Volta per la La Serra de Cardó fins al cim

   Pugem al sostre de la comarca de la Ribera d'Ebre, el Xàquera o Creu de Santos  a la Serra de Cardó i visitem algunes de les ermites.

   Sortim de l’aparcament al costat de l’antic balneari i seguim el camí dels frares, està marcat amb senyals grocs (PR-C-80)
   L’origen del balneari, que s’abastava d’aigües bicarbonatades i arsenicals provinents de les seves múltiples fonts, avui inexistents, es remunta al 1866 quan un grup d’empresaris tortosins n’adequaren les antigues dependències del convent. Durant la Guerra Civil va ser utilitzat primer com a seu de les Brigades Internacionals i més tard, coincidint amb la Batalla de l'Ebre, com a hospital de l'exèrcit republicà. Acabada la guerra el balneari va continuar la seva activitat fins l'any 1967. 

    Trobem les ruïnes de l’ermita de la Trinitat, que va ser transformada en casa de pagès i passem per dins de les restes de l’ermita de Sant Àngel.

   El 1605 uns frares de l’ordre dels carmelites descalços es van establir a una cova prop de l’actual ermita de la Columna. L’any següent la congregació va construir una capella, que fou la llavor del convent de Sant Hilari de Cardó i del ermitatge, amb un total de tretze ermites actualment en estat ruïnós. A principis del segle XIX havien 24 frares, però arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, el convent va quedar abandonat i fou saquejat.

   El camí s’endinsa pel bosc i puja per sota una cinglera fins assolir el Portell de Cosp i la teixeda de Cosp, on hi més de 200 exemplars. La font del Teix, hi ha un abeurador pel ramat. El teix que li dóna el nom està al costat de la font. Entrem dins la Cova Llòbrega, des d’aquest punt s’albira el mar, les muntanyes de Vandellós, Tivissa i les cingleres del Montsant.

    Seguim ascendint pel cantó assolellat de la muntanya i assolim el portell  Es fa patent l'abast del gran incendi de l'agost de 1995, que va cremar fins a 1.235 ha. A la zona assolellada creix el margalló, que es treballa a Rasquera i altres poblacions de la comarca per fer cistells, senalles o cabassos.

   Passem a l'altra banda del fons del torrent i accedim a un punt senyalitzat al peu d'un caos de roques fins a al punt més alt del recorregut. Xàquera o Creu de Santos, cim culminant de la serra amb molt bona vista sobre els entorns, veiem el Delta, les serres del Boix i del Montsià, el massís del Ports de Beseit, les serres de Pàndols i Cavalls, les serres del Montsant i de Llaberia, la Mola de Colldejou, les muntanyes de Tivissa i Vandellós...

    Tornem pel mig del bosc, a l’obaga, on alzines, roures i aurons cobreixen el terreny. Baixem pel barranc de la Columna, cal cercar el millor pas degut a les restes d'un esfondrament que ha espatllat el camí.

    Pugem pels graons del trencall que duu a l'ermita de Sant Simeó o de la Columna, la més singular del conjunt de Cardó. L'indret, és solcat d'agulles, pilars i perfils verticals. A l'altra banda del barranc, la visió de l'edifici suspès sobre l'agulla és espectacular.

Arribem al Balneari de Cardó, fi de l'excursió.

De Sant Quirze de Besora fins a Torelló, arran del riu Ter

     Tornem al Ter i fem un nou tram del riu, entre Sant Quirze de Besora i Torelló, que ens acosta tant al patrimoni de flora i fauna com a l’industrial i cultural.

  Es tracta d'una travessa lineal que transcorre per corriols, camins i pistes en bon estat i que està senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR 210

   A Sant Quirze de Besora deixem l’estació a la dreta i seguim per un carrer que supera la via del tren per un pontet elevat on contemplem la població prop del riu.
  Passem pel costat d'un camp de futbol i més endavant per sota la via del tren, en un punt on hi ha un canal i uns safareigs.

  Passem per darrera de les fàbriques de Can Guixà. i davant de la capella de Montserrat que es troba dins el recinte

   Baixem de nou al riu des del molí de la Foradada. Dins del bosc el paisatge s'obre una mica i es passa per sota la via del tren. Tot seguit deixem el camí més ample de l'esquerra i marxem més a prop del riu per un sender que entra al bosc.

    Creuem una pollancreda i cal anar en compte amb les ortigues que han crescut  desmesuradament. De seguida es guanya alçada per un promontori rocós conegut com el serrat del Balcó, es passa molt a prop de la via del tren, a dalt la vista abasta des dels Pirineus fins a l'autovia i ens proporciona una vista aèria dels riu

     Passem pel costat del molí de l'Espona, un imponent mas que queda a l'altra banda de la transitada autovia.
    Girem a l'esquerra entrant al torrent de la Bataiola, amb la llera de pedra, i es passa per sota d'un pont de la via del tren. A l'altra banda del riu hi ha la Mambla, que havia estat una important instal•lació industrial.  

