dijous, 30 de març del 2017

De les Basses de Monars fins a Oix pel torrent del Toll i la vall d'Hortmoier


    Anem fins a les basses de Monars a l’Alta Garrotxa, per iniciar el camí cap a Maians passant per Monars i baixant pel torrent del Toll fins a la vall d’Hortmoier tot creuant la riera de Beget per després seguir-la de forma paral·lela fins a Oix.
   A la carretera que va de Rocabruna a Beget enfilem per una pista que ens porta fins a les Basses de Monars, on deixem el cotxe. Passem pel costat mateix de la Bassa de Monars, la vista és espectacular
   Seguim un corriol que ens porta fins a una tanca on s’obre pas a un sender
    el camí va baixant fins trobar un gran corral abandonat, el corral del Mas Mitjà
   seguim baixant tot travessant boscos Veiem l’ermita romànica de Monars a baix del torrent
   Passem per davant d’un parell de cases, el mas Mitjà
  Arribem a Monars. És situat al vessant meridional de la serra de Monars, que s’estén entre el coll de Malrem (W) i de les Falgueres (E) i separa les conques del Fluvià (termes de Beget i d’Oix) i del Tec (terme de la Menera, al Vallespir); culmina al puig de Comanegra (1 558 m alt.).
    L'església romànica i antiga parròquia de Sant Feliu (o Sant Sebastià) de Monars, citada des del 1064. Construcció romànica dels segles XI i XII, Amb un absis trapezial i un campanar d'espadanya rústec.
     Esmorzem a aquest indret, el lloc es veu ben arranjat. De lluny se sent un petit motor i una parella que llauren un petit camp
     Seguim el camí i travessem un bosc fins arribar al Mas de l’Om.
   Arribem a Maians, on hi viuen dos germans que ens expliquen una mica la vida que hi fan i el que han trobat entre les runes de la casa i el castell.
    Sant Miquel de Maians és una església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una antiga església parroquial, avui gairebé desapareguda.
   De l'església romànica resten en peu tan sols uns panys de paret pràcticament ensorrats i diversos carreus que formen part del corral de la masia de Maians.
  Ens dirigim cap al Torrent del Toll
   Cerquem el camí de baixada pel torrent del Toll, ens costa trobar l’inici ja que seguim un camí que ens portava cap a Talaixa, reculem fins que trobem un trencall a la dreta i entrem al torrent
   La baixada pel torrent del Toll és complicada i llarga, el camí es perd, esllavissades, poca o gens de cobertura, vam tenir dificultats per seguir el camí correcte
    Seguim una guia que ja ens adverteix d’alguns passos difícils i hem de recular fins a tres vegades per no veure clar el camí o per equivocació. Arribem a una cruïlla, un camí que mena a Talaixà, nosaltres el deixem a l'esquerra, a prop hi ha un excel·lent mirador
   Seguim baixant pel torrent i després per una pista més ampla que ens mena fins a a la vall d’Hortmoier i de sobte ens apareix Sant Miquel d’Hortmoier per darrera.
   Donem la volta i la contemplem Aquesta és una ermita rural, de construcció molt senzilla, esmentada ja l'any 977. Es va restaurar l'any 2004.
   Ja dins la vall, anem cap el pla de Planesilles. És un prat de muntanya, entre boscos, en plena fondalada. Al fons de la vall es veu l'esvoranc del Torrent del Toll per on hem baixat.

 
   A Plansesilles, a més, hi trobem, dos roures colossals, considerats arbres monumentals. S'anomenen els roures del Rei.
     Es calcula que tenen entre 450 i 500 anys i són dins el catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya.
   Deixem aquest fantàstic indret i creuem la riera de Beget, com que ha plogut molt l’aigua cobreix les passeres i ens hem de descalçar per creuar-la.
   Després seguim paral·lels a la riera que en alguns moments s’engorja i la contemplem des del camí
     Al final del camí seguim un curt tram de carretera, on ja veiem aprop el perfil d'Oix
   Ja és fa fosc quan arribem a Oix i decidim quedar-nos a descansar a l’Hostal

Powered by Wikiloc

2 comentaris:

El pare ha dit...

Heu visitat uns racons amagats i molt poc coneguts de l'Alta Garrotxa. Les vistes amb el Pirineu nevat són espectaculars. M'ha agradat especialment veure imatges de Sant Miquel d'Hortmoier, església de la què n'he sentit a parlar molt.
Gràcies per aquestes imatges, Maria.
Una abraçada.

Racons de la nostra terra ha dit...

A la Garrotxa hi ha racons espectaculars i com molt bé dius poc coneguts que val molt la pena conèixer
Una abraçada

entrades al bloc