dimecres, 11 de juny del 2014

D'Ansovell al Santuari del Boscalt



    Passejada que surt del poble d'Ansovell i que d'una forma planera ens acosta al santuari del Boscalt, al peu del Cadí. Una excursió senzilla a un indret molt bonic
   Creuem el poble d'Arsèguel, ens acostem a les parets del Cadí que tanca la Cerdanya i la capçalera de l'Alt Urgell amb una impressionant muralla de parets i canals molt verticals.
    Sortim d’Ansovell pel costat de l'església, carrer amunt i prenem el camí vell del santuari de Boscalt, seguim un tram del sender GR 150, deixem a l'esquerra la pista forestal que serà la que prendrem de tornada.
      Ansovell està situat a 1338 metres d’altitud al vessant septentrional de la serra del Cadí, sota el coll de Boscal, a l’esquerra del riu de Cava. Forma part del Parc Natural del Cadí- Moixeró. És la capital del municipi de Cava, el nucli més poblat amb 35 habitants aproximadament. les cases situades al pendent del riu Moixol, estan apinyades al voltant del turó, algunes amb balconades de fusta.

 
   Al fossar o cementiri, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església de Sant Martí, avui en ruïnes, amb la volta esfondrada, i mig coberta de vegetació. L’església apareix anomenada per primer cop en un document de l’any 1037, amb el nom de Sancti Martini de Nansovel. Destaca la porta d’entrada amb una arquivolta triple i tres finestres al centre de l’absis i les altres dues a la façana sud El campanar d’espadanya s’entreveu a la façana de ponent.
     Som a mitjans de maig i les muntanyes conserven força clapes de neu. El camí frondós s’enfila per entre el bosc, les pluges i el desglaç han donat a la vegetació un verd intens amb totes les tonalitats possibles, les flors apareixen arreu i l’olor que desprenen perfuma l’aire.

 Les imatges parlen per si soles el blanc de les flors es confon amb els núvols i la neu.És un esclat de primavera que empeny suaument l’hivern que sembla que no vol desaparèixer del tot

   Quan arribem al santuari de la Mare de Déu de Boscalt, 1.449 m, situat en una àmplia esplanada de prats amb una perspectiva impressionant on el santuari destaca retallat al fons de les parets del Cadi
     El santuari del Boscalt és una ermita, d’una nau amb capelles laterals i la torre campanar. A la casa annexa hi havia una petita comunitat religiosa que més tard va ocupar uns ermitans.Al segle XIX amb la desamortització de Mendizábal es va expropiar excepte l'església i el campanar. L'any 1855 la resta de dependències van passar a ser propietat de l'Estat que ho va vendre en subhasta a tres particulars al 1868. Durant la Guerra Civil es van destruir i incendiar els altars i els objectes de culte. El mal estat de l'edifici va propiciar l'enderroc del cor, el primer arc i dos trams de teulada actualment ha estat tot reconstruït.
   El santuari va ser un dels indrets on es va rodar la pel•lícula Solitud, basada en l'obra de Víctor Català.
  Per aquest indret passava el camí Cardoner, una via de comunicació per on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a les grans zones de la Cerdanya i el Conflent, on el bestiar en consumia en grans quantitats.La tornada per un camí més ample que ens permet contemplar l'altre vessant amb el poble de Cava.

8 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Que bé us ho devíeu passar! Queda clar que és una passejada deliciosa.
Ja m'he baixat el track per si un dia.

Racons de la nostra terra ha dit...

Crec que si que passareu una bona estona si decidiu fer-la.

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Maria, m'has fet tornar a la joventut, fa temps que vull tornar per aquest paratge ja que hi tinc molt bons records. Vaig pujar a l'ermita el dia del seu aplec fa forces anys i llavors la gent tenia la tradició d'agafar lloses de pissarra per fer la carn a la llosa tot i seguint un curios ritual per preparar la pedra, quis temps...
Una abraçada i endavant.

Cinto soler ha dit...

Un indret que es totalment desconegut per mi pero precios unes fotos maravelloses ¡¡¡

Racons de la nostra terra ha dit...

Josep, m'alegra saber que t'hagi portat bons records!

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Cinto, val la pena conèixer-lo!

El pare ha dit...

Tant la Cerdanya com l'Alt Urgell estan afortunadament farcits d'indrets preciosos que convidant a ser visitats. Gràcies, Maria, per la proposta acompanyada d'imatges tan boniques.

Racons de la nostra terra ha dit...

Manel, és un lloc amb encant, vestit en aquell moment, amb una primavera exultant.

entrades al bloc