dijous, 6 d’abril de 2017

Ascens al Bestracà entre la Garrotxa i el Ripollès


   Anem altre cop a la Garrotxa, per seguir un nou itinerari, l’ascens al Bestracà.
   D’Oix, anem cap a l’ermita, castell i cim del Bestracà, baixem cap a la vall d’Hortmoier i seguint les rieres de Beget i Oix, retornem al punt de sortida.
   Sortim d’Oix travessant el poble i prenem un camí que s’enfila tot creuant varies vegades la pista.
   Arribem als camps del Peirer amb la masia del Peirer. Es troba ubicada, en un indret privilegiat on domina tot la vall d'Oix.
    Una galeria formada per sis arcs que li confereixen un aspecte majestuós. Els murs de pedra i una escala que dóna accés al pis superior.
   Arribats al coll de Bestracà, veiem el Pirineu nevat al fons, la masia i l’ermita de Sant Andreu de Bestracà
    Una amplia pastura als peus de la masia
   L'ermita de Sant Andreu de Bestracà s'ubica en un preciós pla herbat, a solana i amb magnífiques vistes.
   L'ermita està documentada ja l'any 977, tot i que l'edifici actual és del segle XII. Té un campanar inacabat.
   Prenem un camí que per sobre de l’ermita, travessa el bosc d’alzines i diferents feixes fins dalt del cim.
       Al cim, en un caos de rocs, trobem les primeres restes del castell de Bestracà, en estat absolutament ruïnós. Al bell mig d'aquestes hi ha les ruïnes de Sant Julià de Bestracà, el punt més alt de la serra (1.058 m). L'absis, de planta rectangular, està datat del segle IX.
    Al capdamunt de les ruïnes trobem un vèrtex geodèsic.
  Des d'aquí, les vistes cap al nord, amb el Comanegra com a principal protagonista, són fantàstiques.
Aquest està molt ben flanquejat pel puig de les Bruixes i el Pirineu nevat al fons, amb el Canigó.
    Cap a l'est, el Bassegoda, la cresta de Ferran...
   La baixada força pronunciada i constant per la tartera que creuem en zig zag fins a la Portella, cruïlla de camins on girem a la dreta
    Arribem a les Feixanes amb una imponent alzina que aguanta en peus mig descalçada la impressionant arrel.
    Les Feixanes està en estat pràcticament ruïnós, té una doble entrada, amb una era amb restes d'enllosat.
   Arribem al coll Joell, a tocar de les ruïnes de la masia del mateix nom. Des d'aquí contemplem el Bestracà que hem deixat enrere i l'inici de la vall d'Hortmoier.
   Creuem la riera de Beget i anem cap a Plansesilles, prat de muntanya, al bell mig de la vall, entre boscos, en plena fondalada hi trobem dos roures colossals, considerats arbres monumentals, Els roures del Rei.
    La vall d'Hortmoier, amb prats oberts al seu bell mig.
   Al capdamunt d'un sender se'ns apareix de cop l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier, de construcció senzilla, esmentada ja l'any 977, restaurada l'any 2004.
     Creuem la riera de Beget de nou i seguim paral·lels a la riera un bon tram.
    A l'altra banda de la riera hi trobem el Salt dels Lliberals. “L'origen d'aquest topònim l'hem de situar durant la primera guerra carlina. Els voluntaris liberals de la Pobla de Lillet foren empresonats i duts fins aquest punt. Aquí els varen obligar a caure daltabaix de la cinglera”
   Mentre observem el salt dels Liberals veiem una cabra que s’enfila al mig de les roques
     Passem el Pont Trencat, deixem enrere el camí a l'esquerra que ens duria cap a les Escales.
    Arribem a can Pei, casa rural i passem pel davant del castell d’Oix.
     Acabem l’itinerari finalment a Oix d'on havíem sortit.
    Hem preparat aquesta sortida per fer-la amb el centre excursionista de Terrassa CET

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Garrotxa "en estat pur". Una delícia.

Josep Balius Planellas ha dit...

Preciosa excursió i reportatge Maria, una delícia haver-lo pogut llegir i gaudir. Una abraçada.

maria moncal ha dit...

És veritat !
La Garrotxa té infinits racons amagats que són una meravella!

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep,és un itinerari magnífic! molt recomanable!

entrades al bloc