fent camí per l´entorn de Vallvidrera

  Des de l’estació del Baixador de Vallvidrera fem camí pel parc de Collserola, un dels entorns mes frondosos i bonics

  Resseguim camins i  ens enfilem pel camí fins a la font de la Budellera

A l’obaga del cim del Tibidabo, tocant a Vallvidrera, en un fondal d’una atracció singular s’hi amaga la font de la Budellera, 

la més popular d’entre les que es conserven al Parc de Collserola, ordenada a base de murs, terrasses i escales, data de la segona meitat del segle XIX.

L’entorn de la Font es va restaurar el 1988 inspirant-se amb el projecte original de J.C. N. Forestier (1918). També s’hi col·locà, una font de xarxa i una obra d’en Tàpies que representa l’escut de Barcelona.

Ens enfilem fins a dalt de la torres de Collserola

La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona

Excel·lent punt panoràmic de Barcelona 

 Baixem capa Vallvidrera i la creuem fins al carrer Mont dÓrsa

 Seguim un camí que ens porta a la font de l’Espinagosa, oasi de tranquil·litat

 Allà veiem una família de porcs senglars que han sortit a passejar

Arribem al pantà de Vallvidrera, avui amb poca aigua. Aquest petit embassament està situat a l’obaga de la serra i es nodreix de les aigües que baixen del torrent Sot de la Cua del Bacallà.

La presa del pantà de Vallvidrera es va inaugurar l’any 1864 per subministrar aigua al municipi de Sarrià. Tot i que durant molts anys va estar abandonada, ara s’ha convertit en un espai tranquil per passejar i gaudir del paisatge i de la natura.

El pantà compta amb una zona de pícnic a tocar de la caseta d’Aigües i fins i tot un senzill restaurant, on ens aturem a fer un mos

Seguim fins la Mina Grott és un túnel de gairebé un quilòmetre i mig que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l’estació inferior del Funicular de Vallvidrera. Es va construir l’any 1855 per portar l’aigua del pantà fins a l’antic municipi de Sarrià.

 A principis de segle XX, el jove enginyer Carles Emili Montañés va presentar un projecte per fer un trenet que trasllades als barcelonins que anaven a gaudir de la natura a Collserola. 

  El 13 de juny de 1908 es va fer el viatge inaugural d’un vagó elèctric que tenia una capacitat per a 36 passatgers. El trajecte durava sis minuts i tenia un preu de 35 cèntims. La instal·lació va deixar de funcionar l’any 1909 i actualment es prohibeix l’accés a la gruta.

Arribem l’església de Santa Mª de Vallvidrera, una antiga parròquia esmentada al segle X. Va ser nucli original de Vallvidrera i actualment es pot visitar el cementiri els caps de setmana i dies festius.

Acabem el recorregut  a Vil·la Joana, fou una de les masies més importants de Vallvidrera. Documentada des del segle XVI 

Powered by Wikiloc

De Mollerussa al salt del Duran, arran de la sèquia, fins a Vilanova de Bellpuig i Golmés

    Des de Mollerussa, on hi ha l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, surt una ruta a peu que ressegueix un tram de la tercera sèquia, fins a un saltant d’aigua, anomenat salt del Duran. És un itinerari totalment planer i molt agradable, ja que en tot moment voreja el traçat del canal.

   Sortim de Mollerussa, seguim pel camí arran de la Séquia Tercera del Canal d’Urgell, fins arribar al salt del Duran (una antiga instal·lació hidroelèctrica), de tornada passem per dos pobles Vilanova de Bellpuig i Golmés.

    El canal d’Urgell es va construir a mitjans del segle XIX per transportar aigua del Segre als camps de les comarques del pla de Lleida. En total, aquesta gran obra hidràulica recorre 144 km, regant els camps de les comarques de Ponent.

   A l'esquerra del salt es troba una antiga farinera que aprofitava el salt d'aigua per fer llum
Anem pel camí arran de la Séquia sota l’ombra d’una filera de plàtans que fa el camí molt agradable i ens preserva de la calor.

     Diferents saltants d’aigua ajuden a salvar el desnivell d’aquesta plana per on circula.

    A l’altra banda veiem el Pantà de la Pleta, curull d’aigua on els arbres estan mig coberts

  

   L’altra pantà de la Boquera de Miralcamp és a prop

     Arribem al Salt del Duran, espectacular, un salt d'aigua on antigament es produïa llum.

    El recinte, propietat de l'Ajuntament de Mollerussa, és una enclotada on hi ha un edifici amb el generador per fer llum, mig en runes i força abandonat

   Deixem enrere el Salt del Duran, creuem el pont sobre la Sèquia i ens dirigim cap a Vilanova de Bellpuig

   Fem un tomb pel poble fins l’església de Sant Pere,

   l’antic Ajuntament, la plaça porxada ...

