Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vallès oriental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vallès oriental. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de juny del 2018

De Sant Miquel del Fai a Sant Pere de Bertí


   Anem a Sant Miquel del Fai amb la intenció de fer una circular tot arribant a Sant Pere de Bertí que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat damunt i al nord dels Cingles de Bertí, al límit amb els termes de Bigues i Riells i el Figueró.
   Seguim les marques del GR 5 que porta cap a Centelles, és un camí asfaltat que voreja el caire de la cinglera de la Vall de Riells
  Trenquem a la dreta i traspassem el torrent del Rossinyol per sobre de la Balma de la Roca Gironella.
  Arribem a un edifici en estat ruïnós anomenat  Casa dels Frares, com molts de la contrada. Vista panoràmica sobre la vall del Tenes
   El camí va planejant per les planes de Soler de Bertí i per sobre de la cinglera de la casa de l’Ullà
   Deixem a ma esquerra la pista que mena a la casa de Barnils i seguim a ma dreta per una pista que baixa fort vers al sot de Barnils
  Al costat d'una alzina veiem els senyals de GR5
   Arribem a Sant Pere de Bertí, A la banda de migdia hi ha el cementiri i adossada a l'església hi ha la sagristia i un comunidor que presideix l’entrada del clos del pati de l’esglesiola, on hi passem una bona estona tot descansant sota l’ombra i reposant energia tot fent un mos i prenent alguns apunt d’aquest indret tan bonic
   L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara.
    La porta d'accés també és amb arcada adovellada. Un nou element a la façana de la rectoria, un rellotge de sol.
   El lloc apareix documentat en les fronteres més antigues de la diòcesi de Vic, l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L'indret eclesiàstic apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino.
   Va ser el centre d'una sèrie de masies força disperses que s'han anat abandonant. L'any 1718 només es comptabilitzaven 55 habitants.
    A les seves proximitats s'ubica la capçalera del torrent de Bertí, afluent per l'esquerra del riu Tenes.
   Deixem sant Pere de Bertí i baixem suaument pel sot de Carós, traspassant el torrent del mateix nom
   El camí va planejant i s’enlaira per sobre de la cinglera que es forma sobre el torrent de Puigfred, tot obrint-se sobre la vall del Tenes
   Per damunt nostre, ens domina la casa de l’Ullà
   La recuperació vegetal després de les cremades és molt esponerosa
   El camí que continua planer va dibuixant-se per sobre de la cinglera, cada cop més obert.
  A sota nostre tenim Riells del Fai, més enllà Sant Feliu de Codines, a ma esquerra Bigues i Santa Eulàlia de Ronçana
  L’alzinar que es va salvar del foc, ombreja el camí en aquest indret

   Traspassem el torrent de l’Unyó   El camí va retallant-se tot revoltant la cinglera i mostrant tota la bellesa de les roques il·luminades pel sol de mitja tarda
   Anem en direcció tramuntana, per sobre la vall del Tenes, prop de Sant Miquel del Fai
    Pel camí trobem molts cireres d'arboç
  curulls de cireretes boníssimes!

  Al nostre costat esquerra, mirant a ponent, a l’altra banda del riu, veiem la petita ermita romànica dedicada a Sant Marti
  A ma dreta destaca la cascada de Sant Miquel del Fai, despenjant-se per la falla del riu Tenes
  Ressalten sobre la cinglera els edificis de Sant Miquel del Fa, ja som a prop del punt de sortida, cal baixar de la cinglera per un camí fresat i estret
   Pont d’entrada al recinte de Sant Miquel del Fai que vam trobar tancat per obres i on acabem el recorregut

 Aquesta excursió la vam fer l'octubre del 2017
   Itinerari extret de la XXIII Ronda Vallesana - Sant Quirze de Safaja de la UES ( unió excursionista Sabadell

dimecres, 11 de juny del 2014

D'Ansovell al Santuari del Boscalt



    Passejada que surt del poble d'Ansovell i que d'una forma planera ens acosta al santuari del Boscalt, al peu del Cadí. Una excursió senzilla a un indret molt bonic
   Creuem el poble d'Arsèguel, ens acostem a les parets del Cadí que tanca la Cerdanya i la capçalera de l'Alt Urgell amb una impressionant muralla de parets i canals molt verticals.
    Sortim d’Ansovell pel costat de l'església, carrer amunt i prenem el camí vell del santuari de Boscalt, seguim un tram del sender GR 150, deixem a l'esquerra la pista forestal que serà la que prendrem de tornada.
      Ansovell està situat a 1338 metres d’altitud al vessant septentrional de la serra del Cadí, sota el coll de Boscal, a l’esquerra del riu de Cava. Forma part del Parc Natural del Cadí- Moixeró. És la capital del municipi de Cava, el nucli més poblat amb 35 habitants aproximadament. les cases situades al pendent del riu Moixol, estan apinyades al voltant del turó, algunes amb balconades de fusta.

