diumenge, 5 de març del 2017

Els Emprius - Parc de Sant Llorenç del Munt


    Anem al Parc de Sant Llorenç del Munt per enfilar-nos als Emprius, una serra situada al municipis de Mura a la comarca del Bages i el de Sant Llorenç Savall a la comarca del Vallès Occidental, amb una elevació màxima de 883 metres.

   És com una espina dorsal que s’estén a l’est del Montcau i hi connecta pel collet del Llor, perllongant-se cap al nord perdent alçada progressivament.
   Envoltat de cingles de roca: les agulles de Finestrelles, la Vella, el Puro i el Queixal Corcat.
   “A l'estiu del 2003, la carena rocosa i amb poca vegetació dels Emprius es va interposar a l'avanç del gran incendi (4600 Ha) que va arribar de l'est, de Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders, aconseguint aturar-lo. D'una altra forma el foc hagués arrasat els alzinars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el Montcau i la serra de l'Obac.”
  Sortim del Marquet de la Roca situada al fons de la val del Llor, al fons es divisa la carena dels Emprius
  Des del Marquet de la Roca agafem un corriol que s'enfila paral·lel al torrent del LLor, que avui porta molta aigua.
         Abans però visitem un forn de pega a prop de la masia
   Ens aturem a la font del LLor, al principi del camí. Una font ben arranjada, en un indret ombrívol i preciós.
    Avui baixa aigua a dojo pels camins que menen al torrent
  Seguim enfilant fins a una cruïlla ( a l'esquerra va a la Cova Simanya i a la dreta els Emprius)
   Nosaltres seguim cap a la dreta que passat un corriol s’obre i s’enfila on podem veure les agulles de Finestrelles
   Entrem en un camí fressat que descendeix un tram arran de roca per poc després tornar a remuntar El camí travessa unes roques i ja som dalt dels Emprius.
    Tenim al davant el llarg altiplà dels Emprius, amb una ampla panoràmica,
  a la nostra esquerra el turó del Montcau i al fons Montserrat i el Bages,
   a la dreta l'ampla vall d'Horta, també divisem el castell de la Pera i més enllà el de Granera, el Puig de la Creu i les poblacions de Sant Llorenç Savall i al Nord la carena del Pirineu.
   Recorrem tota la carena i quan s'acaba el camí cerquem a la nostra dreta una fita que ens senyala el lloc de baixada, en principi força pronunciat i que més endavant es suavitza,
      a prop nostre veiem les restes del castell de Pera
anem a sortir a la vall d'Horta a un ample camí que corre paral·lel a la riera d'Horta.La riera baixa avui pletòrica
    Arribem a un punt que un indicador ens mena cap el Marquet de la Roca tot travessant la riera per una passera
i després d'un breu recorregut arribem al punt d'inici, sortint per la part del darrera del Marquet de les Roques
      El Marquet de les Roques és un casal modernista, protegit com a bé cultural d'interès local. La masia -amb masoveria que data de l'any 1200- és una de les cases de camp més privilegiades perquè l'aigua és abundosa, la mateixa de la Font del Llor.
   L'any 1895 fou totalment restaurada, donant-li a la vegada, l'aspecte de masia i de casa-castell senyorial.
    En altres temps casa pairal i residència d'estiueig del poeta Joan Oliver, on aquest organitzava tertúlies literàries.
     "Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques” Joan Oliver, Temps, records
Powered by Wikiloc

4 comentaris:

El pare ha dit...

Déu n'hi do el bé d'aigua que baixa pels torrents!
M'han semblat especialment interessants les imatges del Marquet de les Roques, que no coneixia.
Una abraçada.

Josep Balius Planellas ha dit...

Maria, un reportatge excel·lent, ben documentat tant gràfica com didàcticament, aquest entorn és molt bonic, fa poc hi vaig passar a l'anar al gorg del Pare. Una abraçada i salut.

Racons de la nostra terra ha dit...

Si Manel, crec que t'agradaria molt l'indret!
Una abraçada

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Josep,
No conec el gorg del Pare, me'n pots fer cinc cèntims?

entrades al bloc