dilluns, 18 de febrer de 2013

d'Iravals - La Tor de Querol - a Guils

Recorregut circular que enllaça dues poblacions, de la Tour de Querol a Guils, amb una vista panoràmica esplèndida de la vall de la Cerdanya. Habitualment es pot fer a peu, però degut a la nevada excepcional vam fer alguns trams amb raquetes
Sortim de l’aparcament d’Iravals, situat davant de l’església de Sant Fruitòs. Per arribar-hi, cal anar fins La Tor de Querol i a la mateixa entrada del poble a mà esquerra veurem les indicacions que porten fins Iravals, situat a la vall del Querol, a la dreta del riu. El nucli d’Iravals 1240 m, havia estat parròquia independent des del segle X,  i era la més important de la vall, ara s’ha convertit en una rodalia de La Tor de Querol.

La Tor de Querol en francès Latour-de-Carol és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Hi ha una estació ferroviària internacional (situada al veí municipi d'Enveig, amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1435mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1000mm) i i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1668mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món


Enfilem fins arribar a una casa de pagès Cal Romeu i agafem el camí que surt de la seva esquerra. És un camí ombrívol i humit que discorre entre marges de pedra i una densa vegetació, ens porta fins a les ruïnes de Sant Pere Sedret que existia ja el 980 i el 1312 era ja parròquia, avui en dia hi trobem només els vestigis d’un antic poble i parròquia en ruïnes, el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol.
Arribem a una cruïlla de camins, agafem el camí ascendent de la dreta, que ens mena fins a Guils de Cerdanya, la bellesa que ofereix els seus paisatges i les pistes d´esquí nòrdic són un dels màxims atractius turístics. Val la pena acostar-se a l'església de Sant Esteve de Guils, que es troba situada a la part alta del poble L'any 1042 va ser consagrada  per Guillem Guifré bisbe d'Urgell i pertanyia al monestir de Sant Martí del Canigó.

Sortim de Guils i tornem pel mateix lloc fins a Cal Romeu i després seguim per un altre camí, aquest corriol descendent circula entre blocs de granit, pins i boixos. Gaudim d’unes magnífiques vistes d’Enveig i la seva estació de ferrocarril, dels pics de Cambra D’Ase, el Puigmal i el Canigó al final de la carena.

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tanmateix una excursió ben bonica. Impressiona tanta neu.

maria moncal ha dit...

Sembla mentida, oi?
Aquest any si! i si em de fer cas, diuen en castellà: Año de nieves año de bienes!

El pare ha dit...

Observant aquestes precioses fotografies hom es pot imaginar les dures condicions de vida, fins a no fa pas massa dècades especialment a l'hivern, en aquests petits nuclis de muntanya. Els caramells, l'aigua pràcticament glaçada on calia rentar la roba,...
No coneixia el detall de les diferents tensions elèctriques en cadascuna de les línies de tren que conflueixen a la Tor.
Un reportatge fantàstic, marca de la casa.

maria moncal ha dit...

gràcies Manel,
Si que devia ser molt dura la vida i la prova són les ruïnes de Sedret, a dins del recinte impressiona imaginar com vivien i que ha passat perquè ara només quedin quatre parets que resten dempeus.

una abraçada

entrades al bloc