 
   Al fossar o cementiri, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església de Sant Martí, avui en ruïnes, amb la volta esfondrada, i mig coberta de vegetació. L’església apareix anomenada per primer cop en un document de l’any 1037, amb el nom de Sancti Martini de Nansovel. Destaca la porta d’entrada amb una arquivolta triple i tres finestres al centre de l’absis i les altres dues a la façana sud El campanar d’espadanya s’entreveu a la façana de ponent.
     Som a mitjans de maig i les muntanyes conserven força clapes de neu. El camí frondós s’enfila per entre el bosc, les pluges i el desglaç han donat a la vegetació un verd intens amb totes les tonalitats possibles, les flors apareixen arreu i l’olor que desprenen perfuma l’aire.

 Les imatges parlen per si soles el blanc de les flors es confon amb els núvols i la neu.És un esclat de primavera que empeny suaument l’hivern que sembla que no vol desaparèixer del tot

   Quan arribem al santuari de la Mare de Déu de Boscalt, 1.449 m, situat en una àmplia esplanada de prats amb una perspectiva impressionant on el santuari destaca retallat al fons de les parets del Cadi
     El santuari del Boscalt és una ermita, d’una nau amb capelles laterals i la torre campanar. A la casa annexa hi havia una petita comunitat religiosa que més tard va ocupar uns ermitans.Al segle XIX amb la desamortització de Mendizábal es va expropiar excepte l'església i el campanar. L'any 1855 la resta de dependències van passar a ser propietat de l'Estat que ho va vendre en subhasta a tres particulars al 1868. Durant la Guerra Civil es van destruir i incendiar els altars i els objectes de culte. El mal estat de l'edifici va propiciar l'enderroc del cor, el primer arc i dos trams de teulada actualment ha estat tot reconstruït.
   El santuari va ser un dels indrets on es va rodar la pel•lícula Solitud, basada en l'obra de Víctor Català.
  Per aquest indret passava el camí Cardoner, una via de comunicació per on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a les grans zones de la Cerdanya i el Conflent, on el bestiar en consumia en grans quantitats.La tornada per un camí més ample que ens permet contemplar l'altre vessant amb el poble de Cava.

dilluns, 22 d’abril del 2013

cap al Turó de Galceran i Castellruf - poblat ibèric i castell medieval en ruïnes -

    Anem a visitar un poblat ibèric en ruïnes, un dolmen i les restes del castell medieval situat sobre el turó de Castellruf.
 Abans però ens enfilem a un altre turó el de Galceran situat estratègicament en un punt entre el Vallès i el Maresme que ens permet la visió d'una esplèndida panoràmica des del Pirineu fins al mar.

      Sortim de Santa Maria de Martorelles i ens enfilem per un camí ample, en una ascensió constant fins al turó de Galceran, a dalt hi ha una torre de vigilància i des d'aquest punt veiem Tiana i Alella als peus i al  fons ran de mar Premià, el Masnou, Badalona i Barcelona, per ponent tot el Vallès amb la serralada Prelitoral i més enllà es divisa el Pirineu ben blanc.
     Anem fins a Castellruf que també és dalt d’un turó, on trobem les ruines del poblat ibèric, les seves restes s'estenen pel cim,  i un castell documentat a l’any 1060 del que queden només vestigis d’alguns murs.
     Vam trobar unes curioses incisions a la roca i no en sabem l'origen.
   Sembla que es va començar a habitar en el període ibèric arcaic. S'han trobat restes arqueològiques de mitjans del segle VII aC, que ja el 1931 Serra Ráfols va fer conèixer, el que va provocar espolis clandestins.  Les següents prospeccions, des del 1985, han permès establir que l'extensió total del poblat és de 5000 m2 i que es trobava envoltat per una muralla. Sembla que va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i els seus seguidors.
   A les excavacions es van documentar 11 estances i un forn metal·lúrgic, on es va trobar unes "pilum" (llances romanes). Algunes de les restes es conserven en el Museu de Granollers.
  El castell (castro vocitato Radolphi) és esmentat ja al 1060 en el Libri antiquitatis de la catedral de Barcelona. En l'actualitat només en queden vestigis d'alguns murs, al costat de les ruïnes ibèriques.
   El estat actual de Castellruf es d'abandonament total, està cobert de vegetació i costa imaginar com va ser, malgrat tot és un lloc especial on les pedres parlen.
     El Dolmen de Castellruf el trobem a 50 metres del poblat, és una cambra quadrangular formada per sis blocs granítics i oberta cap al SW. 
   
