Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripollès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripollès. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’abril del 2017

Ascens al Bestracà entre la Garrotxa i el Ripollès


   Anem altre cop a la Garrotxa, per seguir un nou itinerari, l’ascens al Bestracà.
   D’Oix, anem cap a l’ermita, castell i cim del Bestracà, baixem cap a la vall d’Hortmoier i seguint les rieres de Beget i Oix, retornem al punt de sortida.
   Sortim d’Oix travessant el poble i prenem un camí que s’enfila tot creuant varies vegades la pista.
   Arribem als camps del Peirer amb la masia del Peirer. Es troba ubicada, en un indret privilegiat on domina tot la vall d'Oix.
    Una galeria formada per sis arcs que li confereixen un aspecte majestuós. Els murs de pedra i una escala que dóna accés al pis superior.
   Arribats al coll de Bestracà, veiem el Pirineu nevat al fons, la masia i l’ermita de Sant Andreu de Bestracà
    Una amplia pastura als peus de la masia
   L'ermita de Sant Andreu de Bestracà s'ubica en un preciós pla herbat, a solana i amb magnífiques vistes.
   L'ermita està documentada ja l'any 977, tot i que l'edifici actual és del segle XII. Té un campanar inacabat.
   Prenem un camí que per sobre de l’ermita, travessa el bosc d’alzines i diferents feixes fins dalt del cim.
       Al cim, en un caos de rocs, trobem les primeres restes del castell de Bestracà, en estat absolutament ruïnós. Al bell mig d'aquestes hi ha les ruïnes de Sant Julià de Bestracà, el punt més alt de la serra (1.058 m). L'absis, de planta rectangular, està datat del segle IX.
    Al capdamunt de les ruïnes trobem un vèrtex geodèsic.
  Des d'aquí, les vistes cap al nord, amb el Comanegra com a principal protagonista, són fantàstiques.
Aquest està molt ben flanquejat pel puig de les Bruixes i el Pirineu nevat al fons, amb el Canigó.
    Cap a l'est, el Bassegoda, la cresta de Ferran...
   La baixada força pronunciada i constant per la tartera que creuem en zig zag fins a la Portella, cruïlla de camins on girem a la dreta
    Arribem a les Feixanes amb una imponent alzina que aguanta en peus mig descalçada la impressionant arrel.
    Les Feixanes està en estat pràcticament ruïnós, té una doble entrada, amb una era amb restes d'enllosat.
   Arribem al coll Joell, a tocar de les ruïnes de la masia del mateix nom. Des d'aquí contemplem el Bestracà que hem deixat enrere i l'inici de la vall d'Hortmoier.
   Creuem la riera de Beget i anem cap a Plansesilles, prat de muntanya, al bell mig de la vall, entre boscos, en plena fondalada hi trobem dos roures colossals, considerats arbres monumentals, Els roures del Rei.
    La vall d'Hortmoier, amb prats oberts al seu bell mig.
   Al capdamunt d'un sender se'ns apareix de cop l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier, de construcció senzilla, esmentada ja l'any 977, restaurada l'any 2004.
     Creuem la riera de Beget de nou i seguim paral·lels a la riera un bon tram.
    A l'altra banda de la riera hi trobem el Salt dels Lliberals. “L'origen d'aquest topònim l'hem de situar durant la primera guerra carlina. Els voluntaris liberals de la Pobla de Lillet foren empresonats i duts fins aquest punt. Aquí els varen obligar a caure daltabaix de la cinglera”
   Mentre observem el salt dels Liberals veiem una cabra que s’enfila al mig de les roques
     Passem el Pont Trencat, deixem enrere el camí a l'esquerra que ens duria cap a les Escales.
    Arribem a can Pei, casa rural i passem pel davant del castell d’Oix.
     Acabem l’itinerari finalment a Oix d'on havíem sortit.
    Hem preparat aquesta sortida per fer-la amb el centre excursionista de Terrassa CET

dimarts, 29 de novembre del 2016

Castell de Milany al Bisaura i fageda del Barretó o Bonvac


   Anem a la serra de Milany amb la intenció de travessar la fageda de Bonvac i arribar-nos fins a un cim característic del Bisaura, el Castell de Milany situat dalt d'un contrafort rocós.
    Estem a la subcomarca del Bisaura que està situada al nord de la comarca d'Osona, fent frontera amb el Ripollès i està formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora i Vidrà.
    Aquest terreny, aïllat de la Plana de Vic, formava part del Ripollès en una primera divisió comarcal del 1932, mentre que el 1990 va passar a ser de l'Osona.
   Passat Santa Maria de Besora, en el punt quilomètric 9,2, trobem a l’esquerra, senyalitzat, el camí del castell de Milany. El seguim durant uns 4,5 kilòmetres per una pista en força mal estat, fins arribar al mas de del Barretó i la seva capella on deixem el cotxe.
   Un cop passada la masia del Barretó, hi ha una cruïlla amb un pal indicador, prenem el camí del mig indicat com camí del Castell de Milany i del morro del Quer.
  Deixem uns metres la pista, per acostar-nos al Morro del Quer on tenim unes vistes impressionants sobre la vall de Llaers on veiem el castell del mateix nom al fons de la vall
   La masia La Sala
   Entrem a la fageda del Bonbac o del Barretó, el camí és una catifa de fulles
   Situada a l’obaga del Puig de Sant Jaume, a la zona de Llaés, una de les fagedes més importants de Catalunya, comparable i del mateix nivell que les famoses fagedes d’en Jordà (Santa Pau, a la Garrotxa) o de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló, a Osona).
     Dins l’obaga penetra algun raig de llum
   Els arbres monumentals que s’enfilen des del fons de la cinglera on corre la riera de Milany
      Deia Ramon Vinyeta en el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya (1985) d’aquesta fageda: “Dotzenes d’exemplars monumentals, d’un perímetre superior als 4 m. i amb alçàries per damunt dels 30 m., arrelen als faldars del Puig de Sant Jaume, formant la ben dita Fageda de Bonbac”.
     Travessem la riera de Milany
    
