dilluns, 22 d’abril de 2013

cap al Turó de Galceran i Castellruf - poblat ibèric i castell medieval en ruïnes -

    Anem a visitar un poblat ibèric en ruïnes, un dolmen i les restes del castell medieval situat sobre el turó de Castellruf.
 Abans però ens enfilem a un altre turó el de Galceran situat estratègicament en un punt entre el Vallès i el Maresme que ens permet la visió d'una esplèndida panoràmica des del Pirineu fins al mar.

      Sortim de Santa Maria de Martorelles i ens enfilem per un camí ample, en una ascensió constant fins al turó de Galceran, a dalt hi ha una torre de vigilància i des d'aquest punt veiem Tiana i Alella als peus i al  fons ran de mar Premià, el Masnou, Badalona i Barcelona, per ponent tot el Vallès amb la serralada Prelitoral i més enllà es divisa el Pirineu ben blanc.
     Anem fins a Castellruf que també és dalt d’un turó, on trobem les ruines del poblat ibèric, les seves restes s'estenen pel cim,  i un castell documentat a l’any 1060 del que queden només vestigis d’alguns murs.
     Vam trobar unes curioses incisions a la roca i no en sabem l'origen.
   Sembla que es va començar a habitar en el període ibèric arcaic. S'han trobat restes arqueològiques de mitjans del segle VII aC, que ja el 1931 Serra Ráfols va fer conèixer, el que va provocar espolis clandestins.  Les següents prospeccions, des del 1985, han permès establir que l'extensió total del poblat és de 5000 m2 i que es trobava envoltat per una muralla. Sembla que va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i els seus seguidors.
   A les excavacions es van documentar 11 estances i un forn metal·lúrgic, on es va trobar unes "pilum" (llances romanes). Algunes de les restes es conserven en el Museu de Granollers.
  El castell (castro vocitato Radolphi) és esmentat ja al 1060 en el Libri antiquitatis de la catedral de Barcelona. En l'actualitat només en queden vestigis d'alguns murs, al costat de les ruïnes ibèriques.
   El estat actual de Castellruf es d'abandonament total, està cobert de vegetació i costa imaginar com va ser, malgrat tot és un lloc especial on les pedres parlen.
     El Dolmen de Castellruf el trobem a 50 metres del poblat, és una cambra quadrangular formada per sis blocs granítics i oberta cap al SW. 
   
    Tornem per una drecera que surt darrera de la pedrera fins al punt on hem iniciat el camí a santa Maria de Martorelles.

9 comentaris:

El pare ha dit...

Un altre indret a descobrir que. imagino, poca gent deu conèixer tot i estar tan a la vora del major centre de població.
M'han entusiasmat les tres fotografies al peu de la torre de vigilància, el contrallum, les ombres. Bones de veritat.
Una abraçada.

maria moncal ha dit...

Mira que n'hi ha de llocs per descobrir, no ens els acabarem pas,oi?
No cal doncs anar gaire lluny aquí a casa nostra per sort tenim de tot!

una abraçada

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Maria, en primer lloc felicitar-te per la perfecta explicació que has fet del lloc, particularment hi han coses que desconeixia tot i estant a la zona, aci hi vaig estar quan es varen fer les excavacions fa un grapat d'anys i tinc un bon material gràfic d'aquelles troballes, ara fa temps que no hi pujo, fa uns anys era impracticable, nomes podies trobar-ho si havies estat alla mentre ho excavaven, com veig que dius esta igual de abandonat, es una llàstima, els arqueòlegs amb varen dir que deixaven l'excavació just quan es podia començar a trobar algo interessant, era per manca de pressupost.
Si t'interesses veure les fotos que tinc de les troballes de Castellruf i també les del poblat del Castell de Sant Miquel (proper) nomes m'ho tens que dir, soc un seguidor dels teus blogs.

Joan X ha dit...

Hola Maria, desitjo que t'hagi agradat la ruta. No sé si heu passat per molts corriols però en aquesta época són preciosos perquè estan farcits de flors. També hi ha un tram molt maco, entre Sta. Maria de Martorelles (pel camí del cementiri) i Can Girona que paga la pena de passar-hi i arribar fins a la font de la mercè.

He gaudit molt veien les fotos. Pots passar-hi decenes de vegades pel mateix lloc i descobrir-ne de noves a cada vegada. Fixa't que no me n'havia adonat de les marques a les pedres i que desconeixia que al museu de Granollers puc veure els elements trobats. Entre els uns i els altres ens retroalimentem :)

Una forta abraçada!

maria moncal ha dit...

moltes gràcies Josep!
si que m'agradaria veure-les, estan al teu blog?
L'accés al turó està bé i ben senyalitzat, el turó i les restes si que estan cobertes de vegetació, costa passar-hi i no saps massa si són del poblat iber o de l'antic castell.
salutacions

maria moncal ha dit...

Si Joan va ser molt interessant, el dia ens va acompanyar i vam contemplar unes vistes precioses a banda i banda de la serralada de Marina.
Tens raó entre uns i altres anem teixint un mapa del coneixement d'aquestes contrades.

Una abraçada

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Feliç maridatge el de les dues comarques a la serra de Marina, tanmateix. Aplega allò "millor" de totes dues.
Ara, de Santa Maria de Martorelles al Turó de Galzeran, bona pujadeta, eh?

maria moncal ha dit...

Ben cert a banda i banda podriem dir mar i muntanya.
I si és veritat una bona enfilada, però bé s'ho val arribar a dalt, oi?

Josep Balius Planellas ha dit...

Les fotos no les tinc al blog ja que son molt antigues, pero les tinc digitalitzades i te les podria passar per que les veiesis, no son gran cosa pero, es historia. Podriem posar-nos en contacte per el Gmail i te les passaria, tambe estic al Facebook.

entrades al bloc