    Tornem per una drecera que surt darrera de la pedrera fins al punt on hem iniciat el camí a santa Maria de Martorelles.

diumenge, 13 de juny del 2010

Can Rius - Un balneari amb molta història

De vitralls - balneari Can Rius

El balneari està situat dins l'entorn natural que ofereixen la riera i el parc de Can Rius, i alhora s'integra en el centre històric de Caldes de Montbui. Data del segle XVI i al llarg dels segles va passar per les mans de diferents famílies catalanes, amb tot, va ser el cognom Rius el que va quedar com a nom del centre termal.
*

*
Les principals transformacions i millores es produeixen durant el segle XIX, època de màxima esplendor dels balnearis a Catalunya. És durant aquest segle que els Rius ordenen la construcció d'un saló destinat a menjador de primera classe. Diferents documents de l'època situen la construcció i ampliació del gran menjador amb vista a la riera entre els anys 1864 i 1893. En aquell moment el Balneari Rius ocupava 2.000 metres quadrats i va adequar les instal•lacions per oferir tractaments per a diferents afeccions. També millora les habitacions i té diferents espais i preus per a clients de diferents classes socials.
*

*
Durant la primera meitat del segle XX els balnearis travessen una època de declivi; per al Balneari Rius suposa la fi del seus dies com a centre termal i passa a mans d'una comunitat religiosa. L'any 2003, l'Ajuntament de Caldes adquireix el Balneari Rius i fa les reformes per transformar-lo en un centre cívic on s'hi feran conferències, cursos, xerrades, concerts....
La reforma de les sales de Can Rius s'ha fet reproduint l'estat originari que oferia aquest balneari, considerat un dels centres termals més prestigiosos de l'Europa del segle XIX i retorna als salons la bellesa que oferien en la seva època d'esplendor.
*
*
*

dimarts, 2 de desembre del 2008

Can Coll - Lliçà de Vall



Can Coll és una antiga casa senyorial, fortificada.
Situada dins del municipi de Lliçà de Vall (Vallès Oriental)


Es tracta d’una construcció quadrada de quatre pisos, amb teulada a quatre vessants, coronada amb una majestuosa torre de guaita i campanar d’espadanya amb una inscripció que diu que fou edificada per Pere Coll el 1576.


dilluns, 10 de novembre del 2008

Palausolità i Plegamans


Palau-solità i Plegamans és format històricament per dos nuclis de població o dues parròquies, per una part, Palau-solità i per l'altre, Plegamans.
El topònim de Palau-solità ja el trobem al Cartolari del Monestir de Sant Cugat l'any 955 i el de Plegamans l'any 962. Ramon Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis)
L'església de Santa Maria és d'estil romànic, del segle XII. A la façana principal, hi ha una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. La pica de batejar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir de nou. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés, pintor anònim de l'escola valenciana que el va pintar amb dos deixebles seus. Aquest retaule es va salvar del foc perquè l'any 1936 van considerar que era l'església dels pobres. El Castell és un edifici que presideix, des de la serra, tota la plana de Palau-solità i Plegamans. És un gran casal gòtic dels segles XIV i XV que, posteriorment, ha sofert moltes modificacions. La torre de la cantonada nord-oest es considera la part més antiga del castell (segle XI), feta amb codols de riera presos amb calç. És la seu de l'escola Municipal de Música. A la planta baixa hi ha un auditori, on s'hi programen concerts. A la planta noble, hi ha instal·lat el museu arxiu de la Fundació Folch i Torres.

dimecres, 28 de maig del 2008

Fent camí de Castellar del Vallès al Brull



Surt el sol a Can Cadafalch, masia situada a prop de Castellar del Vallès, al fons el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac amb el cim del El Montcau a la dreta.







Sant Sebastià de Montmajor
és un petit nucli de població encerclat per la muntanya del Farell i els cingles de Sant Sadurni de Gallifa.

La vall de Sant Sebastià conserva encara tot l'encant de la natura, sense que hagi perdut la seva solitud ni la seva pau.
En aquest paratge trobem una església romànica del
Segle XI amb la Sagrera
més ben conservada del país.




Construït en un lloc impossible, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells , literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, darrera la qual es troba l'Església romànica Romànic a Catalunya construïda en una profunda balma.










Ens enfilem per la vall de Riells


















Vorejant els Cingles de Bertí.












masia bellament situada i envoltada de tots els colors de la terra.














Pont del Molí dels Horts














Fi del camí, hem arribat al Brull

Brull, el antiga parròquia de Sant Martí, situada en una cruílla de camins, fa d’enllaç entre la Plana de Vic i el Parc Natural del Montseny,

entrades al bloc