Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris garrotxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris garrotxa. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’abril del 2017

Ascens al Bestracà entre la Garrotxa i el Ripollès


   Anem altre cop a la Garrotxa, per seguir un nou itinerari, l’ascens al Bestracà.
   D’Oix, anem cap a l’ermita, castell i cim del Bestracà, baixem cap a la vall d’Hortmoier i seguint les rieres de Beget i Oix, retornem al punt de sortida.
   Sortim d’Oix travessant el poble i prenem un camí que s’enfila tot creuant varies vegades la pista.
   Arribem als camps del Peirer amb la masia del Peirer. Es troba ubicada, en un indret privilegiat on domina tot la vall d'Oix.
    Una galeria formada per sis arcs que li confereixen un aspecte majestuós. Els murs de pedra i una escala que dóna accés al pis superior.
   Arribats al coll de Bestracà, veiem el Pirineu nevat al fons, la masia i l’ermita de Sant Andreu de Bestracà
    Una amplia pastura als peus de la masia
   L'ermita de Sant Andreu de Bestracà s'ubica en un preciós pla herbat, a solana i amb magnífiques vistes.
   L'ermita està documentada ja l'any 977, tot i que l'edifici actual és del segle XII. Té un campanar inacabat.
   Prenem un camí que per sobre de l’ermita, travessa el bosc d’alzines i diferents feixes fins dalt del cim.
       Al cim, en un caos de rocs, trobem les primeres restes del castell de Bestracà, en estat absolutament ruïnós. Al bell mig d'aquestes hi ha les ruïnes de Sant Julià de Bestracà, el punt més alt de la serra (1.058 m). L'absis, de planta rectangular, està datat del segle IX.
    Al capdamunt de les ruïnes trobem un vèrtex geodèsic.
  Des d'aquí, les vistes cap al nord, amb el Comanegra com a principal protagonista, són fantàstiques.
Aquest està molt ben flanquejat pel puig de les Bruixes i el Pirineu nevat al fons, amb el Canigó.
    Cap a l'est, el Bassegoda, la cresta de Ferran...
   La baixada força pronunciada i constant per la tartera que creuem en zig zag fins a la Portella, cruïlla de camins on girem a la dreta
    Arribem a les Feixanes amb una imponent alzina que aguanta en peus mig descalçada la impressionant arrel.
    Les Feixanes està en estat pràcticament ruïnós, té una doble entrada, amb una era amb restes d'enllosat.
   Arribem al coll Joell, a tocar de les ruïnes de la masia del mateix nom. Des d'aquí contemplem el Bestracà que hem deixat enrere i l'inici de la vall d'Hortmoier.
   Creuem la riera de Beget i anem cap a Plansesilles, prat de muntanya, al bell mig de la vall, entre boscos, en plena fondalada hi trobem dos roures colossals, considerats arbres monumentals, Els roures del Rei.
    La vall d'Hortmoier, amb prats oberts al seu bell mig.
   Al capdamunt d'un sender se'ns apareix de cop l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier, de construcció senzilla, esmentada ja l'any 977, restaurada l'any 2004.
     Creuem la riera de Beget de nou i seguim paral·lels a la riera un bon tram.
    A l'altra banda de la riera hi trobem el Salt dels Lliberals. “L'origen d'aquest topònim l'hem de situar durant la primera guerra carlina. Els voluntaris liberals de la Pobla de Lillet foren empresonats i duts fins aquest punt. Aquí els varen obligar a caure daltabaix de la cinglera”
   Mentre observem el salt dels Liberals veiem una cabra que s’enfila al mig de les roques
     Passem el Pont Trencat, deixem enrere el camí a l'esquerra que ens duria cap a les Escales.
    Arribem a can Pei, casa rural i passem pel davant del castell d’Oix.
     Acabem l’itinerari finalment a Oix d'on havíem sortit.
    Hem preparat aquesta sortida per fer-la amb el centre excursionista de Terrassa CET

