Els Emprius - Parc de Sant Llorenç del Munt

    Anem al Parc de Sant Llorenç del Munt per enfilar-nos als Emprius, una serra situada al municipis de Mura a la comarca del Bages i el de Sant Llorenç Savall a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 883 metres.

   És com una espina dorsal que s’estén a l’est del Montcau i hi connecta pel collet del Llor, perllongant-se cap al nord perdent alçada progressivament.

   Envoltat de cingles de roca: les agulles de Finestrelles, la Vella, el Puro i el Queixal Corcat.

   “A l'estiu del 2003, la carena rocosa i amb poca vegetació dels Emprius es va interposar a l'avanç del gran incendi (4600 Ha) que va arribar de l'est, de Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders, aconseguint aturar-lo. D'una altra forma el foc hagués arrasat els alzinars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el Montcau i la serra de l'Obac.”

  Sortim del Marquet de la Roca situada al fons de la val del Llor, al fons es divisa la carena dels Emprius

  Des del Marquet de la Roca agafem un corriol que s'enfila paral·lel al torrent del LLor, que avui porta molta aigua.

         Abans però visitem un forn de pega a prop de la masia

   Ens aturem a la font del LLor, al principi del camí. Una font ben arranjada, en un indret ombrívol i preciós.

    Avui baixa aigua a dojo pels camins que menen al torrent

  Seguim enfilant fins a una cruïlla ( a l'esquerra va a la Cova Simanya i a la dreta els Emprius)

   Nosaltres seguim cap a la dreta que passat un corriol s’obre i s’enfila on podem veure les agulles de Finestrelles

   Entrem en un camí fressat que descendeix un tram arran de roca per poc després tornar a remuntar El camí travessa unes roques i ja som dalt dels Emprius.

    Tenim al davant el llarg altiplà dels Emprius, amb una ampla panoràmica,

  a la nostra esquerra el turó del Montcau i al fons Montserrat i el Bages,

   a la dreta l'ampla vall d'Horta, també divisem el castell de la Pera i més enllà el de Granera, el Puig de la Creu i les poblacions de Sant Llorenç Savall i al Nord la carena del Pirineu.

   Recorrem tota la carena i quan s'acaba el camí cerquem a la nostra dreta una fita que ens senyala el lloc de baixada, en principi força pronunciat i que més endavant es suavitza,

      a prop nostre veiem les restes del castell de Pera

anem a sortir a la vall d'Horta a un ample camí que corre paral·lel a la riera d'Horta.La riera baixa avui pletòrica

    Arribem a un punt que un indicador ens mena cap el Marquet de la Roca tot travessant la riera per una passera

i després d'un breu recorregut arribem al punt d'inici, sortint per la part del darrera del Marquet de les Roques

      El Marquet de les Roques és un casal modernista, protegit com a bé cultural d'interès local. La masia -amb masoveria que data de l'any 1200- és una de les cases de camp més privilegiades perquè l'aigua és abundosa, la mateixa de la Font del Llor.
   L'any 1895 fou totalment restaurada, donant-li a la vegada, l'aspecte de masia i de casa-castell senyorial.

    En altres temps casa pairal i residència d'estiueig del poeta Joan Oliver, on aquest organitzava tertúlies literàries.
     "Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques” Joan Oliver, Temps, records

Powered by Wikiloc

Els estanys de Fontargent des de la Vall d'Incles

   Tornem a la Vall d’Incles a Andorra , aquest cop per anar fins els llacs de Fontargent situats a l’altra banda de la vall, a Occitània (França)

   La vall d'Incles és una vall que es troba al Principat d'Andorra, l'entrada de la qual està entre les poblacions del Tarter i Soldeu, a la parròquia de Canillo

   La vall d’Incles és una de les valls més amples d’Andorra. La vall en forma d’U és d’origen glacial.    S'accedeix amb cotxe per una pista asfaltada des de la carretera general que uneix Andorra la Vella amb el Port d'Envalira.

   Sortim del pàrquing públic del final de la vall, la Badalosa (1835 m) on hi ha un petit aparcament i una zona de pícnic, avui completament gelat.

 

   Des de la Badalosa agafem el camí (GRP) que puja per la nostra esquerra cap al Port d'Incles o Port de Fontargent, seguint el riu Manegor que a l’inici puja bastant dret.

   El camí està ben marcat i l'única bifurcació que trobem està indicada. Ens trobem amb la cruïlla de camins que indica l'Estany de l'Illa a l'esquerra. Seguim per la dreta, pel GRP.  
   El riu Manegor que seguim a prop ens ofereix una bella imatge gelada.

   El camí segueix serpentejant per la vall superior, sempre a prop del riu    Durant el trajecte ens trobem glaç al camí. Passem per zones relliscoses, pujades i baixades pronunciades. Deixem el camí i busquem nous itineraris més segurs tot creuant el riu.

   Arribem al Coll de Font d'Argent o Port d'Incles (2262 m). frontera entre Andorra i Occitània (França)

   El Port d'Incles o Port de Fontargent, ubicat a la Vall d'Incles, és un camí de pas entre Andorra i França que antigament era freqüentat pels contrabandistes que el creuaven a peu.

