dilluns, 21 de novembre de 2011

d'Axat a Sant Pau de Fenollet, un passeig per la Fenolleda

Teniem la idea d’acostar-nos fins a Sant Pau de Fenollet per visitar l’antic monestir i el seu famós Capitell o Chapitre (campanar poligonal) i també descobrir la Fenolleda o Fenollet, que havia format part del comtat d’Urgell i de Cerdanya.
De Sant Pau de Fenollet
Al 990 La Fenolleda va passar a ser vescomtat sota vassallatge dels comtes de Besalú, en repartir-se els dominis d'Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i posteriorment dels comtes de Barcelona. Amb el tractat de Corbeil del 1258, la Fenolleda va passar definitivament a la corona francesa.

Pel camí ens aturem a Axat ja en el límit de la Fenolleda.
El poble està envoltat de muntanyes boscoses i barrancs que formen un anell de color verd, en un estret corredor pel qual passa la carretera, el tren i el riu Aude sota una façana de penya-segats.
De Axat - Aude - Occitània
Ens enfilem fins a les ruïnes del castell, on hi ha l'església situada sobre un aflorament rocós que ofereix una perspectiva extraordinària sobre el poble. Era un lloc estratègic que controlava la capçalera del riu, i l’accés a la Fenolleda i el Capcir.

El Pont Vell, en perfecte estat, demostra la importància dels fluxos de trànsit en els segles XVI i XVII,
Un ferrocarril de 100 anys d'edat, el "Pays Cathare Tren Turístic"
Seguint el riu Aude veiem de cop el castell de Puilaurens encimbellat dalt d’un turó d’agulles de pedra, es pot veure des de bastant lluny fàcilment, ja que queda enfilat dalt d'una muntanya rocosa que ocupa tot el cim que el fa bastant espectacular. L'accés està rodejat de bosc fins a arribar a les escales del castell, on es pot comprovar que havia de ser molt difícil de conquerir ja que només es pots passar per un únic lloc.
De castell de Piularens - Occitània
Puilaurens pertanyia a l’antic vescomtat de Fenolleda. Va resistir a Simó de Montfort i als seus successors, fins el final de la croada. Molts diaques càtars, es van refugiar en aquest castell després de la caiguda de Montsegur.
La frontera entre la Fenolleda i el Rosselló s'ha mantingut històricament estable. Durant cinc segles, des del tractat de Corbeil fins al tractat dels Pirineus, va ser la frontera política entre el Regne de França i el Principat de Catalunya. Lingüísticament també ha estat la frontera entre l'occità i el català.
La Fenolleda i les seves arrels (Renada-Laura Portet - 28/08/1927)
La Renada, que va néixer a Sant Pau de Fenollet (la Fenolleda), explica el significat del seu nom, recorda les seves arrels i la vida al poble.
La Fenolleda pertany a Occitània , però a vegades la trobem com si formés part dels Països Catalans, el motiu és perquè ja fa uns anys la divisió administrativa francesa l'inclou juntament amb tots els territoris de la Catalunya Nord dins la regió dels Pirineus Orientals.

Un altre poble amb encant, Caudiers de Fenolleda, en occità Caudièrs de Fenolhet,
era una antiga vil•la romana i el seu nom original Calders, degut probablement a les surgències d’aigua de les fonts termals.
De Caudiers de Fenolleda
Els carrers i carrerons ens mostren imatges de cases antigues que han sobreviscut al pas del temps entre elles la torre del veguer del segle XIII

Arribem a Sant Pau de Fenollet (Fenolleda) i busquem l’edifici més emblemàtic – l’Abadia benedictina i més tard col•legiata, situada a la vila que fou cedida a l'abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l'any 1000 perquè hi edifiqués un monestir.
El 1078 el comte Bernat II de Besalú l'uní a l'abadia de Moissac, a la qual pertanyé tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda i altres indrets del Rosselló.
De Sant Pau de Fenollet
busquem el Capitell o campanar que creiem ha de sobresortir d’entre les cases, ens hi apropem tot buscant la porta d’entrada, però en el seu lloc hi ha un centre d’informació turística, que al mateix temps és l’accés al monestir, ens atenen molt bé i fem una llarga i completa visita, el més interessant és el Chapitre o Capitell
De Sant Pau de Fenollet
està ben restaurat i des de dalt del campanar poligonal, el famós Chapitre, és veu una vista complerta del poble i les vinyes que l’envolten. Ens hi estem una bona estona i després a la planta baixa veiem el que queda de l’església, d’estil gòtic tardà, molt enrunada, composta d'una nau amb capelles laterals i absis pentagonal amb unes bigues que li donen suport, també la transformació d'una part de la colegiata, que durant la revolució francesa va ser venuda com a propietat nacional i es convertí en apartaments privats, que avui dia formen part del museu històric i de la vida rural.
El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar de l'antiga abadia.

Ens ha quedat gust de poc i tornarem perquè ens queden molts indrets i històries per descobrir.
*
*

4 comentaris:

El pare ha dit...

Maria,
Un altre reportatge interessantíssim i ben documentat tant a nivell literari com gràfic.
Ens queda una mica lluny, però després d'aquest tastet les ganes de visitar-ho hi són.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

moltes gràcies Manel,
celebro que t'hagi agradat i estic segura que no et decebrà si t'hi acostes i fas un tomb.
una abraçada

Francesc Cladellas ha dit...

El reportatge es defineix amb una paraula EXCEL·LENT
Salut,
Francesc

maria moncal ha dit...

gràcies Francesc! hauriem de fer una altra sortida,oi? en Joan m'ho va comentar però ja fa dies i no n'he sabut res més.
salutacions cordials
maria

entrades al bloc