   Deixem Vilanova enrere pel camí de Mollerussa que seguim entre camps de conreu de cereals i fruiters

   Abans d’arribar a Golmés passem a prop d’un petit embassament, el pantà de l’Horta.

   A tocar del pantà, surt el camí del Vedats que seguim fins arribar a l’entrada de Golmés.

   Fem una passejada pel poble per alguns dels carrers i places com: el carrer del Portal, la plaça Major, el Passeig de les Magnòlies...

   Sortim de Golmés i seguim pel camí de les Borges Blanques fins a Mollerussa,

   L'últim salt d'aigua, a Mollerussa es troba davant mateix de l'edifici de la Casa Canal d'Urgell que és la seu social de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell i acull també el Museu del Canal d'Urgell.

Powered by Wikiloc

Les gorges de Nyer i la Capella de la Roca

  Les gorges de Nyer ofereixen un espectacle grandiós en un lloc sorprenentment poc conegut.

    Sortim de Nyer i enfilem per un camí asfaltat que es converteix més endavant en una pista forestal fins a l'entrada de la gola on trobem la Capella de la Roca i les ruïnes de l'antic castell (segle XI)

   El castell de la Roca de Nyer és una edificació defensiva medieval en runes, situat a l'entrada de les gorges de Nyer a l'esquerra del Mentet, al Conflent

    El castell fou construït entre els segles X i XI com a punt estratègic defensiu a l'entrada de les gorges del Mentet, i remodelat els XV i XVI abans de ser abandonat. Comprenia una capella, esdevinguda ermita i coneguda com Mare de Déu de la Roca. El conjunt d'edificacions fou reformat diverses vegades al curs dels segles; materials del castell, en ser abandonat, van ser reutilitzats per l'edificació del santuari. El castell està inscrit, per decret, com a monument històric des del 6 de maig de 1965.

    Santuari (la Mare de Déu de la Roca), capella de l’antic castell de la Roca de Nyer, situat a l’esquerra de la riera de Mentet, a la sortida de les gorges de Nyer, aigua amunt de l’actual poble de Nyer (Conflent).

   Seguim per un estret camí que transcorre per sobre i paral·lel a les gorges

   Les Gorges de Nyer estan excavades en gneis. Excel·lents per iniciar-se en el barranquisme, sense gaires dificultades, de recorregut aquàtic. Salts, molts tobogans i algun ràpel en el caos final son los al·licients que amaga una de las esquerdes més belles del Canigó.

  El descens de las Gorges de Nyer però, està prohibit a causa de uns despreniments en el camí d’accés, l’any 1997.

   La vista és impressionant, la verticalitat de les parets i i el riu Mantet que corre al fons de l'engorjat sobre la roca blanca que destaca sobre el negre de les parets que l'envolten.

     Cal anar en compte en alguns punts on el camí s'estreny.

   Travessem tres túnels gairebé seguits

      Un dels quals amb dues obertures

    El camí s'acaba de cop quan veiem a l'altra banda el que queda del pont.

    El camí és en realitat el que queda d'un projecte de carretera Nyer a Mantet però la riuada del 17 octubre 1940 es va emportar el pont i destruí el camí, al final el projecte va ser abandonat.

   Tornem pel mateix lloc fins a la Capella de la Roca i les ruïnes de l'antic castell

      Més endavant prenem un camí a l’esquerra que ens mena al poble de Nyer de nou, ara per un camí diferent més a prop el riu.

   Nyer és un municipi del Conflent, a la dreta de la Tet, entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet.

    El municipi s’estén per la vall de Nyer, la vall de la riera de Mentet que s’obre pas a través de les gorges de Nyer, i, al sud-oest, pel vessant de la dreta la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera.

   Nyer, esmentat ja el 871 com a possessió del monestir d’Eixalada, és al voltant de l’església parroquial.

     El castell de Nyer, situat dins el poble i restaurat al començament del s. XX, pertanyia als senyors de Nyer que era una de les famílies que protagonitzaren les famoses guerres de bandolers entre Nyerros i Cadells. L'origen dels dos bàndols, se situa al segle XIII, arran de les lluites de les cases dels Cadell, senyors d'Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer

   Els nyerros eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII. El bàndol rival eren els Cadells amb qui mantenien una lluita constant. Es diu que els nyerros defensaven els drets dels senyors, mentre que els cadells eren partidaris dels drets de camperols i ciutadans.

 

Powered by Wikiloc