dijous, 5 de maig de 2016

D'Oix a Talaixà, Sant Aniol d'Aguja i Sadernes



   Anem a fer un tomb pel cor de la Garrotxa, sortim d’Oix fins a Talaixà per després arribar a Sant Aniol d’Aguja i acabar el recorregut a Sadernes.
   Oix és un nucli de població de Montagut situat al marge esquerre de la riera d'Oix. Destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, segle X, el castell d'Oix, construït el segle XV i el pont romà
   Sortim d'Oix per darrera de l'església i després de travessar un pontet seguim vorejant la riera, fins travessar una palanca
   Ens endinsem a la Vall d'Homonier, fins a les ruïnes de la Sansò
   Seguim ara el Gr11, que travessa un bosc de castanyers, fins a la masia del Vaquer, a on s'acaba la pista i la voltem per darrera fins a Talaixà.
   El Coll de Talaixà, comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d'Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa, d'aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que es convertí en hostal donada l'afluència de viatgers de l'època.
   Talaixà és un petit nucli de població pertanyent al terme municipal de Montagut i Oix. Les cròniques daten Talaixà als voltants del segle IX
    Destaca l'església romànica de Sant Martí de Talaixà, situada al peu de la serra de Talaixà (1252 m alt.), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà. L'església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel•la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Munt.
    L'any 1918 a la zona hi habitaven prop de 130 persones, patint un fort despoblament a la segona meitat del segle XX, arribant als 10 habitants al 2009. Al 2010 es va reconstruir l'església de Sant Martí de Talaixà i es va començar a reconstruir una casa per part del Centre Excursionista d'Olot amb la finalitat de convertir-la en un refugi de muntanya.

   Seguim el camí GR11 i ens trobem amb la masia de La Quera, està deshabitada i es troba en un estat ruïnós molt avançat. És una gran casa amb una ermita incorporada i amb aires de fortalesa.
    El camí GR11 passa a prop de la casa, en aquest tram va des de Talaixà a Sant Aniol d'Aguja
   passant pel Salt de la Núvia.
   Arribem a l’antic monestir d'Aguja que va ser fundat l'any 859 per un grup de monjos benedictins procedents de Santa Maria d'Arles, al Vallespir.
   L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. És un temple de reduïdes dimensions, d'una sola nau, coberta amb una volta de canó de poca alçada.
   Aquest espai forma ara un petit pati, al qual s'accedeix per una escala de pedra. Abandonada i en ruïnes hi ha Can Sastre, antiga rectoria i refugi.
   A la dreta de la font parteix el camí que ens portarà al Salt del Brull,
   abans però trobarem el Gorg Blau.
   Seguim ara el curs de la riera de sant Aniol on la creuem en alguns punts.
   El camí es converteix en un corriol empedrat en molts trams, que circula a la dreta del riu.
   Travessem el riu a través d'un pont penjat
    A Sadernes la riera conflueix amb el riu Llierca que neix al coll de Sant Pau de Segúries al Ripollès, i recorre 29,5 km. fins a barrejar-se amb el Fluvià al municipi d'Argelaguer a la Garrotxa.
   Al seu pas va erosionant el terreny creant un bell paisatge de roca tallada. Una peculiaritat geològica d'aquest riu és que poc abans de la seva desembocadura perd una gran part del seu cabal, que a través de corrents subterranis arriba a desguassar a l'estany de Banyoles.
   Arribem a Sadernes, un petit nucli de població integrat per l'ermita de Santa Cecília de Sadernes,
   La rectoria que havia funcionat com a casa de colònies i que ara és la seu del Consorci per a la protecció i la gestió de l'Espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa i la masia Can Galceran, que funciona com a hostal.


    A prop hi ha el Pont de Llierca, un pont romànic empedrat amb lloses de riera, d’un sol arc que s'eleva fins a 28 metres per sobre les aigües del riu que li dóna nom, a banda i banda hi ha una barana de pedra massissa. L'amplada total no supera els tres metres, espai per on passaven persones, bestiar i mercaderies.
    El pont va ser probablement construït per facilitar el comerç entre les masies ubicades a l'oest del riu Llierca amb les poblacions de Tortellà i Besalú. I és molt possible que sigui un dels peatges més antics de Catalunya. Els promotors del pont devien cobrar un impost als viatgers que hi passaven bestiar i mercaderies.
   Acabem en aquest punt i pont el recorregut

4 comentaris:

Josep Balius Planellas ha dit...

Preciosa volta Maria, i molt ben documentada, es per gaudir de la natura i els paisatges. Una abraçada i endavant.

El pare ha dit...

Que n'és de bonica l'Alta Garrotxa! Aquesta travessa passa per una colla de llocs fantàstics. Una gran proposta.

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep, va ser una bona excursió, molt recomanable en tots els aspectes.

maria moncal ha dit...

Ben cert Manel! val la pena perdre-s'hi!

entrades al bloc