns punts.
   El camí es converteix en un corriol empedrat en molts trams, que circula a la dreta del riu.
   Travessem el riu a través d'un pont penjat
    A Sadernes la riera conflueix amb el riu Llierca que neix al coll de Sant Pau de Segúries al Ripollès, i recorre 29,5 km. fins a barrejar-se amb el Fluvià al municipi d'Argelaguer a la Garrotxa.
   Al seu pas va erosionant el terreny creant un bell paisatge de roca tallada. Una peculiaritat geològica d'aquest riu és que poc abans de la seva desembocadura perd una gran part del seu cabal, que a través de corrents subterranis arriba a desguassar a l'estany de Banyoles.
   Arribem a Sadernes, un petit nucli de població integrat per l'ermita de Santa Cecília de Sadernes,
   La rectoria que havia funcionat com a casa de colònies i que ara és la seu del Consorci per a la protecció i la gestió de l'Espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa i la masia Can Galceran, que funciona com a hostal.


    A prop hi ha el Pont de Llierca, un pont romànic empedrat amb lloses de riera, d’un sol arc que s'eleva fins a 28 metres per sobre les aigües del riu que li dóna nom, a banda i banda hi ha una barana de pedra massissa. L'amplada total no supera els tres metres, espai per on passaven persones, bestiar i mercaderies.
    El pont va ser probablement construït per facilitar el comerç entre les masies ubicades a l'oest del riu Llierca amb les poblacions de Tortellà i Besalú. I és molt possible que sigui un dels peatges més antics de Catalunya. Els promotors del pont devien cobrar un impost als viatgers que hi passaven bestiar i mercaderies.
   Acabem en aquest punt i pont el recorregut

entrades al bloc