   Uns metres més enllà deixem el sender més fressat per seguir un de la dreta que descriu un gir pronunciat. Es guanya alçada i es tenen bones vistes sobre el riu i l'entorn.

  

Arribem a la colònia industrial de Borgonyà, coneguda com a Els Anglesos a causa de l'origen escocès dels seus fundadors, va arribar a ser la més majestuosa de la conca del Ter, com avui encara ho testimonia la superfície ocupada pels seus edificis

    Voregem el camp de futbol a prop de la riba del riu i d'una zona d'horts, en un punt on per mitjà d'unes comportes s'agafa aigua per a un canal que segueix paral·lel al riu a través d'un camí molt agradable i ben cuidat.

   El camí travessa el canal que surt de la fàbrica i continua per la dreta. El canal alimenta la fàbrica de Vila-seca i, passats uns metres el camí avança per dins del bosc de ribera.

    Passem per darrera de la fàbrica Vila-seca, fundada el 1880 per industrials manlleuencs i que és un bon exemple dels paisatges associats a la industrialització del Ter.

     Sortim a un tram que discorre entre el canal i una petita cinglera a l'esquerra. Per mitjà d'unes dretes escales de fusta s'accedeix a una font.

       Font de Puig-robí, des d'aquest punt contemplem la unió del torrent amb el riu, deixem a la dreta aquesta font, situada a sobre mateix del riu.

   Continuem a la dreta, davant d'uns horts, tombem a l'esquerra i arribem ales afores de Torelló. Fem un tomb per el casc antic.

       Estació de tren de Torelló, punt final. Agafem el tren per tornar a Sant Quirze de Besora, punt on hem iniciat el recorregut.

Un tomb pel Roc de la Calma a Fontromeu

    El Roc de la Calma 2215 m, és un altiplà, tot i la seva modesta alçada, destaca per la seva situació privilegiada que ens permet contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques dels cims i valls del Pirineu

   És poc més que una passejada si es fa des de l'estació de Font Romeu, el desnivell no supera els 300 metres. Iniciem la caminada poc abans d’arribar a l’aparcament del roc de la Calma, creuem un torrent i passem per davant d’una barraca.

    Seguim en direcció al turó dels Moros, per un camí on prats, pinedes, nerets i ginebrons ens acompanyen. Ens aturem al refugi de la Calma

        ...i després tot carenejant ascendim per la cresta fins arribar al cim, on trobem el Roc de la Calma.    Pel camí i a la vessant nord veiem el Carlit i els dos Perics amb el pantà de la Bullosa al fons.

   A dalt a més contemplem els cims que ens envolten: el Canigó, Cambra d'Ase, Puigmal, Finestrelles, Eina, Tossa d'Alp i més enllà el Cadi.
   Seiem i mengem en un banc de fusta que hi ha sota la roca on hi ha la taula d'orientació, resguardats del vent.

   La gran quantitat de neu a finals d’abril ens sorprèn, cal dir que el final de l’excursió ens trobem entre les telecadires de l'estació d'esquí, que aquesta època està tancada.

       Continuem el nostre recorregut en direcció al tuc de Gallinera pel mig d'unes molleres. La Mollera dels Clots amb el desglaç s’ha convertit en una bassa que dificulta el camí ja que per tot arreu baixa aigua.

 

    Seguim fins a trobar el camí que ens mena de nou al punt de partida on acabem l'excursió. El vent ens ha acompanyat durant tota la jornada però també ha millorat la visibilitat del paisatge tot perfilat les carenes i l'horitzó

A l'entorn de Vallferosa

   Itinerari circular a l'entorn de Vallferosa, una vall situada gairebé al centre geogràfic de Catalunya, a la comarca del Solsonès, travessada per les rieres de Llanera,  Vallferosa i  Comabella. Trobem boscos, masies, conreus en petits camps i pastures.

   Ens dirigim cap al Cementiri dels Nens Xics, tombes antropomòrfiques excavades a la roca, setze tombes medievals juntes, alguna d’elles de petites dimensions.

      Ens aturem a Santa Maria de Sasserra, ermita i actual seu parroquial de Vallferosa des de l'any 1940 ja que es traslladà a aquest indret perquè durant la guerra Civil van cremar la parròquia de Sant Pere.

    Travessem la carretera i anem cap a Clavells, és una gran masia que fou seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa.

