dilluns, 11 de juliol de 2016

Circular al Turó de les Formigues - Sant Miquel de Solterra


    Anem fins el Montseny amb la intenció de pujar fins el turó de les Formigues o Sant Miquel de Solterra, situat entre Sant Hilari Sacalm, Santa Creu d'Horta i Osor, és el cim més elevat de les Guilleries, amb 1.204 metres.
    Aquest dia d’estiu assolellat anem cercant un indret ombrívol per mitigar la calor. Anem fins a Sant Hilari Sacalm i seguim per la pista forestal que porta a Osor. Un cop arribem a la font dels Abeuradors iniciem el camí tot pujant per una pista forestal que surt a l’esquerra de la font, és ample i ombrívol, fins arribar al coll de Llevanyes
   Seguim el camí que s’enfila a l’ombra del Puig Sa Cadires. A l’alçada de la Font Sa Guarda, deixem el camí ample a la dreta que mena a Osor i ens enfilem per un corriol fresat pel vessant obac, entremig de faigs i castanyers, que ascendeix de forma constant fins arribar a dalt del Turó.
   La Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, construïda sobre les restes de la torre del castell de Solterra, documentat ja al segle X. Sols s’endevina la base d’una torre rodona, sobre la que s’hi ha instal·lat una creu, la creu de les Guilleries (any 1957).
   És una gran creu de ferro forjat amb formigues també de ferro a la base, que fan referència al fenomen de les formigues alades que envaeixen aquest indret a la tardor
  Hi han altres petites restes, les de la capella de Sant Miquel (segle XIII) que va resistir fins a principis del segle XX, actualment en resten alguns carreus de la base de les parets.
   Dalt del cim la vista és impressionant, però avui hi ha una mica de calitja que no deixa apreciar del tot el paisatge. Veiem les Guilleries i s’aprecia el perfil dels Pirineus
    Els frondosos boscos del Montseny esquitxats d’algunes masies.
   El poble de sant Hilari Sacalm. Deixem el cim pel mateix corriol on ens hem enfilat,
    però baixem per un altre camí en sentit oposat que baixa molt dret, cal tenir cura de les fulles que tapen el camí i el fort pendent
    Arribem al Borrell, una masia enrunada on hi trobem un ramat d'ovelles que descansa a l’ombra de les parets que s’aguanten dempeus encara.
    Deixem la masia a la dreta i planegem per una pista forestal fins a arribar al camí per on hem pujat tot tancant el circuit.
    Al llarg del camí hem trobat un munt de maduixers que ens han obsequiat amb els seus fruits
     i diversitat de flors
   Cal dir que tot el camí es fa sota l’ombra dels arbres que fa molt agradable l’excursió.

Powered by Wikiloc
un cop a baix veiem lluny el turó que hem deixat enrere
* * *

4 comentaris:

El pare ha dit...

Bona la ruta entre mig dels arbres que resguarden del sol, alhora que permet gaudir de tota la gamma de verds gràcies a les fulles noves i el joc de llums i ombres.
Molt bones fotografies tal com és habitual a casa teva.
Una abraçada.

Josep Balius Planellas ha dit...

Preciosa i sembla que fresca ruta per fugir del garbuix de les platges. Bon reportatge amb unes fotos bones i explicatives al mateix temps. Una abraçada i endavant.

maria moncal ha dit...

El joc de llums i ombres a vegades és compromès i no reflexa tota la bellesa que s'aprecia amb els ulls, però s'agraeix molt el camí sota l'ombra dels arbres
Una abraçada

maria moncal ha dit...

Tens tota la raó, molt recomanable per en ple estiu fugir del brogit i tan sols sentir el silenci i el cant dels ocells.

entrades al bloc