dilluns, 12 d’abril de 2021

Passejant per la Vallhonesta seguint el cami Ral

    Caminada pels indrets paisatgístics i històrics de Sant Pere de Vallhonesta fins a l’antic hostal de Sant Jaume al camí Ral i assoliment d'un nou cim el Puigsoler

   Comencem l'excursió a Sant Vicenç de Castellet, just en un aparcament davant de l'escola pública Puigsoler. Creuem un pont per sobre l'autopista C-16. 

  Deixem la pista per un corriol que ens mena via GR-4 cap a Sant Pere de Vallhonesta, aquest corriol ben fresat, va guanyant metres entre el sotabosc per un corriol que va rodejant la muntanya fins que ens porta al Coll de Sant Bernat, punt de trobada dels camins d'anada i tornada de la nostra ruta on albirem el campanar de Sant Pere des del mateix coll

 Sant Pere de Vallhonesta, ermita del segle XII de la que en destaca el seu campanar en forma d'espadat, ja sense cap campana però en molt bon estat de conservació, i on hi ha el refugi de Can Campaner, que en el passat era la casa del capellà i feia funcions de rectoria.

   La rectoria que era d’una persona que en tenia cura, punt de trobada del centre excursionista i que l’església va immatricular recentment


 Tot deixant enrere Sant Pere, el camí segueix davallant vers la vall, antic terme de Vallhonesta i ple de masies

que deixem enrere ja a l'altre vessant de la Vallhonesta, punt on trobem la cruïlla amb una pista i un corriol que segueix recte amunt amb un cartell indicador de Sant Jaume de Vallhonesta
 El corriol guanya alçada de forma moderada, amb vistes cap al Puigsoler i Montserrat. Passem a tocar d'una antiga barraca de pedra, i albirem per primer cop les immenses ruïnes de Sant Jaume de Vallhonesta.
De seguida arribem a l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, en un estat semi ruïnós però que no deixa d'impressionar-nos i ens fa volar la imaginació de com devia ser la vida en aquest punt del concorregut Camí Ral de Barcelona a Manresa.
Entrem en el túnel que comunicava amb les dependències,


les restes del molí per produir oli d'oliva o l'esplanada empedrada a l'altre extrem de l'edifici.
portals d'entrada

Un cop rodejat desfem el camí per sota, ja dins del camí Ral i passem per sota de la restaurada ermita de Sant Jaume de Vallhonesta



 Seguim una estona el camí Ral per un tram ben planer, fins que agafem una desviació, a la dreta, tot sortint de la pista. Seguim endavant, altre cop guanyant alçada fins al davant les restes de la masia la Serra, del segle XV.

Punt d'accés cap al Puigsoler, passem a tocar de les ruïnes de la masia remuntant uns metres per un petit corriol que gairebé no es veu i agafem el camí carener que ja de forma molt planera ens deixarà just sota el cim del Puigsoler

Després de remuntar un parell d'esglaons de roca ja som al capdamunt, un pessebre i una senyera assenyalen el cim que es troba a 525 metres d'altitud i ens ofereix unes fantàstiques vistes de 360 graus,
Deixem el Puigsoler per un corriol que davalla amb rapidesa i que surt del mateix cim, de seguida veiem davant nostre

a destacar les vistes a la sempre present muntanya de Montserrat El travessem i seguim endavant ara ja en un fort desnivell que ens durà de seguida fins el coll de Sant Bernat,
punt d'unió amb la ruta que havíem fet en l'anada i que ara ja farem en direcció contrària per arribar en no massa estona al punt inicial de la caminada.


Powered by Wikiloc

dimarts, 17 de novembre de 2020

Passeig per la Vall de Mur

      Fem un tomb per la Vall de Mur a Sant Llorenç de Savall

        Iniciem el recorregut a l'ermita de mare de deu de les Arenes

 i tot seguit pugem per la riera de les Arenes fins a la masia del Dalmau


 trobem un banc al mig del bosc aprop de la masia

 una barraca


       arribem a la masia del Dalmau El Dalmau és un mas del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), situat a la vall de Mur, a la vora del torrent de la font del Cubell, situat a uns replans anomenats Quintana del Dalmau, molt a prop de Sant Pere de Mur.

és un dels massos més antics del terme, ja citat el segle XII sota domini del monestir de Sant Llorenç del Munt. El mas prosperà durant l'edat mitjana i pogué superar la crisi de la baixa edat mitjana, durant aquest període es va aprofitar de la seva relativa bonança econòmica i s'annexionà els terrenys dels anomenats massos rònecs (abandonats) del voltant, aconseguint ser el mas més pròsper de la regió durant els segles xv i XVI. Va ser habitat fins al segle XX per la família Dalmau.

contraforts

Es conserva la casa, la masoveria i diverses dependències agrícoles. El conjunt degué ser reformat i ampliat durant els segles XVII i XVIII segons indiquen les dates gravades a les llindes. Conserva notables elements arquitectònics d'aquests segles com un portal dovellat, diferents finestrals i un rellotge solar.[

 

     Ens enfilem per un corriol que surt de darrera de la casa fins al peu de sant Llorenç per contemplar els turons i canals


Baixem fins a Sant Pere de Mur. La capella és petita i de planta rectangular. No conserva avui dia la mateixa imatge que oferia en l'època de la seva inauguració en el 1101. En el segle XVIII el temple experimentà obres de reformes capgirant-se l'orientació del temple i suprimint-ne l'absis original. A migdia i a tramuntana s'hi poden veure encara dues portes tapiades, de caràcter romànic.




