dimecres, 6 de juliol de 2016

La Vall d'Incles - Una volta per l'estany de la Cabana Sorda


Anem fins a Canillo a Andorra amb la intenció de fer un recorregut i descoberta de La vall d'Incles, situada entre Soldeu i Tarter, on hi ha un munt de rutes per fer.
   Iniciem el recorregut a la carretera d’accés de la Vall d’Incles. Ens aturem davant el majestuós Alt de Juclar (2.688m) que presideix la vall.
   Una multitud de flors de muntanya, de tots colors pinten el paisatge impregnant-lo amb el seu perfum. Un mosaic de prats, pastures i molleres, amb bordes arreu
     Abans d’arribar al final de la pista d’uns 2,5 km de recorregut, on hi ha la Badalosa, (una ermita romànica, un grup de cases, un petit aparcament i una zona de pícnic...) prenem a l’esquerra un camí que segueix el fons de la vall en direcció al Port d’Incles
   El riu d'Incles que porta les aigües del riu de Juclar i del riu del Manegor que baixa del Port d'Incles.
    El camí s’acaba quan unes cases impedeixen el pas i hem de cercar de nou la ruta tot enfilant-nos pel mig d’una tartera. Aviat les vistes comencen a ser impressionants, la vall d'Incles, la zona de Juclar, de Siscaró...
   Quan recobrem de nou el camí ens enfilem en diagonal i travessem el bosc seguint el curs del riu Manegor que baixa del port d’Incles
   Deixem a la dreta el trencall que mena als estanys del l'Anrodat i l'Illa i el camí que porta al port d’Incles per seguir a l’esquerra un camí que ascendeix d’una forma constant

   Predomina el bàlec que s'assembla a una ginesta però nana, d'uns 50-80 cm d'alçària, molt ramificat i de branques rígides, grisenques i estriades. Fa coixinets a les landes de muntanya, en sòls silicis, especialment a solana, als estatges subalpí i alpí.
   Joan Coromines, en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana diu: Mai no ha estat l'argelaga ni cap planta punxent o espinosa, com diu [AlcM] i La meva vida de muntanyenc em permet d'assegurar que no es diferencia de la ginesta, als ulls de l'observador llec però atent, més que per la seva talla nana i l'escassa ufanor de les seves flors, però creix amb tronc més robust i en masses enormes, sovint quasi impenetrables.
    Fins arribar a l’estany de Cabana Sorda a 2.295 m d’altitud. Contemplem la gran bellesa d’aquest racó d'alta muntanya.
   Cabana Sorda. Per Sorda se’n diu d’un espai tancat, com una gran raconada envoltada de vessants molt drets
   A pocs metres de l’estany, hi ha el refugi de Cabana Sorda amb capacitat per a 20 persones. De tornada travessem un prat alpí fins arribar a un collet on hi ha l’indicador cap a l’estanyó del Querol, continuem en direcció sud
  Deixem enrere els Assaladors de la Cabana Sorda i baixem arran del barranc de Fenefau

El sender baixa tot vorejant el rierol de la font dels Comellassos, per endinsar-se al bosc de la Pinosa.


   Les gramínies, al final de la primavera, amb flors tan espectaculars com la grandalla.
   L’últim tram el fem per sobre i al costat del rierol fins trobar de nou la carretera d’accés
   on retornem al punt d’inici. Marxem amb la idea de tornar-hi aviat per explorar un altre racó de la vall.
* * *

8 comentaris:

Marta Dachs ha dit...

Molt bon reportatge Maria! No hi hem estat, havia llegit coses però quasi no havia vist fotogràfies, és esplèndid i les teves fotos fantàstiques.

maria moncal ha dit...

Gràcies Marta, val força la pena perdre-s'hi!

El pare ha dit...

Com n'és de bonica la muntanya en aquesta època de l'any! Una catifa verda adornada amb flors de tots colors, destacant enormement les clapes grogues del bàlec, una meravella.
Magnífic joc de fotografies, Maria.

Josep Balius Planellas ha dit...

Un recorregut per trobar-te tot envoltat de natura, sense paraules, tan sols dir-te que amb les explicacions i les fotografies ens fas sentir allà, viam si un dia hi vaig. Una abraçada María i endavant.

Daniel Llorca García ha dit...

Molt bon reportatge.
Nosaltres aquest itinerari ho teniem pensat però al final hem fet altres: estanys de Juclar (al costat), estanys de Pessons, Engolasters i el Casamanya, tots molt macus, però ens apuntem aquesta sortida pel proper cop.
Andorra té un munt d'itineraris preciosos i per tots els nivells.

maria moncal ha dit...

Gràcies Manel, les ultimes pluges han facilitat la magnificència del paisatge.

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep, m'alegra saber que he transmès ni que sigui una mica l'ambient d'aquest racó

maria moncal ha dit...

Hola Daniel, hem estat també als Pessons, Tristaina... i volem seguir descobrint més indrets
Miraré el teu blog per a l'excursió a Engolasters que no coneixem

entrades al bloc