cap al Turó de Galceran i Castellruf - poblat ibèric i castell medieval en ruïnes -

    Anem a visitar un poblat ibèric en ruïnes, un dolmen i les restes del castell medieval situat sobre el turó de Castellruf.

 Abans però ens enfilem a un altre turó el de Galceran situat estratègicament en un punt entre el Vallès i el Maresme que ens permet la visió d'una esplèndida panoràmica des del Pirineu fins al mar.

      Sortim de Santa Maria de Martorelles i ens enfilem per un camí ample, en una ascensió constant fins al turó de Galceran, a dalt hi ha una torre de vigilància i des d'aquest punt veiem Tiana i Alella als peus i al  fons ran de mar Premià, el Masnou, Badalona i Barcelona, per ponent tot el Vallès amb la serralada Prelitoral i més enllà es divisa el Pirineu ben blanc.

     Anem fins a Castellruf que també és dalt d’un turó, on trobem les ruines del poblat ibèric, les seves restes s'estenen pel cim,  i un castell documentat a l’any 1060 del que queden només vestigis d’alguns murs.

     Vam trobar unes curioses incisions a la roca i no en sabem l'origen.

   Sembla que es va començar a habitar en el període ibèric arcaic. S'han trobat restes arqueològiques de mitjans del segle VII aC, que ja el 1931 Serra Ráfols va fer conèixer, el que va provocar espolis clandestins.  Les següents prospeccions, des del 1985, han permès establir que l'extensió total del poblat és de 5000 m2 i que es trobava envoltat per una muralla. Sembla que va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i els seus seguidors.

   A les excavacions es van documentar 11 estances i un forn metal·lúrgic, on es va trobar unes "pilum" (llances romanes). Algunes de les restes es conserven en el Museu de Granollers.

  El castell (castro vocitato Radolphi) és esmentat ja al 1060 en el Libri antiquitatis de la catedral de Barcelona. En l'actualitat només en queden vestigis d'alguns murs, al costat de les ruïnes ibèriques.

   El estat actual de Castellruf es d'abandonament total, està cobert de vegetació i costa imaginar com va ser, malgrat tot és un lloc especial on les pedres parlen.

     El Dolmen de Castellruf el trobem a 50 metres del poblat, és una cambra quadrangular formada per sis blocs granítics i oberta cap al SW. 
   

    Tornem per una drecera que surt darrera de la pedrera fins al punt on hem iniciat el camí a santa Maria de Martorelles.

passeig per la vall de la Galba al Capcir

La comarca del Capcir té indrets bellíssims, un d’ells és la vall de la Galba que comunica la plana  amb la població occitana d’Ax dels Termes per la Portella i la vall d’Orlú.

Arribem a Esposolla (1523 m) i comencem la ruta, seguim una pista entre bosc i gaudim d'una vall preciosa ran de riu i a més amb força neu. A l'estiu es possible fer una aproximació en cotxe fins a La Jaceta.

Continuem fins el Pont dels Plans de l'Orriet (1625 mts.) punt on s' ajunten els dos camins que surten del poble d'Esposolla.
Creuem el riu Galba fins al refugi de la Jaça colgat per la neu on ens aturem i seiem a sobre un arbre tombat per fer un mos.
Som als límits de l'extens bosc de Camporelles, una pineda de pi negre que s’estén per la baga de la vall amb exemplars d’avet. Ascensió suau però constant al peu del puig del Pla de Bernat.

A la Jaça de la Llosa el camí es fa més estret, la vall també s’estreny.

Tornem enrere perquè la boira ho cobreix tot i ens priva la visió. Se sent el cant dels ocells durant tot el trajecte i alguns borrons dels arbres treuen el cap i es que malgrat la gran quantitat de neu, flairen la primavera.

No hem pogut fer tot el recorregut però el que hem vist ha valgut la pena perquè ens ha encisat aquesta vall i sobretot ara amb aquest mantell que la cobreix

 

Volta pels estanys dels Esquits

Volíem fer una travessa de les Bulloses a Camporelles tot seguint una part del Tour del Capcir, però la sorpresa ha estat que la carretera que mena a les Bulloses estava tallada per excés de neu, canviem de plans i decidim fer una volta pels estanys dels Esquits

   És una passejada en forma de circuit a prop de l’estany de les Bulloses. Llívia conserva des del Tractat dels Pirineus (1659) el dret de pasturatge, d’aigües, d'aprofitament forestal i el dret de pas en aquest terme.

