dilluns, 4 de març de 2013

5. De Canet de Mar a Calella - passeig arran de mar

Sortim de Canet amb la idea de fer-ho arran de mar, tot seguint el litoral marí fins a Sant Pol per després finalitzar el recorregut a Calella.


A Canet fem una visita a la vila que es un important centre cultural on destaquen les cases modernistes de Domènech i Montaner.  











      
           

       Canet de Mar disposa d´una costa de 2100 metres de llargada. El litoral està compost per un fons sorrenc causat per la descomposició de les roques granítiques que formen el subsòl.         
              A la part est del Passeig Marítim trobem una àrea de protecció de la vegetació litoral, on es troben plantes autòctones del litoral català com el fonoll marí, el rave de mar, el cascall marí o l´atzavara.




Un cop deixat enrere les platges veiem que fins a Sant Pol no hi ha cap passeig, la major part és un estret camí que passa entre la via i la platja, cal tenir en compte doncs que el tren circula a prop i no hi ha cap tanca de protecció.




          Arribats a Sant Pol entrem per l’estació passant per sobre de les roques, seguim pel passeig ran de mar i després per la platja fins que al final trobem unes escales que pugen al mirador.  Un cop a dalt passem per sota d'un llarg pont de fusta que creua la N-II  i seguim per la vorera en direcció Calella per un estret sender habilitat durant el segle XIX que servia per controlar les poblacions de la costa i fer front al contraban

  
Degut a la seva orografia particular, la costa de Sant Pol està formada per diverses platges, la majoria petites cales rocoses, que la fan diferent de la resta de pobles del Maresme. Un paisatge construït entre els penya-segats i el mar com en plena Costa Brava.                                                   
Arribant a Calella veiem en primer terme el far, baixem fins a la platja i seguim pel passeig marítim on acabem el recorregut.

Es pot dir doncs que és una ruta prou variada, bonica i interessant de fer

6 comentaris:

El pare ha dit...

Em sembla molt interessant la idea que esteu portant a terme, per etapes, d'anar seguint el litoral del Maresme. Qui més qui menys ha estat en aquestes poblacions però, estic segur, que des del mar tot té una perspectiva diferent.
En quant a les fotografies, les darreres, a mesura que es va ponent el sol, van adquirint unes tonalitats precioses.
Bona feina!
Una abraçada.

Joan X ha dit...

Ai Maria que pels péls no coincidim! Sóc del teu parer, aquestes rutes són molt boniques i interesants. Tant que crec que és millor fer-les a peu. Jo porto uns dies fent el litoral i m'haig d'aturar cada dos per tres atesa la infinitat d'elements que m'hi trobo. M'ha agradat molt aquesta ruta. La posasaré a la llista de pendents i no crec que trigui molt en fer-la.

Una abraçada.

maria moncal ha dit...

gràcies Manel,
És ben cert que es té una perspectiva diferent seguint el camí arran de mar, bé, de camí no n'hi ha sempre i a vegades es converteix en una aventura descobrir el lloc de pas, per altra banda ens ho pasem molt bé perquè mai sabem del cert que ens trobarem.

Una abraçada

maria moncal ha dit...

Potser si que algún dia coincidirem Joan, estic d'acord amb tu que és un plaer i una aventura descobrir tot el que amaga aquests bonics indrets de la nostra costa.

Una abraçada

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bonica excursió, Maria. Tanmateix la costa, a l'hivern, té un encant especial.

maria moncal ha dit...

I tant que si Josep! a l'hivern és màgic!

entrades al bloc