dimarts, 15 de maig de 2018

El penyal d'Ifac a la Marina Alta


  Passejant per la platja d'Altea i contemplant de lluny el Penyal d'Ifac, vam decidir de pujar-hi.
  El penyal d'Ifac és una penya aïllada, localitzada a la població de Calp a la Marina Alta, de 332 m d'altura, que s'endinsa en la mar Mediterrània, formant una petita península.
  Aquest paratge de 47 hectàrees va ser declarat parc natural pel govern valencià el 28 de gener de 1987.
   És una enorme massa calcària que cau de manera abrupta des de 332 m d'altitud fins al mar. Està unit a terra per un istme. Per les seues característiques físiques, és un vèrtex geodèsic de tercer ordre que en el seu moment fou utilitzat per a la triangulació d'Espanya.
   Travessem la porta d’accés al parc i iniciem l’ascens per un sender, envoltat de baranes de fusta.
   Després d’un parell de revoltes ens trobem al mirador de Ponent, orientat al sud, amb unes increïbles vistes en especial sobre el morro de Toix i la serra Gelada.
   Al penyal d'Ifac s'han establit diversos poblats des de temps remots. Al peu del massís, en el seu vessant occidental, es va establir un poblat iber entre els segles IV-III aC.
   En època romana, la població va descendir a l'istme que uneix el penyal amb el continent, però troballes de ceràmiques i peces numismàtiques permeten afirmar que a l'edat mitjana es van tornar a habitar els vessants del penyal. Tanmateix, els continus atacs de navegants des del mar obligaren els habitants a descendir cap al poble de Calp i crear un sistema de vigilància per a fer front a les incursions pirates. 
    El sender ascendeix envoltat d’una vegetació única, ja que, gràcies a l’aïllament del penyal durant mil·lennis, representa un rar reducte del Terciari que no va ser envaït per les carrasques i els roures valencians.

   Ens criden l’atenció les capritxoses formes dels pins, quasi completament tombats per l’efecte dels forts vents de llevant de la zona.

   Veiem parets verticals d’esquerra a dreta, aparentment no hi ha continuïtat, però al final del sender es troba un vistós túnel artificial que comunica les vessants nord i sud.
   A començament del segle XIX es va obrir aquest túnel que travessa una de les parets per la part nord-est, des de llavors es pot ascendir per un camí fins al cim.
    El pas continuat durant dècades de visitants ha polit tant la pedra que resulta perillós el seu caminar, per la qual cosa ens ajudem de cordes instal·lades al seu interior, a modo de passa-mans, per a creuar-lo amb la màxima seguretat.

   Arribem a una bifurcació i seguim recte per a visitar l’antiga caserna dels carrabiners, una plataforma de vigilància situada a l’extrem llevantí del penyal, on gaudim d’unes vistes increïbles sobre la mar.


  De nou a la bifurcació, amb el cim a la vista i a uns quinze minuts de distància, ens dirigim en direcció oest per un sender estret i rocós

  Si be fins ací la ruta és un suau passeig, a partir d’aquest punt hi ha un cert risc de relliscada per caminar durant molts trams per roca nua, molt esvarosa inclòs quan està seca. 
 
     Ens trobem als peus d’un barranc, si alcem la vista a la dreta dalt del mateix ja podrem distingir el cim.
     Caminant vora els penya-segats de la vessant nord veiem la costa entre Calp i Moraira, amb el Montgó al fons i on únicament les taques blanques de milers de xalets aconsegueixen llevar l’atractiu del paratge.
   A punt d’arribar al cim cal fer una menuda trepada per pedra llisa, passem a pop d’una olivera i de sobte ens veiem dalt del penyal d’Ifac, vèrtex geodèsic de tercer ordre amb 332 metres de roca vertical que cauen a plom per la vessant oest.
   Una panoràmica des del cim on es veuen les Salines de Calp que ja formaven una llacuna, en temps dels grecs, s'estenia des del penyal fins a les muntanyes més pròximes. Posteriorment, va ser tancada per un cordó i reblada per arenes transportades pel vent. La llacuna fou convertida més tard en salines, que van ser abandonades al segle XVII per a després ser novament recuperades.