   Arribem a l'estany Negre (1.966 m). que travessem pel mig, doncs ara és un llençol blanc i gairabé no s’aprecia el camí que l’envolta.
   L'estany de Pradells en curiosa forma de U, amb una petita península, a la vora cabana refugi  semicolgat per la neu, ens enfilem dalt d’un turó que ens permet allargar la vista des del Canigó fins al Puigmal i del Carlit fins al Peric.

Pla de les Bones Hores, veiem al fons el telecadira que puja al roc de la Calma, el travessem en sentit N, la vista és impressionant amb el puig de la Grava i els dos Perics al fons.
Estany de la Bulloseta, en realitat és una zona d’aiguamolls coberta per la neu
Estany de les Bulloses (2.017 m), mig buit, preparat per rebre la gran quantitat d'aigua que es preveu amb el desglaç.

Tornem per la carretera i veiem com els senyals de tràfic semblen taques de colors sobre la neu que se’ls ha empassat.

6. De Calella a Blanes - passeig arran de mar

     Iniciem l’últim tram del recorregut pel Maresme seguint la línia de la costa, de Calella a Blanes

És un recorregut planer arran de mar però amb dificultats per diferents motius: el principal que la platja en alguns trams ha desaparegut pel temporal de llevant, l’accés tancat d’alguns càmpings situats ran de mar que no permeten el pas, el creuar la Tordera doncs degut a les pluges baixava molta aigua, la desaparició del passeig de S'Abanell i la dificultat d’accés al passeig de Marina de Blanes.

 

Fem una breu visita a Calella abans de començar el recorregut, seguim pel Passeig Marítim que enllaça amb Pineda de Mar, on ens aturem per fer un mos arran de mar i prop d’unes barques.

Seguint ran del camí Consolat del Mar  arribem a Santa Susanna, on descobrim un gran nombre de rulots aparcats ran de mar la majoria amb matrícula de diferents països de la UE, és doncs un indret desconegut però segons sembla que hi ha gent que el coneix bé.

 Seguim ran del Passeig Marítim  i arribem a Malgrat la part més industrialitzada del recorregut que malgrat tot disposa d’unes platges prou endreçades i ben conservades.

  

Després una gran extensió de càmpings ens barra el pas degut a que la platja  ha desaparegut en gran part, en creuem un i sortim al mig d’unes roques esquitxades pel fort onatge, les atravessem i seguim per la platja que en aquest tram té una gran acumulació de sorra semblant a les dunes del desert.

 

 Arribem als aiguamolls de la Tordera que trobem curull d’aigua i de vida doncs una gran quantitat d’aus hi fan parada i fonda.

 

I  la sorpresa ve quan ens veiem obligats a creuar la Tordera amb l’aigua que ens arriba més amunt dels genolls.  

  


 Quan creiem que les dificultats s’han acabat ens trobem que el passeig de S’Abanell davant dels càmpings ha desaparegut del tot i només apareixen unes pilones que se suposa mantenien fixada la sorra.

 Finalment veiem que no podem accedir al passeig de Marina de Blanes per una tanca que ens barra el pas, però un amable transeünt que ens observa ens obre la barrera i respirem alleujats d’haver aconseguit arribar a Blanes.

 Final del recorregut! Hi ha hagut de tot, ha estat accidentat però molt il·lustratiu!

Sant Joan de Mediona i el castell

    Visitem Sant Joan de Mediona que antigament es deia Sant Joan de Conilles (430 m) a l’Alt Penedès que s'estén a banda i banda de la riera de Mediona

  El terme es molt muntanyós i ric en aigües  subterrànies. Té un desnivell prominent, el punt més baix és de 300 metres sobre el nivell del mar, el punt més alt és a la Serra del Bolet amb 781 metres d’alçada.

  La població es formà al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Joan de Conilles, documentada el 1299, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona. És de base romànica, bé que molt modificada en èpoques posteriors.

 Sortim de Sant Joan en direcció a Sant Quintí pel camí arran de la riera, que abandonem més endavant quan s'enfila de forma suau, en un revolt se’ns apareix de cop el castell de Mediona amb tota la seva majestuositat, encinglerat dalt d’un turó.

 El Castell de Mediona va vigilar durant segles un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és una fita cabdal de rutes a peu:  camí ral Santes Creus-Montserrat...