  Al traspassar a la cara nord canvia completament el paisatge doncs esta ben innivat

      Des del port s'albiren unes precioses vistes dels llacs de Fontargent.

   La tornada la fem pel mateix camí

 El poema Canigó de Jacint Verdaguer es fa menció de la vall.

Powered by Wikiloc * *

De Sant Julià fins al cim i santuari de Cabrera

     Anem fins a Sant Julià de Cabrera a la comarca d’Osona per pujar el cim on hi ha el Santuari del mateix nom.
   "Cabrera, vist des de la plana de Vic, és inconfusible: una llarga serra, plana de dalt amb un tall al bell mig que la divideix en dos. Del castell, en resten quatre pedres, però ens hi espera un altre tresor, el santuari de la Mare de Déu de Cabrera. L’indret és un petit paradís de pau i bellesa que ens reserva una extensa panoràmica" Aurora Montserrat

   Pugem des de Sant Julià pel coll de Cal Vidrier - el Pla del Prat - coll de l’Osca de Cabrera fins a les ruïnes del castell de Cabrera - santuari de la Mare de Déu de Cabrera i de baixada per les escales - coll del Bram – fins a Sant Julià de Cabrera de nou

   Anem per la pista, direcció nord, fins una cruïlla on trobem el coll del Vidrier i ens enfilem per un camí a la dreta entre boix i roure de fort pendent, tot flanquejant la serra.

    Trobem el primer tram equipat, unes grapes de ferro a manera d'esglaons.

    Contemplem el paisatge al nostre voltant, el Pedraforca surt darrera del santuari de Bellmunt al costat del Cadí

   A mitja alçada trobem un encreuament, nosaltres seguim pujant pel Camí de la Serrica, a la dreta. L'altre camí, per la Baga aniríem a trobar la pista, que des de Sant Julià porta a sota les escales del Santuari, revoltant tota la muntanya.

 

   Ja hem guanyat força desnivell i entrem a la fageda, som gairebé del cim de la carena.

   Arribem al Cap del Pla del Prat, aproximadament estem a la mateixa alçada del santuari. Entrem a un ombrívol bosc d'avets, amb el sota bosc de falgueres i esbarzers 

   Sortim del bosc i gaudim de la vista del Pla de Cabrera amb l’església de Santa Maria al damunt.

    El camí ens porta damunt el pas de l'Osca, ens apropem a la punta de la cinglera. És el punt més estret de la serra, que separa el Pla de Cabrera del Cap del Pla del Prat.
    Uns metres abans d'arribar a l'extrem de la cinglera, a l'esquerra, hi ha el sender de baixada que ens porta a passar el pas.

   Travessem per sobre de les roques amb l’ajuda d’un passamà de ferro, després baixem cap al punt més estret on la vista s’eixampla

   Un sender a l'esquerra puja de dret al lloc on hi havia el castell de Cabrera, del que només en queden els vestigis de la base d'una torre, també hi ha una taula d'orientació

   El camí de la dreta puja directament al Pla de Cabrera, on ja veiem el Santuari al fons.

   Arribem al santuari de la Mare de Déu de Cabrera, erigit al segle XVII en el lloc on hi havia hagut l’ermita del castell.

   L'indret on trobem l'església de Santa Maria de Cabrera, era ocupat abans per la capella del castell de Cabrera, aquestes edificacions es van ensorrar en els terratrèmols del dos de febrer del 1428.
   La capella es va reedificar, i l'actual Santuari data del segle XVII, i fou ampliat al segle XVIII.

    El dia dos de febrer de 1428 es van produir dos terratrèmols de gran magnitud (entre V i IX a l'escala EMS-98) en molt poc temps, el primer a les 8 del matí, i el segon a 2/4 de 9, l'epicentre estava situat a Camprodon, on es van produir els danys més importants, però el seu impacte es va deixar sentir fins a 300 quilòmetres de distància.
  Aquests dos moviments sísmics són els responsables de l'ensorrament del castell de Cabrera, i de la capella de Santa Maria de Cabrera. Com va succeir en altres indrets, només es va refer la capella, possiblement en aquella època alguns castells, ja havien perdut la seva raó de ser, i no es van reconstruir.

    De tornada baixem per les escales, passem pel costat de l'ermita cap al sud i seguim el camí que per darrere del santuari, ens porta fins a la punta del Pla.

    Les escales, tallades a la roca a pic l'any 1952, protegides per una barana ens porten als peus de la cinglera, al coll de Bram seguim un camí a la dreta de baixada.

    Aquest sender que porta directament cap a sant julià, primer es estret i revirat, més endavant es va eixamplant, i esdevé una antiga pista.

     Quan som a baix el camí planeja, seguim la pista de l'esquerra que ben aviat surt del bosc

i ens porta al prat on veiem Sant Julià al fons de nou que és el punt on hem començat la ruta.

  Es fa fosc i els últims raigs de sol rogent il·luminen la carena que hem deixat enrere

Aquesta és la ruta que hem fet