dimarts, 20 de setembre de 2016

Les gorges de Nyer i la Capella de la Roca

  Les gorges de Nyer ofereixen un espectacle grandiós en un lloc sorprenentment poc conegut.

    Sortim de Nyer i enfilem per un camí asfaltat que es converteix més endavant en una pista forestal fins a l'entrada de la gola on trobem la Capella de la Roca i les ruïnes de l'antic castell (segle XI)
   El castell de la Roca de Nyer és una edificació defensiva medieval en runes, situat a l'entrada de les gorges de Nyer a l'esquerra del Mentet, al Conflent
    El castell fou construït entre els segles X i XI com a punt estratègic defensiu a l'entrada de les gorges del Mentet, i remodelat els XV i XVI abans de ser abandonat. Comprenia una capella, esdevinguda ermita i coneguda com Mare de Déu de la Roca. El conjunt d'edificacions fou reformat diverses vegades al curs dels segles; materials del castell, en ser abandonat, van ser reutilitzats per l'edificació del santuari. El castell està inscrit, per decret, com a monument històric des del 6 de maig de 1965.

    Santuari (la Mare de Déu de la Roca), capella de l’antic castell de la Roca de Nyer, situat a l’esquerra de la riera de Mentet, a la sortida de les gorges de Nyer, aigua amunt de l’actual poble de Nyer (Conflent).
   Seguim per un estret camí que transcorre per sobre i paral·lel a les gorges
   Les Gorges de Nyer estan excavades en gneis. Excel·lents per iniciar-se en el barranquisme, sense gaires dificultades, de recorregut aquàtic. Salts, molts tobogans i algun ràpel en el caos final son los al·licients que amaga una de las esquerdes més belles del Canigó.

  El descens de las Gorges de Nyer però, està prohibit a causa de uns despreniments en el camí d’accés, l’any 1997.

   La vista és impressionant, la verticalitat de les parets i i el riu Mantet que corre al fons de l'engorjat sobre la roca blanca que destaca sobre el negre de les parets que l'envolten.
     Cal anar en compte en alguns punts on el camí s'estreny.
   Travessem tres túnels gairebé seguits

      Un dels quals amb dues obertures
    El camí s'acaba de cop quan veiem a l'altra banda el que queda del pont.
    El camí és en realitat el que queda d'un projecte de carretera Nyer a Mantet però la riuada del 17 octubre 1940 es va emportar el pont i destruí el camí, al final el projecte va ser abandonat.
   Tornem pel mateix lloc fins a la Capella de la Roca i les ruïnes de l'antic castell
      Més endavant prenem un camí a l’esquerra que ens mena al poble de Nyer de nou, ara per un camí diferent més a prop el riu.
   Nyer és un municipi del Conflent, a la dreta de la Tet, entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet.
    El municipi s’estén per la vall de Nyer, la vall de la riera de Mentet que s’obre pas a través de les gorges de Nyer, i, al sud-oest, pel vessant de la dreta la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera.
   Nyer, esmentat ja el 871 com a possessió del monestir d’Eixalada, és al voltant de l’església parroquial.
     El castell de Nyer, situat dins el poble i restaurat al començament del s. XX, pertanyia als senyors de Nyer que era una de les famílies que protagonitzaren les famoses guerres de bandolers entre Nyerros i Cadells. L'origen dels dos bàndols, se situa al segle XIII, arran de les lluites de les cases dels Cadell, senyors d'Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer




   Els nyerros eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII. El bàndol rival eren els Cadells amb qui mantenien una lluita constant. Es diu que els nyerros defensaven els drets dels senyors, mentre que els cadells eren partidaris dels drets de camperols i ciutadans.

 
Powered by Wikiloc

8 comentaris:

El pare ha dit...

Aquesta proposta és per a mi tota una novetat, no n'havia a sentit a parlar mai.
Les fotografies de les gorges són fantàstiques per mostrar la grandiositat de l'indret.
Una abraçada.

mariadina ha dit...

Molt bé! maria! És una mica lluny, però m'han agafat ganes d'anar-hi!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Una excursió ben bonica certament. I com sempre, un plaer llegir-te.

Josep Balius Planellas ha dit...

Un lloc força bonic Maria, ple d'encant i de historia, bon reportatge. Viam si un dia m'hi arribo, una abraçada i endavant.

maria moncal ha dit...

A nosaltres fins fa poc també, va ser anar a Nyer per fer les gorges quan ens vam interessar per aquesta zona.
Una abraçada

maria moncal ha dit...

Val la pena Maria!

maria moncal ha dit...

Gràcies, és un passeig que bé s'ho val!

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep, estic segura que t'agradarà!

entrades al bloc