    I arribem al pla de les Basses on i ha la Masia de Milany
   Deixem enrere la masia i ens enfilem pel Pla del Castell fins arribar al peu del cim rocós on hi ha les restes del castell
    El voltem pel peu fins trobar el camí d’accés a dalt del penyal
   El Castell de Milany, és un cim característic del Bisaura, amb una alçada de 1526 metres. Antigament era un punt molt important per la seva situació estratègica.
  Veiem fins al Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat vers migdia.
   Per l’altra banda Cadí, Puigmal, Bastiments i el Canigó lleugerament emblanquinats
    Les restes del castell de Milany es situen a 1.525 m en un roquer al terme municipal de Vidrà , al límit amb Vallfogona de Ripollès. Trobem cites del castell en documents de l’any 962, com a castell pertanyent al comtat de Besalú.
    Les poques restes que queden avui responen a la reconstrucció del segle XIII. Amb la recent restauració s’han afermat les parets i elements que resten drets i s’hi ha bastit una miranda. Vèrtex geodèsic i taules d’orientació.
   Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà amb totes les seves parròquies, i també, tal volta per agregació posterior, el terme de Llaers amb el seu petit castell.


   Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú, que el governaren a través del seu vescomte. El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la seva funció defensiva
 Tornem pel mateix camí amb la intenció de fruir de nou del passeig per la fageda ara ja amb la llum de la tarda.
    A l’altra banda de la fondalada ens sorprèn la vista de la balma obrada dels Fleus
   En Ramon Vinyeta, en una de les seves publicacions "El Vidranès" (Ed. Celblau. Torelló, 1986) diu: "A la serra de Milany, a les proximitats de la masia del propi nom, del terme municipal de Vidrà, però en terme de Llaés, es troba un grup de balmes troglodítiques, essent les principals la balma del Teixidor, la del Burbau, els Fleus, la Baumassa i la Baumeta. Tenen un interès remarcable ja que persones que hi van néixer encara viuen en l'actualitat. Concretament, la balma del Teixidor, la més notable, espaiosa i confortable, fou habitada fins l'any 1952, i els testimonis fotogràfics que en posseïm són abundosos i de gran interès. És possible que mil anys enrere fos un poblat ibèric-troglodita, del qual en som descendents els que vivim en aquestes comarques".
Les primeres ombres del capvespre cobreixen les valls quan acabem el recorregut.

Powered by Wikiloc

Powered by Wikiloc
* *

dilluns, 17 d’octubre del 2016

De Vilallonga del Ter fins a Camprodon


   Anem a Vilallonga del Ter amb la intenció de seguir el camí que corre paral·lel al riu Ter fins a Camprodon
   Vilallonga de Ter està documentat des del 1011. Al seu terme tenien propietats el monestir de Ripoll i el de Camprodon. Els Descatllar, senyors del castell del Catllar, era una de les famílies més importants als segles XIV i XV.
                                                                                                           La Roca de Pelancà
       És un municipi molt escampat i li corresponen els poblets de la Roca de Pelancà, Abella i Tregurà
     L’església parroquial de Sant Martí, inicialment un edifici romànic de mitjan segle XII, modificat després.
   Al nord s'alcen els cims que separen les valls del Ter i del Freser: el puig de Balandrau (2 579 m) i el Puig Cerverís (2 202 m), al límit amb els termes de Queralbs i Pardines.
  Sortim de Vilallonga de Ter, creuem el Ter, i seguim el Camí de les Eugues
   En aturem a la font Blanca i la font Negre.
   Seguint un camí ben fressat fins arribar al poble de la Roca

       situat a la solana d´un gran penyal a redós del que fou el Castell de la Roca.
   La Roca és catalogat com a bé cultural d´interès nacional.
   El grup de cases que el conformen es troben esglaonades i adossades al penyal,
   des d´on es pot apreciar l´ Església de la Mare de Déu de la Pietat, un edifici d´origen romànic de mitjans del segle XII, que ja que ha estat reformat més d´una vegada.
   Sortim del poble per un estret corriol de baixada. Seguim el sender arran de prats, a prop baixa el riu Ter

     Passem per l'oratori de la Verge del Raïm
       Creuem alguns torrents per mitjà de ponts penjats que ens ajuden a travessar el desnivell creat per l'aigua
  A l'entrada de Camprodon, passem per la font Forcarà, arribem al pont Nou i el creuem
    acabem el recorregut tot visitant la vila de Camprodon

Powered by Wikiloc
* * *

entrades al bloc