dijous, 8 de juny de 2017

Volta a l'estany d'Ivars


   L'estany d'Ivars i Vila-sana és un autèntic oasi d'aigua enmig del Pla d'Urgell. Arribem al capvespre i decidim tornar-hi demà per fer una volta complerta a l'estany.
    L'endemà iniciem el recorregut a Vilasana
   Situat al bell mig de la plana de Lleida, l'estany d'Ivars i Vila-sana és l'aixopluc de centenars d'espècies d'aus, algunes de migratòries i d'altres establertes tot l'any a la zona.
   És una conca endorreica (fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d'una regió no desemboca a la mar, sinó que ho fa en depressions interiors on constitueixen estanys i aiguamolls)
 
    La formació d'aquest estany es remunta milers d'anys enrere i és causat per les condicions geològiques d'aquests terrenys: Era una llacuna natural formada en una petita depressió interior de fons impermeable que feia que les aigües es retinguessin allà
   Tot això va canviar amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell,
   Alguns estius arribava a assecar-se completament. Antigament l'indret es coneixia com el clot de l'infern, per la terrible sequedat de l'estiu i el fred intens i desolador dels hiverns.

   Hi va haver un primer intent de dessecació l'any 1914, però no va reeixir perquè el regants de la zona s'hi van oposar. Més endavant la conjuntura històrica i el fet que els promotors del "Proyecto de Saneamiento" pretenien obtenir més terrenys de conreu va contribuir a la dessecació i desaparició de l'estany l'any 1951, en contra de la voluntat popular.
   L'estany havia restat ben viu a la memòria popular. Això va fer que després de 40 anys es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels 90, l'ajuntament d'Ivars assumí la voluntat de tirar endavant el procés de recuperació de l'estany.
   El 19 de febrer de 1993 se signa un protocol de recuperació de l'estany amb els ajuntaments d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell i la Diputació de Lleida.
   Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior amb 135ha de superfície i amb unes dimensions màximes de 2500 metres de llargada, 800 metres d'amplada i una profunditat de 3,8 metres
   Actualment es tracta d'una llacuna d'aigua dolça. L'aigua d'entrada, arran del projecte de recuperació que s'hi ha executat, prové del canal d'Urgell i correspon a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recuperació. El desguàs de l'estany drena vers un afluent del riu Corb.
    Al llarg de l'estany s'hi han recreat illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.
   Nosaltres fem la volta a peu, a través d'un camí principal ben senyalitzat d'uns dos quilòmetres i mig de longitud, del qual també surten altres camins que ens permeten recórrer altres indrets del Pla d'Urgell.
   Hi ha dues zones d'arribada, una a cada extrem, amb aparcament, caseta d'informació i plafons d'interpretació d'on parteix un itinerari naturalista principal que les enllaça.
    Al llarg del recorregut pel perímetre de l'estany trobem diversos punts d'observació d'ocells, construïts amb fusta i que permeten observar-los sense espantar-los.

  A l’entorn de l’estany i al llarg de les sèquies i canals d’aigua, s’hi desenvolupen comunitats vegetals pròpies de zones humides. Entre aquestes comunitats, cal assenyalar el canyissar i el tamarigar, tot i que també s’hi localitzen freixes de fulla petita, àlbers...
   Les aus aquàtiques poblen l’espai, amb la presència de la fotja, el cabusset, el cabussó emplomallat, l’ànec collverd, el corriol petit, el camallarg, una important colònia reproductora de gavina riallera i altres espècies
   També hem vist diferents nius de cigonyes, un davant de la masia Cal Sinen i
   L’altre al bell mig de l’estany
    L'historiador Josep Maria Solé i Sabaté ha dirigit un treball de recerca històrica a través d'entrevistes a gent gran de la comarca que reconstrueix la importància que va tenir al seu dia l'estany per a l'economia i la vida social de la gent del Pla d'Urgell, i el que va significar la seva dessecació a mitjan segle XX.
 
  Fem l’última volta a l’estany quan els sol ens acomiada de nou

dilluns, 29 de maig de 2017

De Mollerussa al salt del Duran, arran de la sèquia, fins a Vilanova de Bellpuig i Golmés

    Des de Mollerussa, on hi ha l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, surt una ruta a peu que ressegueix un tram de la tercera sèquia, fins a un saltant d’aigua, anomenat salt del Duran. És un itinerari totalment planer i molt agradable, ja que en tot moment voreja el traçat del canal.
   Sortim de Mollerussa, seguim pel camí arran de la Séquia Tercera del Canal d’Urgell, fins arribar al salt del Duran (una antiga instal·lació hidroelèctrica), de tornada passem per dos pobles Vilanova de Bellpuig i Golmés.
    El canal d’Urgell es va construir a mitjans del segle XIX per transportar aigua del Segre als camps de les comarques del pla de Lleida. En total, aquesta gran obra hidràulica recorre 144 km, regant els camps de les comarques de Ponent.
   A l'esquerra del salt es troba una antiga farinera que aprofitava el salt d'aigua per fer llum
Anem pel camí arran de la Séquia sota l’ombra d’una filera de plàtans que fa el camí molt agradable i ens preserva de la calor.
     Diferents saltants d’aigua ajuden a salvar el desnivell d’aquesta plana per on circula.
    A l’altra banda veiem el Pantà de la Pleta, curull d’aigua on els arbres estan mig coberts
  