dijous, 30 de març del 2017

De les Basses de Monars fins a Oix pel torrent del Toll i la vall d'Hortmoier


    Anem fins a les basses de Monars a l’Alta Garrotxa, per iniciar el camí cap a Maians passant per Monars i baixant pel torrent del Toll fins a la vall d’Hortmoier tot creuant la riera de Beget per després seguir-la de forma paral·lela fins a Oix.
   A la carretera que va de Rocabruna a Beget enfilem per una pista que ens porta fins a les Basses de Monars, on deixem el cotxe. Passem pel costat mateix de la Bassa de Monars, la vista és espectacular
   Seguim un corriol que ens porta fins a una tanca on s’obre pas a un sender
    el camí va baixant fins trobar un gran corral abandonat, el corral del Mas Mitjà
   seguim baixant tot travessant boscos Veiem l’ermita romànica de Monars a baix del torrent
   Passem per davant d’un parell de cases, el mas Mitjà
  Arribem a Monars. És situat al vessant meridional de la serra de Monars, que s’estén entre el coll de Malrem (W) i de les Falgueres (E) i separa les conques del Fluvià (termes de Beget i d’Oix) i del Tec (terme de la Menera, al Vallespir); culmina al puig de Comanegra (1 558 m alt.).
    L'església romànica i antiga parròquia de Sant Feliu (o Sant Sebastià) de Monars, citada des del 1064. Construcció romànica dels segles XI i XII, Amb un absis trapezial i un campanar d'espadanya rústec.
     Esmorzem a aquest indret, el lloc es veu ben arranjat. De lluny se sent un petit motor i una parella que llauren un petit camp
     Seguim el camí i travessem un bosc fins arribar al Mas de l’Om.
   Arribem a Maians, on hi viuen dos germans que ens expliquen una mica la vida que hi fan i el que han trobat entre les runes de la casa i el castell.
    Sant Miquel de Maians és una església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una antiga església parroquial, avui gairebé desapareguda.
   De l'església romànica resten en peu tan sols uns panys de paret pràcticament ensorrats i diversos carreus que formen part del corral de la masia de Maians.
  Ens dirigim cap al Torrent del Toll
   Cerquem el camí de baixada pel torrent del Toll, ens costa trobar l’inici ja que seguim un camí que ens portava cap a Talaixa, reculem fins que trobem un trencall a la dreta i entrem al torrent
   La baixada pel torrent del Toll és complicada i llarga, el camí es perd, esllavissades, poca o gens de cobertura, vam tenir dificultats per seguir el camí correcte
    Seguim una guia que ja ens adverteix d’alguns passos difícils i hem de recular fins a tres vegades per no veure clar el camí o per equivocació. Arribem a una cruïlla, un camí que mena a Talaixà, nosaltres el deixem a l'esquerra, a prop hi ha un excel·lent mirador
   Seguim baixant pel torrent i després per una pista més ampla que ens mena fins a a la vall d’Hortmoier i de sobte ens apareix Sant Miquel d’Hortmoier per darrera.
   Donem la volta i la contemplem Aquesta és una ermita rural, de construcció molt senzilla, esmentada ja l'any 977. Es va restaurar l'any 2004.
   Ja dins la vall, anem cap el pla de Planesilles. És un prat de muntanya, entre boscos, en plena fondalada. Al fons de la vall es veu l'esvoranc del Torrent del Toll per on hem baixat.

 
   A Plansesilles, a més, hi trobem, dos roures colossals, considerats arbres monumentals. S'anomenen els roures del Rei.
     Es calcula que tenen entre 450 i 500 anys i són dins el catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya.
   Deixem aquest fantàstic indret i creuem la riera de Beget, com que ha plogut molt l’aigua cobreix les passeres i ens hem de descalçar per creuar-la.
   Després seguim paral·lels a la riera que en alguns moments s’engorja i la contemplem des del camí
     Al final del camí seguim un curt tram de carretera, on ja veiem aprop el perfil d'Oix
   Ja és fa fosc quan arribem a Oix i decidim quedar-nos a descansar a l’Hostal