  Tornem pel mateix camí sempre contemplant un paisatge únic
  Al capvespre i gairebé al final del recorregut albirem Benidorm que mostra els seu perfil darrera de la serra Gelada
  Aquest és el recorregut fet
Powered by Wikiloc

dimarts, 6 de març de 2018

circular de Begur a Sa Tuna i Aiguafreda passant pel Puig Rodó


Avui fem un tomb per algunes de les cales prop de Begur
  Sortim de Begur pel Camí Vell, en direcció cap a Sa Tuna
  Al camí trobem diferents construccions que envaeixen l'espai i destrossen la natura i el paisatge..
 Arribem a Sa Tuna que és un lloc idíl·lic relativament ben conservat
  I seguim arran de mar fins a Aiguafreda pel camí de Ronda
  Aiguafreda una cala sense platja i cimentada.
   Pel camí gaudim del mar però veiem el mateix problema excessiva construccions arran de mar que desmereixen en gran part aquest espai tan bonic
   Sortim d’Aiguafreda i ens enfilem fins a Cap Sa Sal, per acabar-ho d'adobar quan hi som ens trobem el pas barrat cap a la platja per un macro hotel que envaeix tot el cap.
  Ens dirigim cap el Mirador de la Creu, on travessem l'urbanització Puig Rodó, a dalt tan sols queda l'asfalt i algun fanal decapitat.
  A dalt del mirador gaudim d'una excel·lent vista, però cal seguir un corriol que ens porta al punt més elevat per veure la platja de Pals fins a la serra de Montgri amb Torroella de Montgrí i al fons el Pirineu
  Deixem enrere el Mirador de la Creu i baixem per un corriol que més endavant ens porta a una pista forestal
 
Passem pel mas d'en Pinc una masia imponent on havia viscut Carmen Amaya
  I arribem a Begur, lloc on havíem sortit

Powered by Wikiloc

dimecres, 28 de febrer de 2018

El conjunt monumental de Coaner, romànic llombard

   Dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages, i molt proper a Súria, hi ha el lloc de masos dispersos de Coaner, amb una població de 25 habitants, centrat per la torre circular i l’església de Sant Julià, testimonis de l’antic castell medieval.
   Sortim de Súria, amb la intenció de fer una circular que ens porti fins a Coaner.
   Iniciem la ruta des del Pont de Reguant que travessa el riu Cardoner, davant de la Casa de Cal Vinader, per una pista asfaltada que porta cap a Mas Pujol
  Contemplem des d'aquest punt una panoràmica de Súria
  Pel camí ens trobem una cursa, corren amunt i avall tot enfilant cims i valls
   Aproximadament en una hora arribarem a la Font del Ferro. A partir d’aquí anirem seguint les marques grogues del PR-134 per una pista molt planera.
 Apropant-nos cap a Coaner, deixem les marques grogues i ens desviem a l’esquerra, pujant la pista gaudirem d’unes magnífiques vistes per sobre de Coaner. 
   Arribem a Sant Julià de Coaner on gaudim del conjunt de la torre i l’església romànica llombarda i del santuari de la Mare de Déu de Coaner.
   El conjunt monumental de Coaner, romànic llombard, és situat en una vall dins del Pla d'Espais Interès Natural de la Serra de Castelltallat.
   Esmorzem al resguard del Santuari que es troba a prop de l'església.
   El santuari es va erigir a l'any 1654, per perpetuar, segons la tradició, el record de la troballa de la Verge al peu del torrent, en aquest mateix punt.
    L'església de Sant Julià, juntament amb l'antiga torre del castell i la masia de can Serra, ofereixen un conjunt romànic de bellesa peculiar damunt un paisatge rocós. L'església de Sant Julià Coaner. Es troba dins del recinte del castell, al costat de la torre.
    És un edifici del segle XI. El campanar és de torre, de planta quadrada, de dos pisos, amb una coberta de lloses, a quatre vessants, i està edificat damunt de la nau central. La data pot ser una mica posterior. A l'interior del temple es conserven tres ares de pedra que pertanyent als tres altars que hi havia, un a cada absis.
    La Torre és l'únic element que ha subsistit de l'antic castell. Es tracta d'una construcció de planta circular, molt esvelta. Fou construïda cap a l'any 1000 i es pot relacionar amb altre torres de la mateixa època, com per exemple les torres de Fals.
   La torre està corronada amb merlets. L'interior està format pels baixos, dos pisos i un terrat superior. la separació dels nivells superiors es deu a dues arcades que estan situades al centre de la torre.
 Imatge antiga d'un aplec a Coaner
De tornada seguim la pista que travessa vàries vegades la riera direcció al mas de La Ribera
    Passem pel costat de Cal Jover antiga fàbrica
    I arribem a Súria seguint el curs del riu Cardoner
 Ara seguim el curs del riu fins a creuar-lo pel mateix pont que ens porta al lloc d'on hem sortit
  I arribem a Súria seguint el curs del riu Cardoner

Powered by Wikiloc

entrades al bloc