    No hi ha paraules per descriure la sensació que sentim en veure la torre de Vallferosa. Ens trobem davant d'una obra mestra de la arquitectura militar europea del segle X. de 32 metres d'alçada  És l'única edificació que resta en peu des del primer mil•leni, amb unes dimensions i característiques similars, molt ben conservada i de molta alçada en relació amb els anys i poca base que té.

   Les espitlleres tenien un sistema inèdit, ja que eren molt grans i estaven protegides per unes fustes que s'unien al front en diagonal per poder-se defensar millor.
  Aquestes construccions es van estendre des de la costa fins al país basc, sent precursores dels castells europeus.
   Entrem a dins la torre i pugem fins dalt mitjançant diferents trams d'escales de paret.

   Sota la torre queda dempeus però sense teulada, l'església neoclàssica construïda el 1698 i al seu voltant runes de les edificacions que formaven el poble de Vallferosa.

  De l'antic nucli del poble de Vallferosa només en queden les runes de les cases, dos cementiris, una tomba medieval, restes d'una església romànica i a sobre l'estructura de l'església neoclàssica de Sant Pere

   Del Castell de Vallferosa no en queda ni rastre ja que amb tota probabilitat es va aprofitar la pedra per construir l'església i les cases del poble.

     Travessem la riera de Vallferosa i veiem de lluny el perfil de la torre i les runes que l'envolten que ens acomiaden.

   Arribem a Fustagueres, on trobem una premsa de vi de pedra, un encuny a la roca per fer oli de ginebre, era un ungüent medicinal molt utilitzat abans i un forn d’obra.

   Acabem aquí aquest recorregut per les empremtes que ha deixat la història en aquesta bonica vall i que sobreviuen al pas del temps.

De Manlleu a Roda de Ter seguint el curs del riu

    Passejada de Manlleu fins a Roda de Ter seguint el curs del riu. Contemplem meandres de gran bellesa, vegetació de ribera , ens aturem per descobrir els gins hidràulics i les fàbriques tèxtils del riu característics del Ter mitjà.

    A mitjan segle XIX el curs mitjà del Ter es poblà d'indústries tèxtils que aprofitaven l'energia del riu i Manlleu es convertí en la capital industrial d'Osona i en un dels principals centres cotoners del país

Iniciem el recorregut al passeig del Ter davant del MIT Museu Industrial del Ter i a l'indret on també es troba l'embarcador, fins a arribar a la fàbrica de Can Llanes, la voregem pel darrera.

    Arribem a Sant Miquel de la Guardia que és documentada des de l’any 1012. Està situada sobre un meandre del riu Ter al lloc anomenat La Guàrdia, molt a prop de l’actual nucli residencial del Vicenç de les Masies de Roda.

      Avancem fins arran del barranc, sota veiem la resclosa de can Puntí

    A la dreta el pla de la Devesa amb Manlleu al fons.

    Baixem cap al riu, el trajecte segueix arran del curs de l’aigua, el camí és ombrívol, i s'hi poden observar diferents tipus d'aus.

     El camí s’endinsa al meandre Gelabert. Fins els anys noranta s’hi emplaçava l’abocador municipal de Manlleu Divisem el santuari de Bellmunt

    Tot seguit s'arriba a la resclosa de Malars

...i al camí dels Pous, on es poden veure les restes d'un canal subterrani que alimentava una fàbrica a Roda de Ter

    Poc abans d'arribar a Roda de Ter es veu la desembocadura del riu Gurri a l'altra banda.

    El camí arriba al pont Nou de Roda de Ter.Entrant a la població es passa pel costat de la fàbrica de l'Obra i d'una zona enjardinada al costat del riu.

    Creuem el poble de Roda de Ter fins al pont Vell on retornem de nou cap a Manlleu pel mateix camí.

  Amb una petita variant a la tornada ens aturem a la font dels Enamorats.
    Per acabar a Manlleu fem una passejada fins al centre de la vila. MIT, museu industrial del Ter, ubicat a l’antiga filatura cotonera can Sanglas que data de 1842, narra el procés de filatura de cotó mitjançant una mostra de maquinària i una turbina en funcionament gràcies a la força de l’aigua

    Just davant del museu es pot observar part del canal industrial que en total està format per gairebé dos km plens d’història.

Construït el 1848 aprofitant l’existència de l’antiga sèquia del Molí de Dalt, el canal alimentava set fàbriques i dos molins, a més de ser el punt de trobada de les dones de famílies obreres, ja que també s’hi ubicaven els rentants o safareigs.

    Visitem la Vila de dalt i la Plaça Major, una de les més grans de Catalunya, on acabem aquest recorregut.