Powered by Wikiloc

dijous, 5 de maig del 2016

D'Oix a Talaixà, Sant Aniol d'Aguja i Sadernes



   Anem a fer un tomb pel cor de la Garrotxa, sortim d’Oix fins a Talaixà per després arribar a Sant Aniol d’Aguja i acabar el recorregut a Sadernes.
   Oix és un nucli de població de Montagut situat al marge esquerre de la riera d'Oix. Destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, segle X, el castell d'Oix, construït el segle XV i el pont romà
   Sortim d'Oix per darrera de l'església i després de travessar un pontet seguim vorejant la riera, fins travessar una palanca
   Ens endinsem a la Vall d'Homonier, fins a les ruïnes de la Sansò
   Seguim ara el Gr11, que travessa un bosc de castanyers, fins a la masia del Vaquer, a on s'acaba la pista i la voltem per darrera fins a Talaixà.
   El Coll de Talaixà, comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d'Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa, d'aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que es convertí en hostal donada l'afluència de viatgers de l'època.
   Talaixà és un petit nucli de població pertanyent al terme municipal de Montagut i Oix. Les cròniques daten Talaixà als voltants del segle IX
    Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L'església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel•la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Munt.
    L'any 1918 a la zona hi habitaven prop de 130 persones, patint un fort despoblament a la segona meitat del segle XX, arribant als 10 habitants al 2009. Al 2010 es va reconstruir l'església de Sant Martí de Talaixà i es va començar a reconstruir una casa per part del Centre Excursionista d'Olot amb la finalitat de convertir-la en un refugi de muntanya.

   Seguim el camí GR11 i ens trobem amb la masia de La Quera, està deshabitada i es troba en un estat ruïnós molt avançat. És una gran casa amb una ermita incorporada i amb aires de fortalesa.
    El camí GR11 passa a prop de la casa, en aquest tram va des de Talaixà a Sant Aniol d'Aguja
   passant pel Salt de la Núvia.
   Arribem a l’antic monestir d'Aguja que va ser fundat l'any 859 per un grup de monjos benedictins procedents de Santa Maria d'Arles, al Vallespir.
   L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. És un temple de reduïdes dimensions, d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada.
   Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra. Abandonada i en ruïnes hi ha Can Sastre, antiga rectoria i refugi.
   A la dreta de la font parteix el camí que ens portarà al Salt del Brull,
   abans però trobarem el Gorg Blau.
   Seguim ara el curs de la riera de sant Aniol on la creuem en alguns punts.
   El camí es converteix en un corriol empedrat en molts trams, que circula a la dreta del riu.
   Travessem el riu a través d'un pont penjat
    A Sadernes la riera conflueix amb el riu Llierca que neix al coll de Sant Pau de Segúries al Ripollès, i recorre 29,5 km. fins a barrejar-se amb el Fluvià al municipi d'Argelaguer a la Garrotxa.
   Al seu pas va erosionant el terreny creant un bell paisatge de roca tallada. Una peculiaritat geològica d'aquest riu és que poc abans de la seva desembocadura perd una gran part del seu cabal, que a través de corrents subterranis arriba a desguassar a l'estany de Banyoles.
   Arribem a Sadernes, un petit nucli de població integrat per l'ermita de Santa Cecília de Sadernes,
   La rectoria que havia funcionat com a casa de colònies i que ara és la seu del Consorci per a la protecció i la gestió de l'Espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa i la masia Can Galceran, que funciona com a hostal.


    A prop hi ha el Pont de Llierca, un pont romànic empedrat amb lloses de riera, d’un sol arc que s'eleva fins a 28 metres per sobre les aigües del riu que li dóna nom, a banda i banda hi ha una barana de pedra massissa. L'amplada total no supera els tres metres, espai per on passaven persones, bestiar i mercaderies.
    El pont va ser probablement construït per facilitar el comerç entre les masies ubicades a l'oest del riu Llierca amb les poblacions de Tortellà i Besalú. I és molt possible que sigui un dels peatges més antics de Catalunya. Els promotors del pont devien cobrar un impost als viatgers que hi passaven bestiar i mercaderies.
   Acabem en aquest punt i pont el recorregut

entrades al bloc