dissabte, 17 de desembre de 2016

De Sant Julià fins al cim i santuari de Cabrera

     Anem fins a Sant Julià de Cabrera a la comarca d’Osona per pujar el cim on hi ha el Santuari del mateix nom.
   "Cabrera, vist des de la plana de Vic, és inconfusible: una llarga serra, plana de dalt amb un tall al bell mig que la divideix en dos. Del castell, en resten quatre pedres, però ens hi espera un altre tresor, el santuari de la Mare de Déu de Cabrera. L’indret és un petit paradís de pau i bellesa que ens reserva una extensa panoràmica" Aurora Montserrat
   Pugem des de Sant Julià pel coll de Cal Vidrier - el Pla del Prat - coll de l’Osca de Cabrera fins a les ruïnes del castell de Cabrera - santuari de la Mare de Déu de Cabrera i de baixada per les escales - coll del Bram – fins a Sant Julià de Cabrera de nou
   Anem per la pista, direcció nord, fins una cruïlla on trobem el coll del Vidrier i ens enfilem per un camí a la dreta entre boix i roure de fort pendent, tot flanquejant la serra.
    Trobem el primer tram equipat, unes grapes de ferro a manera d'esglaons.
    Contemplem el paisatge al nostre voltant, el Pedraforca surt darrera del santuari de Bellmunt al costat del Cadí
   A mitja alçada trobem un encreuament, nosaltres seguim pujant pel Camí de la Serrica, a la dreta. L'altre camí, per la Baga aniríem a trobar la pista, que des de Sant Julià porta a sota les escales del Santuari, revoltant tota la muntanya.
 
   Ja hem guanyat força desnivell i entrem a la fageda, som gairebé del cim de la carena.
   Arribem al Cap del Pla del Prat, aproximadament estem a la mateixa alçada del santuari. Entrem a un ombrívol bosc d'avets, amb el sota bosc de falgueres i esbarzers 
   Sortim del bosc i gaudim de la vista del Pla de Cabrera amb l’església de Santa Maria al damunt.
    El camí ens porta damunt el pas de l'Osca, ens apropem a la punta de la cinglera. És el punt més estret de la serra, que separa el Pla de Cabrera del Cap del Pla del Prat.
    Uns metres abans d'arribar a l'extrem de la cinglera, a l'esquerra, hi ha el sender de baixada que ens porta a passar el pas.
   Travessem per sobre de les roques amb l’ajuda d’un passamà de ferro, després baixem cap al punt més estret on la vista s’eixampla
   Un sender a l'esquerra puja de dret al lloc on hi havia el castell de Cabrera, del que només en queden els vestigis de la base d'una torre, també hi ha una taula d'orientació

   El camí de la dreta puja directament al Pla de Cabrera, on ja veiem el Santuari al fons.

   Arribem al santuari de la Mare de Déu de Cabrera, erigit al segle XVII en el lloc on hi havia hagut l’ermita del castell.
   L'indret on trobem l'església de Santa Maria de Cabrera, era ocupat abans per la capella del castell de Cabrera, aquestes edificacions es van ensorrar en els terratrèmols del dos de febrer del 1428.
   La capella es va reedificar, i l'actual Santuari data del segle XVII, i fou ampliat al segle XVIII.
    El dia dos de febrer de 1428 es van produir dos terratrèmols de gran magnitud (entre V i IX a l'escala EMS-98) en molt poc temps, el primer a les 8 del matí, i el segon a 2/4 de 9, l'epicentre estava situat a Camprodon, on es van produir els danys més importants, però el seu impacte es va deixar sentir fins a 300 quilòmetres de distància.
  Aquests dos moviments sísmics són els responsables de l'ensorrament del castell de Cabrera, i de la capella de Santa Maria de Cabrera. Com va succeir en altres indrets, només es va refer la capella, possiblement en aquella època alguns castells, ja havien perdut la seva raó de ser, i no es van reconstruir.
    De tornada baixem per les escales, passem pel costat de l'ermita cap al sud i seguim el camí que per darrere del santuari, ens porta fins a la punta del Pla.
    Les escales, tallades a la roca a pic l'any 1952, protegides per una barana ens porten als peus de la cinglera, al coll de Bram seguim un camí a la dreta de baixada.
    Aquest sender que porta directament cap a sant julià, primer es estret i revirat, més endavant es va eixamplant, i esdevé una antiga pista.
     Quan som a baix el camí planeja, seguim la pista de l'esquerra que ben aviat surt del bosc

i ens porta al prat on veiem Sant Julià al fons de nou que és el punt on hem començat la ruta.
  Es fa fosc i els últims raigs de sol rogent il·luminen la carena que hem deixat enrere


Aquesta és la ruta que hem fet

6 comentaris:

El pare ha dit...

Aquest és un indret que fa temps tinc ganes de visitar. Veient tot aquest reguitzell d'imatges engrescadores, espectaculars,... serà qüestió de posar fil a l'agulla.
Una abraçada.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Preciosa excursió, Maria. I és que el Collsacabra és tant bonic! Com palesen les teves fotografies, gairebé amb la "fides" notarial. Ja és bo que hagin assegurat alguns passos.
Per cert, si un altre dia us vingués de gust, no us perdeu el costat del Pla d'Aiats (on es feien les millors patates, amb permís -o no- de les de Peguera i els Rasos, o les de Prades), des del Coll de Bram o des de la masia d'Aiats.
Felicitats i salutacions.

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Maria, un reportatge preciós i ben documentat,com sempre. Amb la dona hi varem pujar el dia 3 de desembre d'enguany pro amb cotxe i per el coll del bram, les vistes sempre m'enamoren per allà, vaig fer un petit curt al YouTube, si el vols veure et deixo l'enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=n9KfCv-VWlU&t=9s . Una abraçada, salut i bones festes.

maria moncal ha dit...

Crec que val molt la pena Manel, tant pel indret com pel paisatge.
Una abraçada

maria moncal ha dit...

Moltes gràcies Pere, seguirem el teu consell i farem cap al Pla d'Aiats!
Salutacions

maria moncal ha dit...

Gràcies Josep,l'excursió és interessant des de tots els indrets.
Em sap greu però no he pogut obrir el vídeo

entrades al bloc