El nom original de la capella és Sant Pere del Mur però més endavant va prendre el nom de Dalmau per la proximitat amb la masia. 

Anem a trobar un camí que ens porta fins a la masia del Daví

pel camí trobem un antic safareig
i ens desviem abans d'arribar a l masia per veure la font
Arribem al Daví 

El Daví és una obra del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.


Masia de la vall de Mur, situada al fons d'aquesta, sota la paret de la Morella. Consta de planta baixa, pis i golfes amb la teulada a dues aigües.


Aquesta masia està documentada des del segle XII. La seva època més prospera va ser als segles XVI i XVII, moment en què incorporà alguns masos rònecs de la vall de Mur
de tornada passem pel pi de les Quatre Besses on conflueixen les rieres de Santa Agnès, la del Dalmau i la riera Seca que es converteix en la riera de les Arenes que es per on baixem
fins a trobar el pont de la carretera que va Sant Llorenç del Munt

on acabem la passejada


dimarts, 19 de juny de 2018

De Sant Miquel del Fai a Sant Pere de Bertí


   Anem a Sant Miquel del Fai amb la intenció de fer una circular tot arribant a Sant Pere de Bertí que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat damunt i al nord dels Cingles de Bertí, al límit amb els termes de Bigues i Riells i el Figueró.
   Seguim les marques del GR 5 que porta cap a Centelles, és un camí asfaltat que voreja el caire de la cinglera de la Vall de Riells
  Trenquem a la dreta i traspassem el torrent del Rossinyol per sobre de la Balma de la Roca Gironella.
  Arribem a un edifici en estat ruïnós anomenat  Casa dels Frares, com molts de la contrada. Vista panoràmica sobre la vall del Tenes
   El camí va planejant per les planes de Soler de Bertí i per sobre de la cinglera de la casa de l’Ullà
   Deixem a ma esquerra la pista que mena a la casa de Barnils i seguim a ma dreta per una pista que baixa fort vers al sot de Barnils
  Al costat d'una alzina veiem els senyals de GR5
   Arribem a Sant Pere de Bertí, A la banda de migdia hi ha el cementiri i adossada a l'església hi ha la sagristia i un comunidor que presideix l’entrada del clos del pati de l’esglesiola, on hi passem una bona estona tot descansant sota l’ombra i reposant energia tot fent un mos i prenent alguns apunt d’aquest indret tan bonic
   L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara.
    La porta d'accés també és amb arcada adovellada. Un nou element a la façana de la rectoria, un rellotge de sol.
   El lloc apareix documentat en les fronteres més antigues de la diòcesi de Vic, l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L'indret eclesiàstic apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino.
   Va ser el centre d'una sèrie de masies força disperses que s'han anat abandonant. L'any 1718 només es comptabilitzaven 55 habitants.
    A les seves proximitats s'ubica la capçalera del torrent de Bertí, afluent per l'esquerra del riu Tenes.
   Deixem sant Pere de Bertí i baixem suaument pel sot de Carós, traspassant el torrent del mateix nom
   El camí va planejant i s’enlaira per sobre de la cinglera que es forma sobre el torrent de Puigfred, tot obrint-se sobre la vall del Tenes
   Per damunt nostre, ens domina la casa de l’Ullà
   La recuperació vegetal després de les cremades és molt esponerosa
   El camí que continua planer va dibuixant-se per sobre de la cinglera, cada cop més obert.
  A sota nostre tenim Riells del Fai, més enllà Sant Feliu de Codines, a ma esquerra Bigues i Santa Eulàlia de Ronçana
  L’alzinar que es va salvar del foc, ombreja el camí en aquest indret

   Traspassem el torrent de l’Unyó   El camí va retallant-se tot revoltant la cinglera i mostrant tota la bellesa de les roques il·luminades pel sol de mitja tarda
   Anem en direcció tramuntana, per sobre la vall del Tenes, prop de Sant Miquel del Fai
    Pel camí trobem molts cireres d'arboç
  curulls de cireretes boníssimes!

  Al nostre costat esquerra, mirant a ponent, a l’altra banda del riu, veiem la petita ermita romànica dedicada a Sant Marti
  A ma dreta destaca la cascada de Sant Miquel del Fai, despenjant-se per la falla del riu Tenes
  Ressalten sobre la cinglera els edificis de Sant Miquel del Fa, ja som a prop del punt de sortida, cal baixar de la cinglera per un camí fresat i estret
   Pont d’entrada al recinte de Sant Miquel del Fai que vam trobar tancat per obres i on acabem el recorregut

 Aquesta excursió la vam fer l'octubre del 2017
   Itinerari extret de la XXIII Ronda Vallesana - Sant Quirze de Safaja de la UES ( unió excursionista Sabadell

entrades al bloc