   L’altra pantà de la Boquera de Miralcamp és a prop
     Arribem al Salt del Duran, espectacular, un salt d'aigua on antigament es produïa llum.
    El recinte, propietat de l'Ajuntament de Mollerussa, és una enclotada on hi ha un edifici amb el generador per fer llum, mig en runes i força abandonat
   Deixem enrere el Salt del Duran, creuem el pont sobre la Sèquia i ens dirigim cap a Vilanova de Bellpuig
   Fem un tomb pel poble fins l’església de Sant Pere,
   l’antic Ajuntament, la plaça porxada ...
   Deixem Vilanova enrere pel camí de Mollerussa que seguim entre camps de conreu de cereals i fruiters
   Abans d’arribar a Golmés passem a prop d’un petit embassament, el pantà de l’Horta.
   A tocar del pantà, surt el camí del Vedats que seguim fins arribar a l’entrada de Golmés.
   Fem una passejada pel poble per alguns dels carrers i places com: el carrer del Portal, la plaça Major, el Passeig de les Magnòlies...
   Sortim de Golmés i seguim pel camí de les Borges Blanques fins a Mollerussa,
   L'últim salt d'aigua, a Mollerussa es troba davant mateix de l'edifici de la Casa Canal d'Urgell que és la seu social de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell i acull també el Museu del Canal d'Urgell.

Powered by Wikiloc

dimarts, 23 de maig de 2017

Ruta dels 3 pantans i castell de Sant Iscle a Vidreres


   Ruta circular que recorre, primer per zona agrícola i desprès per una agradable zona de bosc mediterrani, diferents punts interessants com són el Castell de Sant Iscle, els pantans d’en Llobet i les restes d’un aqüeducte
   Iniciem la ruta molt a prop del mas de La Torre d'en Llobet, que és una masia fortificada amb una torre de defensa de quatre plantes i amb un molí modernista, de torre hexagonal.
    Ens trobem envoltats de grans camps de conreu i bosc d’alzines i de ribera amb canyissars al voltant dels pantans de Llobet.
    Seguim el camí molt ombrívol a través d’un bosc d’alzines esplèndid i molt ben conservat, amb la nostra riera de Llobet a la dreta, i el canal que duia l'aigua dels pantans fins a la casa, a la nostra esquerra.
    Diversos cursos d’aigua que neixen en aquest espai i, passant per la plana agrícola de Vidreres, acaben desembocant a l’Estany de Sils. En concret la riera d’en Llobet desguassa al riu Reclar que al mateix temps alimenta l’estany de Sils
   Els pantans es troben a 500 metres de la torre d’en Llobet. Aquests pantans foren construïts per la família Llobet a la riera del mateix nom, per regar els camps.
   Voregem per l’esquerra el primer pantà. El primer pantà és força gran, i està gairebé ple d'aigua, procedent de tots els petits torrents que el nodreixen.
   Trobem restes de la conducció d’aigua que s’utilitzava antigament, un petit aqüeducte de poc més de sis metres de longitud fet amb maó i pedra, amb un únic pilar intermedi. A la part superior encara es pot observar el canal que transportava l’aigua.
    A poca distància trobem ja el segon pantà. Travessem el segon pantà amb molt de compte passant per damunt la paret.
   Després del segon pantà, busquem de nou el camí per enfilar-nos fins al castell de St. Iscle passant per davant de Cal Morell. En aquest punt es perd el camí que retrobem de nou tot travessant un camp
     Ens apareix de sobte el perfil del castell amb la seva torre d’homenatge, la part més antiga, datada dels segles XI - XII en primer terme, que s'alça uns 15m. en tres pisos.
    El castell es tracta d'una fortificació feudal, pertanyent als bescomptes de Cabrera com la majoria de castells que es troben per aquestes contrades.
    Darrere el castell hi ha les restes de l'església de St. Iscle i Sta. Victòria, molt deteriorada, on es pot apreciar una petita part de l'absis.
   S’hi poden veure dues fases en la seva construcció. La primera del S.XI-XII amb la torre, els murs adossats, la cisterna i la capella dedicada a Sant Iscle i santa Victòria.
  Una segona fase del S.XIV amb la resta de les torres, murs atalussats i el revestiment de murs antics.
    Retornem al punt d’inici per un altre camí que tanca la ruta circular.
      A Vidreres hi ha la fira del tractor
   A la tarda el grup Trementinaires ens va fer ballar amb la seva música i va tancar una jornada complerta de descoberta al matí i de festa a la tarda.
* * *

entrades al bloc