diumenge, 22 de gener del 2017

Els estanys de Fontargent des de la Vall d'Incles


   Tornem a la Vall d’Incles a Andorra , aquest cop per anar fins els llacs de Fontargent situats a l’altra banda de la vall, a Occitània (França)
   La vall d'Incles és una vall que es troba al Principat d'Andorra, l'entrada de la qual està entre les poblacions del Tarter i Soldeu, a la parròquia de Canillo
   La vall d’Incles és una de les valls més amples d’Andorra. La vall en forma d’U és d’origen glacial.    S'accedeix amb cotxe per una pista asfaltada des de la carretera general que uneix Andorra la Vella amb el Port d'Envalira.
   Sortim del pàrquing públic del final de la vall, la Badalosa (1835 m) on hi ha un petit aparcament i una zona de pícnic, avui completament gelat.
 
   Des de la Badalosa agafem el camí (GRP) que puja per la nostra esquerra cap al Port d'Incles o Port de Fontargent, seguint el riu Manegor que a l’inici puja bastant dret.
   El camí està ben marcat i l'única bifurcació que trobem està indicada. Ens trobem amb la cruïlla de camins que indica l'Estany de l'Illa a l'esquerra. Seguim per la dreta, pel GRP.  
   El riu Manegor que seguim a prop ens ofereix una bella imatge gelada.
   El camí segueix serpentejant per la vall superior, sempre a prop del riu    Durant el trajecte ens trobem glaç al camí. Passem per zones relliscoses, pujades i baixades pronunciades. Deixem el camí i busquem nous itineraris més segurs tot creuant el riu.
   Arribem al Coll de Font d'Argent o Port d'Incles (2262 m). frontera entre Andorra i Occitània (França)
   El Port d'Incles o Port de Fontargent, ubicat a la Vall d'Incles, és un camí de pas entre Andorra i França que antigament era freqüentat pels contrabandistes que el creuaven a peu.
  Al traspassar a la cara nord canvia completament el paisatge doncs esta ben innivat
      Des del port s'albiren unes precioses vistes dels llacs de Fontargent.
   La tornada la fem pel mateix camí
 El poema Canigó de Jacint Verdaguer es fa menció de la vall.
Powered by Wikiloc * *

4 comentaris:

El pare ha dit...

La vall d'Incles va ser una de les primeres sortides de muntanya quan era poc més que una criatura. No hi he tornat.
M'ha agradat veure-la de nou, ara a l'hivern, amb neu i plaques de gel.
Molt bonica la proposta.

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Manel, nosaltres buscàvem la neu i ens vam trobar el gel en alguns trams, sort que a la cara nord la neu va fer acte de presencia tot vestint el paisatge
Una abraçada

Josep Balius Planellas ha dit...

Precioses vistes i bones fotos, un bon relat i una excursió molt gratificant. Una abraçada i endavant.

Racons de la nostra terra ha dit...

Gràcies Josep, la veritat és que si que vam fruir de l'excursió!

entrades al bloc