   El castell del segle X va ser fortificat abans pels sarraïns,  format per diversos recintes consecutius. S'accedeix  per un portal de mig punt, de dovelles ben tallades. L'església  romànica de Santa Maria, que es començà a bastir al segle XII, d'una sola nau. La torre principal o Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona de planta quadrada, amb parets molt gruixudes, de tres pisos. Vora seu hi ha el basament d'una torre rodona amb parament del tipus opus spicatum i la cisterna.

    Tornem arran de riera per l’estret congost, al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. Dalt d’una paret de roques, una cabra ens observa amb interès, mutu per altra banda, i contemplem una altra panoràmica insòlita del castell que deixem enrere.

 

5. De Canet de Mar a Calella - passeig arran de mar

Sortim de Canet amb la idea de fer-ho arran de mar, tot seguint el litoral marí fins a Sant Pol per després finalitzar el recorregut a Calella.

A Canet fem una visita a la vila que es un important centre cultural on destaquen les cases modernistes de Domènech i Montaner.  











      
           

       Canet de Mar disposa d´una costa de 2100 metres de llargada. El litoral està compost per un fons sorrenc causat per la descomposició de les roques granítiques que formen el subsòl.         
              A la part est del Passeig Marítim trobem una àrea de protecció de la vegetació litoral, on es troben plantes autòctones del litoral català com el fonoll marí, el rave de mar, el cascall marí o l´atzavara.

Un cop deixat enrere les platges veiem que fins a Sant Pol no hi ha cap passeig, la major part és un estret camí que passa entre la via i la platja, cal tenir en compte doncs que el tren circula a prop i no hi ha cap tanca de protecció.




          Arribats a Sant Pol entrem per l’estació passant per sobre de les roques, seguim pel passeig ran de mar i després per la platja fins que al final trobem unes escales que pugen al mirador.  Un cop a dalt passem per sota d'un llarg pont de fusta que creua la N-II  i seguim per la vorera en direcció Calella per un estret sender habilitat durant el segle XIX que servia per controlar les poblacions de la costa i fer front al contraban

  
Degut a la seva orografia particular, la costa de Sant Pol està formada per diverses platges, la majoria petites cales rocoses, que la fan diferent de la resta de pobles del Maresme. Un paisatge construït entre els penya-segats i el mar com en plena Costa Brava.                                                   
Arribant a Calella veiem en primer terme el far, baixem fins a la platja i seguim pel passeig marítim on acabem el recorregut.

Es pot dir doncs que és una ruta prou variada, bonica i interessant de fer

d'Iravals - La Tor de Querol - a Guils

Recorregut circular que enllaça dues poblacions, de la Tour de Querol a Guils, amb una vista panoràmica esplèndida de la vall de la Cerdanya. Habitualment es pot fer a peu, però degut a la nevada excepcional vam fer alguns trams amb raquetes
Sortim de l’aparcament d’Iravals, situat davant de l’església de Sant Fruitòs. Per arribar-hi, cal anar fins La Tor de Querol i a la mateixa entrada del poble a mà esquerra veurem les indicacions que porten fins Iravals, situat a la vall del Querol, a la dreta del riu. El nucli d’Iravals 1240 m, havia estat parròquia independent des del segle X,  i era la més important de la vall, ara s’ha convertit en una rodalia de La Tor de Querol.

La Tor de Querol en francès Latour-de-Carol és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Hi ha una estació ferroviària internacional (situada al veí municipi d'Enveig, amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1435mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1000mm) i i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1668mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món

Enfilem fins arribar a una casa de pagès Cal Romeu i agafem el camí que surt de la seva esquerra. És un camí ombrívol i humit que discorre entre marges de pedra i una densa vegetació, ens porta fins a les ruïnes de Sant Pere Sedret que existia ja el 980 i el 1312 era ja parròquia, avui en dia hi trobem només els vestigis d’un antic poble i parròquia en ruïnes, el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol.

Arribem a una cruïlla de camins, agafem el camí ascendent de la dreta, que ens mena fins a Guils de Cerdanya, la bellesa que ofereix els seus paisatges i les pistes d´esquí nòrdic són un dels màxims atractius turístics. Val la pena acostar-se a l'església de Sant Esteve de Guils, que es troba situada a la part alta del poble L'any 1042 va ser consagrada  per Guillem Guifré bisbe d'Urgell i pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó.

Sortim de Guils i tornem pel mateix lloc fins a Cal Romeu i després seguim per un altre camí, aquest corriol descendent circula entre blocs de granit, pins i boixos. Gaudim d’unes magnífiques vistes d’Enveig i la seva estació de ferrocarril, dels pics de Cambra D’Ase, el Puigmal i el Canigó al final de la carena.